Unes 1.500 persones es van concentrar aquest dilluns a Andorra la Vella per plantar cara a les polítiques neoliberals del govern de Demòcrates per Andorra (DA) encapçalat per Toni Martí. En una protesta històrica dels treballadors del sector públic i privat, els manifestants van fer palès de manera contundent el seu descontentament i, alhora, la seva força, davant la greu situació social i laboral que viu el país dels Pirineus.
En un intent d’emmascarar les xifres de participació, la major part dels mitjans de comunicació andorrans no gosen parlar de més d’un miler de persones. Una dada no objectiva si es té en compte que justament fa una setmana a l’acte de presentació de la candidatura de Xavier Espot al Centre de Congressos de la capital aquests mateixos mitjans en van comptabilitzar el mateix nombre d’assistents. La majoria d’ells eren persones vinculades, de forma directa o indirecta, a l’executiu o als comuns que governa DA.
La protesta d’aquest 17 de desembre també va ser un avís al possible recanvi de Martí, l’actual ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior del qual depenen bona part de les polítiques socials com ara la problemàtica de l’habitatge, les pensions o les prestacions per desocupació, per posar uns exemples.
Mai a Andorra s’havia aplegat i escenificat de forma tan unitària el rebuig a un govern i a un partit a qui li ha plantat cara tota una classe treballadora. El gruix de les entitats, associacions, sindicats i partits del país hi van ser presents. Fins i tot, es van poder veure en la manifestació persones vinculades a la formació liberal.
Si la força de DA és el miler de persones que van aclamar a Espot, els demòcrates tenen un greu problema de casuística electoral. Les elits del Principat, representades en la formació taronja, no poden seguir menyspreant a una classe treballadora cada vegada més nombrosa amb el dret a poder votar.
