Crear una societat limitada, amb un capital de 3000 euros, comprar un pis provinent d’una execució hipotecària a les subhastes bancàries dels jutjats, incloure el pis dins de la societat i revendre-la a un tercer. Un modus operandi tan simple com opac, amb un reguitzell d’operacions que no deixen cap rastre. És la manera que té l’empresari d’origen rus Konstantin Toporkov, nacionalitzat espanyol, per fer-se un patrimoni. Aquest empresari està en el punt de mira de moltes associacions del dret a l’habitatge perquè reapareix cada cert temps que hi ha un desnonament a la ciutat.
Fonts que no ha volgut ser identificades pel risc que suposa estar en contacte amb ell, i per no entorpir les investigacions que s’estan desenvolupant, expliquen en exclusiva a EL TRIANGLE la manera d’operar d’aquest empresari fantasma. “No és que li agradi molt Barcelona pel seu clima, sinó per la laxitud tant en l’administració com en la justícia. És una persona molt difícil de rastrejar, que va començar a caminar a la costa, per Lloret, arran de l’esclat de la màfia russa”, indiquen.
És a Lloret de Mar on comença a posar en peu la primera de les múltiples empreses, que serveix com a model per a tota la resta: “No declara impostos, ni diposita els comptes al registre. Són empreses totalment opaques que s’acaben tancant al registre mercantil per una suposada inactivitat. A partir d’aquí l’empresa es torna opaca, i si hi ha una investigació, està al limbe. Toporkov en té unes quaranta empreses que funcionen d’aquesta manera, de les quals no se sap res”.
Un ràpid repàs pel registre dona fe de la quantitat d’empreses en les quals Toporkov figura com propietari o administrador. Empreses tancades, en liquidació o simplement sense activitat però que amaguen una frenètica vida immobiliària al darrere. La mateixa font assegura que Toporkov “no compra els pisos a un particular, sinó que pul·lula pels jutjats a la recerca de l’oportunitat. Surt la licitació, l’hi adjudiquen, fa un ingrés en compte, compra el pis en una subhasta i després li donen els papers per canviar el titular del pis. I ja està”.
Un cop té el pis, el transfereix a la societat limitada com a propietat i es pot llogar a particular o fer-lo servir com a pis turístic sense que hi hagi cap rastre: “No paguen ni llum, ni aigua, ni gas per què tot es posa a nom d’una SL i això és opac per què ningú pot seguir la pista. Costa massa temps i diners”. Toporkov, a parer d’aquesta font, és “un testaferro”, un home de palla que s’està fent d’or a costa dels pisos subhastats, però “no és el cap visible”. “Al xiringuito on està no hi ha ni comptables ni un gran bufet d’advocats, fa servir gent contractada per projectes als quals no es pot seguir gaire la pista. Les seves societats són per i per als russos que operen des de Tarragona a la Costa del Sol”, explica a EL TRIANGLE. En vendre les accions de les societats limitades, que inclouen els pisos, no paga la plusvàlua dels pisos, ni tampoc altres impostos relacionats amb l’habitatge. Una d’aquestes empreses és Kontur Group Company 3000 SL.
L’ambició immobiliària de Toporkov li va fer comprar un pis d’execució hipotecària, a través d’aquesta empresa, amb els propietaris encara vivint, tot i que la llei del desnonament exprés no el va emparar en aquest cas. “Lourdes Garcia, activista del dret de l’habitatge, hi vivia en aquest pis amb la seva parella i els seus tres fills. Una execució hipotecària a causa de la crisi que va fer que l’any 2015, després de més de 18 anys vivint i pagant religiosament la quota de la hipoteca, els desnonessin per no poder fer front als darrers 24000 euros. Tot i tenir un pla de pensions amarrat al banc, l’entitat bancària va fer cas omís a la petició d’alliberar-lo per poder pagar les quotes, i finalment Catalunya Banc va treure a subhasta la propietat per 91000 euros. La va comprar Kontur Grouop Company.
“Quan comencen a sortir les irregularitats en el judici de l’execució hipotecària és quan apareix l’estranya figura de Toporkov, que passa de ser propietari a administrador de Kontur”, asseguren les fonts, tot afegint que “no hi ha comptes anuals i apareix com a administrador solidari” i que al jutjat “queda reflectit que una ciutadana russa ha comprat la majora d’accions de la societat limitada”. “El desnonament exprés s’atura quan els mossos de les comissaries del Guinardó i el Bon Pastor posen en comú una casualitat. Tots dos tenen un paper, escrit en castellà, que per una banda diu que és el propietari del pis i que vol un desnonament, i per l’altra que no és el propietari, que només és l’administrador de la societat. I és quan els mossos comencen a sospitar”, relaten.
I que passa amb els més de 50 pisos de Toporkov? Un cop d’ull al portal immobiliari Idealista dona una idea de per on van els trets: lloguers astronòmics per pisos moblats, una tapadora ideal per convertir-los en pisos turístics, o simplement, blanquejar diners. Pisos que apareixen i desapareixen a la mateixa velocitat que el propietari de les societats, les quals “en un mes poden estar o no estar quatre vegades”. “Els veïns saben que no és un lloguer normal, perquè cada dos per tres veuen venir gent, sempre de l’est, amb maletes”, explica una font. Un negoci rodó al qual és gairebé impossible seguir la pista. Diuen que els voltors són muts, però alguns, a Barcelona, parlen rus.
