Entitats de familiars de malalts mentals a Andorra no volen que les persones afectades es derivin al futur centre de la Seu

Les dues entitats que agrupen a familiars de malalts mentals a Andorra s’han manifestat contràries a la proposta de l’executiu andorrà que veu amb bons ulls que el futur centre de referència per aquestes persones residents al Principat sigui el que pretén impulsar el bisbe Joan-Enric Vives a l’antic Seminari de la Seu d’Urgell.

L’Associació per a la defensa del jovent a Andorra (Adjra) i l’Associació de familiars per a la salut mental d’Andorra (Afmma) consideren que si l’aposta del Govern és que els malalts no siguin derivats a centres de fora del país, no té gaire sentit que hagin d’ingressar a la capital alturgellenca per la manca d’una infraestructura pròpia al Principat.

Tot i l’anunci del memoràndum d’entesa del govern amb el bisbat d’Urgell per fer part del centre de salut mental que vol impulsar el bisbat a l’antic seminari, sembla que no hi ha constància de cap acta ni informe que ho pugui acreditar, més enllà d’alguna trobada informal entre les dues parts.

El projecte de residència de Joan-Enric Vives es remunta a l’any 2019 tot i que, ara per ara, continua estant en una fase molt embrionària i, en principi, s’adreçaria tant a adults com infants i adolescents amb trastorns de salut mental que necessitin estades d’hospitalització de mitja o llarga durada.

Com ja va avançar LA VALIRA, el nou centre d’atenció a malalts mentals seria gestionat per la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, una ordre amb 135 anys d’història i que actualment està present en vint-i-quatre nacions d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. En el cas de Catalunya, a hores d’ara, ofereixen serveis assistencials i de suport als centres de Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers.

Les obres de condicionament del nou equipament, que ocuparia l’ala oest de l’edifici situada a l’escola Pau Claris, inclourien també la cessió del Bisbat d’una part dels jardins pels usuaris.

Les inversions econòmiques per a la construcció de la nova infraestructura sortiran d’una part del llegat que va deixar al Bisbat la difunta Maria Maestre (1929-2010) veïna de la Seu i de Cal Molines, que va voler que gran part del seu patrimoni fos destinat a “obres d’assistència i de pietat”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies