Els vicis pedòfils del col·lega espanyol del fiscal Alberca, al descobert

El Tribunal Constitucional espanyol, en una sonada decisió, ha resolt donar empara a una noia de Jaén, Miriam Serrano, en el plet que l’enfronta al poderós fiscal anticorrupció José Grinda (foto). L’any 2009, quan Miriam Serrano tenia 15 anys i, per tant, era menor d’edat, va ser induïda a participar en un intercanvi de vídeos i de jocs sexuals a través de la web de contactes Badoo per part del fiscal anticorrupció i la seva parella.

Aquestes sessions pedòfiles a través de webcam es van perllongar durant mesos, fins que la família de la menor ho va descobrir i la seva mare va interposar una denúncia davant de la Guàrdia Civil. Les investigacions van determinar que l’home que apareixia en aquests enregistraments pornogràfics era José Grinda.

DELICTE CONTRA LA INTIMITAT SEXUAL D’UNA MENOR

El jutjat de primera instància d’Alcalá la Real i, posteriorment, l’Audiència de Jaén van decidir arxivar la denúncia presentada per la família. Han passat els anys, però la jove Miriam Serrano no ha oblidat aquell episodi escabrós de la seva adolescència i l’any 2019, ja major d’edat, va decidir reobrir el cas, amb el suport econòmic d’uns anònims “mecenes” que s’han fet càrrec de les despeses jurídiques.

El “quid” del procés, que ara la Sala Segona del Tribunal Constitucional ha fallat a favor seu, és que Miriam Serrano mai no va tenir accés a les diligències instruïdes contra José Grinda i tampoc li va ser comunicat el seu arxivament.  L’alt tribunal ha establert que es tracta d’un presumpte delicte contra la intimitat sexual d’una menor i que s’ha vulnerat el seu dret a una tutela efectiva.

EL FISCAL TEM QUE ES DIFONGUIN ELS VÍDEOS

En conseqüència, el Tribunal Constitucional ha ordenat que es reiniciï el procediment al jutjat d’Alcalá la Real i que es permeti Miriam Serrano, com a víctima d’aquest cas de “sexting”, accedir al contingut de les diligències, inclosos els vídeos sexuals on apareixen el fiscal anticorrupció i la seva parella. Com és obvi, José Grinda està indignat, perquè creu que aquest material pornogràfic pot acabar sent filtrat als mitjans de comunicació i que, en conseqüència, això liquidarà la seva carrera a la Fiscalia.

José Grinda manté que, quan van establir la relació telemàtica, Miriam Serrano els va assegurar que era major d’edat. Però la noia el desmenteix i afirma que mai no va amagar la seva edat real, tot i que els menors tenen formalment prohibida l’entrada a la xarxa Badoo.

EL CONTACTE DE L’AMBAIXADA DELS ESTATS UNITS

Amb aquesta resolució del Tribunal Constitucional, José Grinda ha begut oli. Enviar imatges pornogràfiques a una menor i demanar-li que es despulli davant de la webcam és un comportament inadmissible en un alt funcionari públic que té com a missió la lluita contra la corrupció. 

Durant anys, José Grinda ha estat l’enllaç de confiança de la Fiscalia espanyola amb l’ambaixada dels Estats Units a Madrid i les seves agències “empotrades” (CIA, FBI, DEA…). D’un temps ençà, coincidint amb la revifada d’aquest tèrbol episodi de la seva vida privada, la seva trajectòria ascendent, que va culminar amb el cas del 3% de finançament il·legal de CDC, s’ha anat apagant i ha perdut la confiança del PSOE. 

L’INDUCTOR DEL CAS BPA

Continua, d’aquesta manera, el “mal fat” que sembla perseguir tots aquells que van intervenir en la conspiració i el “cop de martell” contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid, l’any 2015. Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, José Manuel Villarejo, Jordi Cinca… la llista dels qui van participar activament en aquesta operació i, en l’actualitat, estan immersos en gravíssims i feixucs procediments penals no para de créixer. José Grinda és, de moment, l’últim en entrar-hi.

Aquest fiscal anticorrupció –que, entre d’altres “affaires”, va intervenir en la investigació dels casos Emperador i Petrov- va jugar un paper determinant en la criminalització dels directius de la BPA i, en especial, en l’empresonament preventiu, durant 22 mesos, de l’exCEO del banc, Joan Pau Miquel. José Grinda encapçalava l’equip de tres fiscals –juntament amb Fernando Bermejo i Juan José Rosa- que van “recaragolar” l’empresari espanyol Rafael Pallardó perquè confessés que Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, blanquejaven diners a través de la BPA.

UN ERROR GARRAFAL

Tot plegat va ser una penosa confusió. En l’agenda que li va ser confiscada, Rafael Pallardó feia al·lusió a operacions que feia a la BPA amb “JP”, “JPM” i “JPMarta”, que els fiscals, delerosos de trobar proves contra l’expresident de la Generalitat, van atribuir erròniament a Jordi Pujol i Marta Ferrusola. 

Aquesta convicció va resultar falsa. En realitat, JP es referia a Joan Pau (Miquel); JPM a Joan Pau Miquel, i JPMarta, a Joan Pau (Miquel) i a una secretària seva, de nom Marta. Aquesta versió ha estat corroborada tant per Rafael Pallardó, com pel mateix Joan Pau Miquel.

RAFAEL PALLARDÓ PUJA A ANDORRA

Dos dies després de la confiscació de la BPA, el 12 de març del 2015, els tres fiscals van sotmetre a un “tercer grau” a Rafael Pallardó, en una reunió extraoficial celebrada a l’Audiència de Barcelona, per tal que confessés que JP, JPM i JPMarta eren l’expresident de la Generalitat i la seva dona. Li van prometre que, si col·laborava, la seva situació processal en el cas Emperador (Gao Ping), en el qual està imputat, seria sensiblement millor.

L’endemà, el 13 de març del 2015, Rafael Pallardó, seguint les instruccions de José Grinda, es va traslladar a Andorra, on va ser sotmès a un llarg interrogatori al Servei de Policia, en el qual va participar també el fiscal general, Alfons Alberca. Aquella mateixa tarda, Joan Pau Miquel va ser detingut i va romandre empresonat a la Comella fins al 16 de gener del 2017.

ELS MISTERIS DE JOSÉ GRINDA

En la intrusió del fiscal anticorrupció José Grinda en els afers d’Andorra hi ha quatre episodis que grinyolen: 

1. L’any 2015, Rafael Pallardó tenia prohibida, per ordre judicial, la sortida del territori espanyol, ja que figurava com a imputat en el cas Emperador. En canvi, José Grinda va arrogar-se la potestat de permetre que aquest empresari es traslladés el 13 de març a Andorra per declarar davant la policia, amb la participació del fiscal general, Alfons Alberca.
2. En un escrit presentat a la Batllia, el 23 de març del 2017, en el qual va denunciar que les seves declaracions anteriors van ser fetes sota coaccions i amenaces, Rafael Pallardó aporta una dada inquietant i cabdal: l’advocat que tenia l’any 2015, David Carrau, li va anticipar, dies abans que es produís la confiscació de la BPA, que hauria d’anar a Andorra per declarar davant de la policia. És un indici que la decisió d’intervenir el banc andorrà ja era coneguda en alguns cercles restringits abans que el FinCEN fes pública la seva “notice”, el 10 de març d’aquell any. És a dir, que tot estava “cuinat” i les màximes autoritats andorranes estaven al corrent de què anava a passar, tot i que Toni Martí sempre ho ha negat amb vehemència.
3. Poc després de la confiscació de la BPA, la fiscalia anticorrupció espanyola va muntar un dispositiu policial per “xuclar” immediatament les dades de l’ordinador central del banc intervingut. L’operació es va fer a les dependències de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. A causa de les presses que hi havia a Madrid per obtenir la base de clients del banc, en aquest procediment es van falsificar documents i registres oficials

4. Sota la direcció del fiscal anticorrupció José Grinda, agents de la UCO de la Guàrdia Civil es van traslladar a Andorra el 6 de juliol de l’any 2016, on van escorcollar a fons els despatxos del grup OCPS i Universal Gestió. Aquesta operació es va fer en el marc de les investigacions sobre la trama de corrupció del 3% de Convergència Democràtica. La Guàrdia Civil es va endur un munt de documentació, aparentment molt valuosa, però no consta que José Grinda hagi aprofundit aquesta línia d’investigació. Cal assenyalar que el president d’OCPS i Universal Gestió, Jaume Sabater, exdirector general d’Andbank, era una persona de la màxima confiança de Jordi Pujol.       

ALFONS ALBERCA LI RESPATLLA LES SABATES

No es pot entendre tot el que ha passat amb l’operació de confiscació i liquidació de la BPA sense tenir molt present l’estreta relació que, de fa anys, ha mantingut i manté José Grinda amb el fiscal andorrà Alfons Alberca i amb el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana. Aquest “pinyol” és el que va rematar, amb la implacable força de la llei –instrumentada a la seva mida-, la “feina bruta” de les clavegueres de la “policia patriòtica” espanyola .

Per això, la caiguda del fiscal anticorrupció José Grinda, enxampat pels seus vicis pedòfils, també arrossega, de retop, el fiscal general d’Andorra. La col·laboració entusiasta i incondicional d’Alfons Alberca amb les maniobres absolutament irregulars del seu col·lega espanyol en la gènesi i en l’esclat del cas BPA és una taca inesborrable en l’expedient del fiscal general.

L’INTOCABLE

Per què Xavier Espot, que té la potestat per fer-ho, no ha cessat Alfons Alberca? Aquest és un dels misteris més insondables de la política andorrana. Què sap o que té el fiscal general perquè sigui un càrrec intocable? I mira que, en els últims anys, n’ha fet de l’alçada d’un campanar –com la persecució penal de la líder feminista Vanessa M. Cortés o la seva estranya aliança amb el règim dictatorial de Veneçuela- que han posat el Govern d’Andorra en seriosos embolics internacionals. 

L’esperpèntic i surrealista judici que, des de fa més d’un any, s’està celebrant al Tribunal de Corts sobre la primera peça del macrosumari de la BPA (el cas Gao Ping/Emperador) és producte exclusiu de la delirant estratègia ordida per Alfons Alberca. A més, ara ha transcendit que va “sondejar” i pressionar tres dels inculpats (J.E., E.G. i I.S.) i/o llurs advocats per tal que despotriquessin contra Joan Pau Miquel i la cúpula del banc a canvi de rebaixar-los les penes que els demana.