El periodista i escriptor Joaquín Abad ha obtingut un gran ressò i èxit comercial amb la publicació, en els últims anys, de tres llibres que tracten sobre diversos episodis de la història d’Andorra, en clau novel·lada: “El Andorrano”, “Y la luz llegó a Andorra” i “Andorra Connection”. Fa uns dies, Joaquín Abad acaba de publicar un nou volum d’aquesta saga: “El virus andorrano”, que ja està a la venda a les llibreries del Principat i de la Seu d’Urgell.
No farem un “spoiler” d’aquesta trepidant novel·la d’acció, on Andorra és escenari d’una enrevessada conspiració que comença durant el III Reich, quan el Principat era un “santuari” dels nazis, i acaba en els nostres dies, amb la pandèmia de la covid-19. Segons explica l’autor, “El virus andorrano” és “una novel·la de ficció basada en fets reals, com són els intents d’establir un Nou Ordre Mundial per part d’una màfia de poderosos, pertanyents a unes famílies que han dominat les finances internacionals durant segles. Han posat i han tret reis. Han provocat guerres i s’han enriquit a costa del sofriment d’una població a la qual han esclavitzat sempre que han pogut”.
VIU AL SUD DE FRANÇA
En les seves anteriors novel·les, Joaquín Abad utilitza sovint noms propis de persones, tot i ser formalment relats de ficció. A “El virus andorrano” empra la mateixa tècnica literària, barrejant històries i personatges verídics amb situacions fruit de la imaginació de l’autor. Però hi ha fets que s’expliquen en aquesta última novel·la que s’ajusten perfectament a la realitat.
Un d’ells és l’existència d’una dona francesa d’origen espanyol, María Antonia Alonso, que és filla natural d’Antoine Pérez, el cofundador, juntament amb el seu germà Georges, de l’important grup empresarial Pyrénées, columna vertebral de l’economia del Principat. En conversa amb LA VALIRA, Joaquín Abad ha confirmat que, efectivament, aquesta hereva, fins ara desconeguda, de l’imperi Pyrénées existeix i que l’ha localitzada en una ciutat del sud de França, on ha viatjat per entrevistar-s’hi personalment i conèixer de primera mà el seu cas.
L’EXHUMACIÓ DEL CADÀVER
María Antonia Alonso (a qui la seva família anomena Antoinette), a través de diversos records infantils i d’indicis i testimonis que ha anat aconseguint en els últims anys i que considera sòlids, està convençuda que el seu pare biològic és Antoine Pérez. Per això, té en marxa a la Batllia d’Andorra, des de l’any 2015, un procediment judicial perquè es faci efectiu aquest reconeixement, amb l’exhumació del cadàver de l’empresari i l’extracció de mostres d’ADN per procedir a la comparació amb les seves.
Ho explica Joaquín Abad en el llibre: “Dada la importancia en el Principado de la familia demandada, los Pérez, los abogados de la plaza se resistían a tomar dicho encargo. Sólo uno de ellos, a cambio del 50 por ciento de la herencia que le correspondiera a María Antonia, aceptó representarla. Los gastos del pleito, más de treinta mil euros, corrieron a cargo de la demandante, ya que el abogado andorrano no estaba dispuesto a arriesgar un solo euro en la operación.
Las pruebas solicitadas siguen durmiendo en algún cajón de la autoridad judicial, que no se atreve a exhumar el cadáver y que se inicie un complicado trámite de repartición de bienes, precisamente de una de las familias más influyentes de Andorra”.
EL 9% DEL PIB
L’aparició en escena d’aquesta hereva francesa complica encara més l’enverinat colobrot que, des de fa anys, protagonitza la família Pérez, immersa en sonades i agres disputes. A més, el grup empresarial, que actualment dirigeix Patrick Pérez, passa per una delicada situació financera i arrossega un fort endeutament que escanya la seva viabilitat.
Els germans Antoine i Georges Pérez es van instal·lar a Andorra a l’inici dels anys 30 del segle passat. Primer, van gestionar l’hotel Pyrénées i, a partir d’aquí, van bastir un empori que té la seva màxima expressió en l’emblemàtic centre comercial de l’avinguda Meritxell i en el concessionari de cotxes ubicat a tocar d’Aixovall, però que també abasta moltes altres branques d’activitat (importació, distribució, restauració…). El grup Pyrénées afirma en la seva pàgina web que genera el 9% del PIB d’Andorra i que té 1.300 treballadors en nòmina.
“GUERRA” ENTRE GERMANS
Antoine es va casar, ja de gran, amb Dolors Griful, una empleada dels magatzems Prisunic, i va morir l’any 1980 sense deixar descendència reconeguda. Antoinette Alonso, que reivindica que és filla d’aquest empresari, hauria nascut fruit de la relació que va mantenir als anys 40 amb la seva mare, que aleshores vivia a Barcelona. Per la seva banda, Georges Pérez es va casar amb Jacqueline Pradère i van tenir tres fills: Jean-Louis, Patrick i Christian.
Georges Pérez va morir l’any 1974. Després de diverses compravendes, conflictes, litigis i complicades negociacions, l’any 2010, Patrick Pérez –amb el suport decisiu de la seva mare, Jacqueline Pradère- es va quedar amb el “core business” del negoci del grup Pyrénées, incloent-hi la part accionarial del tiet Antoine. El seu germà, Christian, també va sortir molt beneficiat econòmicament amb el repartiment i Jean-Louis, considerat l’“ovella negra” de la família, ha estat durament castigat i marginat.
OPERACIÓ PUNT DE TROBADA
El model de negoci del grup Pyrénées, sota la batuta de Patrick Pérez, fa temps que fa aigües i se sap que està fortament endeutat amb Crèdit Andorrà. En aquesta conjuntura de dificultats creixents, és qüestió de vital transcendència que l’operació del Punt de Trobada li surti bé. Com és públic i notori, la família Mallol, propietària dels terrenys on hi ha aquest popular centre comercial de Sant Julià de Lòria, va decidir l’any 2015 no prorrogar i executar el contracte de lloguer que tenia amb la família Cachafeiro, que havia fundat i construït l’edifici del Punt de Trobada.
Patrick Pérez i Crèdit Andorrà són els grans beneficiaris del desnonament dels Cachafeiro, consumat a finals del mes de novembre passat. Però l’aposta és molt forta, ja que el preu pactat del lloguer de les instal·lacions i del terreny puja a 2,4 milions d’euros anuals, deu vegades més del que pagaven els Cachafeiro.
DRET AL 50%
És en aquest context tan crític, agreujat pels efectes devastadors de la pandèmia al Principat, que l’escriptor Joaquín Abad ha destapat en el seu últim llibre l’existència d’aquesta hereva oculta de l’imperi Pyrénées. En principi, si es demostra la paternitat a través de l’ADN, Antoinette Alonso, com a filla única d’Antoine Pérez, tindria dret a reclamar el 50% del grup Pyrénées, bé sigui en accions, amb propietats o amb diners.
Segons ha pogut saber LA VALIRA, Dolors Griful es va vendre, ja fa anys, les accions del grup Pyrénées que li pertocaven com a vídua d’Antoine Pérez. Per això, la demanda que ha interposat Antoinette Alonso a la Batllia també va adreçada contra ella per recuperar-ne l’import pertinent.
