Search
Close this search box.

Els treballadors del Cedre parlen de “situació crítica”

Els treballadors del centre sociosanitari andorrà del Cedre consideren que la seva situació és “crítica” i que cada vegada que passen els dies “empitjora”. Una vegada més denuncien la manca de personal i la gran càrrega de feina a la qual estan sotmesos.

Val recordar que LA VALIRA també és va fer ressò de les acusacions fetes per alguns integrants del col·lectiu sanitari en el sentit que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) està cobrint les places d’auxiliars d’infermeria amb titulades universitàries en infermeria. Actualment estarien en aquesta situació un mínim de 5 graduades (anteriorment diplomades), tot i que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va desmentir en seu parlamentària que s’estiguessin produint acomiadaments, si no que “es reforcen els recursos”.

Pel seu possible interès, reproduïm a continuació la carta publicada aquest dilluns en el Bon Dia per part de la plantilla del Cedre:

La situació és crítica, molt crítica al Cedre. Els seus treballadors estan desmotivats, se senten enganyats, la manca d’informació està creant molt malestar. Estem sortint als mitjans de comunicació pràcticament cada dia, i sabeu el que s’ha resolt? Res de res. El SAAS continua sense voler escoltar-nos, ningú millor que nosaltres, els treballadors, sabem com funciona el centre i les mancances que tenim.

Algú ens ha demanat la nostra opinió per millorar la situació actual? NINGÚ, ningú ho ha fet! El dia a dia se’ns està fent cada vegada més difícil. Des de fa uns mesos la situació va empitjorant: torns sense cobrir, però en l’actualitat no per manca de personal, que n’hi continua havent, sinó perquè ja no s’intenten cobrir aquests torns. No es fa l’esforç per part de la direcció actual del centre de fer-ho.

Dues persones han de fer la mateixa feina que tres o inclús quatre. Potser per això el nombre de baixes va augmentant? Sentim el senyor ministre assegurar que no hi ha disminució de la plantilla, però la realitat que vivim és una altra. S’omplen la boca parlant del nou projecte d’Atenció Centrada a la Persona (ACP)  però el que no diuen és que aquest projecte es va iniciar el novembre del 2018, on vam començar la feina conjuntament amb Fundación Matia i en diverses reunions van felicitar el personal per la feina feta i pel seu entusiasme. Sí senyors, el personal del Cedre ja està anant cap al paradigma de l’ACP fa mesos amb il·lusió, amb el convenciment que aquest projecte seria per millorar la qualitat de vida dels nostres residents.

Així que no hi ha resistència al canvi i moltíssim menys a la implantació del projecte d’ACP, sinó en com s’està portant a terme aquest procés de canvi. Una de les premisses per fer ACP és tenir una plantilla estable, ara per ara això és impossible. Fundació Matia insistia molt en les reunions que feia amb el personal que un equip motivat pot fer meravelles.

Què ha passat des d’aquelles felicitacions per la feina ben feta fins ara? Potser no ajuda gens la nova direcció del centre? Hem sentit la senyora Carine Montaner, consellera de Terceravia, demanant al senyor ministre que posés fil a l’agulla i esbrinés què està passant amb el personal del Cedre.

Aquesta recomanació ha caigut en sac buit? Perquè ja podem assegurar que realment s’hauria d’esbrinar què li passa a aquesta gent que fa mesos estava tan motivada i ara, segons la direcció del SAAS, posa resistència al canvi i no vol sortir de la seva zona de confort. Però el més trist de tot és que aquest clima d’incertesa, de malestar, de manca de personal, afecta els nostres residents i sembla que ningú s’ha parat a pensar en ells. Sí que ens diuen que quan el procés funcioni estaran millor atesos, però mentrestant què??

Us podem assegurar que la majoria del personal que treballem al Cedre som vocacionals, ens agrada la nostra feina i tenim un respecte enorme per la nostra professió, pel Cedre però sobretot pels nostres residents. Ells estan a casa seva i permeten que nosaltres entrem en ella i formem part del seu dia a dia.

 L’ACP ens diu que hem de respectar els seus gustos i preferències, ells han de poder decidir com volen ser tractats, i nosaltres tenim l’obligació de fer-ho amb el màxim respecte tenint en compte la persona a la qual estem cuidant en tots els aspectes de la seva vida. Com ens podem sentir quan sabem que la qualitat de la nostra atenció ha disminuït tant? Quan has de contestar a la demanda d’una persona de 70, 80 o inclús 90 anys, “un moment que ara vinc”, i aquest “moment” en converteix en llargs minuts o inclús hores perquè la càrrega de treball és tan elevada que no pots donar resposta immediata a les seves necessitats, com creieu que ens podem sentir?

Quan per manca de personal t’has de partir en dos, sempre intentant prioritzar, i decidir si acompanyar una persona en les seves últimes hores de vida o atendre un altre resident que està angoixat… Així que no, no estem donant una atenció de qualitat als residents del Cedre, i això ens crea molt mal estar, frustració, desmotivació, impotència i molta, molta tristesa. Així que sí, senyor Piqué i senyor Benazet, ens resistim al canvi, no a l’ACP, ens resistim al canvi que s’està imposant en els últims mesos, on els grans perjudicats són els residents del Cedre.

El canvi que esteu portant a terme amb imposicions, sense idees clares, sense tenir en compte el personal que treballa al Cedre i molt menys els seus residents i com aquests canvis els estan afectant. Esteu traient sense gaires explicacions les persones que tant el personal com els familiars i residents tenen de referència i que casualment són les més formades en ACP. Quin sentit té això? Reiterem que creiem en el projecte ACP, però ara mateix ens preocupa la qualitat que no estem donant als avis del Cedre per manca de recursos humans i materials, que aquests últims també han anat en increment els darrers mesos.

La informació no és fluida, es prenen decisions de forma unilateral que no es comuniquen al personal, cada dia que anem a treballar hi ha una cosa nova o diferent de la qual no disposem informació, la qual cosa di¬ culta encara més l’atenció de qualitat que volem donar. Així que us demanem que algú parli amb el personal, esbrineu el que està passant, poseu fil a l’agulla, feu els canvis de forma progressiva, amb seny, i tindreu personal motivat que sortirà de la seva zona de confort, com diu el senyor Piqué, a uns familiars satisfets per l’atenció prestada als seus avis, pares i sobretot a uns residents tractats des de la dignitat i el respecte que es mereixen.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies