Dimecres passat, 8 de novembre, a les 6.30 del matí la carretera N-145, que uneix Catalunya amb Andorra, va quedar tallada al trànsit a causa de la mobilització ciutadana convocada pel Comitè de Defensa de la República de l’Alt Urgell. Aquest tall es va emmarcar en els actes reivindicatius de la vaga general a Catalunya que van tenir lloc en protesta pels empresonaments de part del Govern de la Generalitat i dels responsables de l’ANC i d’Òmnium Cultural.
En principi, aquest acte estava previst que s’acabaria a les 17 hores, però, al final, el tall de la carretera, que amb el pas de les hores va arribar a concentrar més de 200 persones, es va perllongar fins a altes hores de la nit, quan els manifestants van haver de desistir a causa del fred.
El dret a vaga és legal, només faltaria, però aquest tipus d’accions comporten alguns matisos…
Si tenim en compte que la carretera de Puigcerdà també estava tancada, ens trobem davant d’una situació en la qual un país, en aquest cas Andorra, es va trobar pràcticament incomunicat durant gairebé un dia sencer.
Si considerem que es va bloquejar el pas de les mercaderies i dels autobusos de transport turístic, la qüestió és una mica més delicada. Tot això, descomptant que molta gent de la Seu d’Urgell que treballa al Principat segurament va perdre el dia de feina, amb el consegüent perjudici econòmic que això significa.
Perquè, veiem, els manifestants tenen dret a expressar les seves reivindicacions, però aquest mateix dret el té la gent que no pensa igual, a no estar d’acord. Deixar gairebé inhabilitada l’entrada i sortida d’un país que, per cert, no té res a veure en tot el conflicte català amb l’Estat espanyol, no fa més que evidenciar que certs barems comencen a estar fora de control.
Durant el temps d’anades i tornades sobre la suposada declaració o no de la independència catalana, i després de l’anunci del Govern d’Andorra de no reconèixer la República Catalana, van començar a circular missatges per les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània arengant a realitzar un boicot a Andorra i a les seves estacions d’esquí. M’agradaria saber si això mateix es plantegen cada dia a l’hora d’omplir el dipòsit de combustible, però ja sabem com funciona això del “fes el que jo dic…”
Com a contrapartida, des d’Andorra, criden a fer el mateix boicot als veïns de la Seu i insten a no baixar al mercat urgellenc a comprar cap producte. Com veuran, una escalada de despropòsits gairebé surrealista.
La gran pregunta és: i els polítics? Ni hi són ni se’ls espera.
L’alcalde i exdiputat Albert Batalla (PDECat), manté un silenci stampa i no ha fet cap gest per alleugerir la tensió. D’altra banda, el cap de Govern d’Andorra, Toni Martí, no ha realitzat -almenys de manera pública- cap moviment per evitar que el Principat pugui tornar a patir una incomunicació com la del 8 de novembre. Sent en aquest cas que era la segona vegada que passava una cosa així durant aquest procés català, és estrany que l’executiu andorrà no prengui cartes en l’assumpte, encara més sent un país que té com a principal font d’ingressos el turisme.
Només hem escoltat una declaració en la qual Toni Martí ha manifestat que un tall de la carretera N-145 en un cap de setmana de pont, com el del 6 i 8 de desembre, seria una calamitat.
Beneït sigui. Una afirmació molt encertada, però la pregunta cau pel seu propi pes… Està fent alguna cosa el Govern d’Andorra per evitar que aquests actes tornin a repetir-se? Quina por que em fa la resposta!
