Els sindicats alerten de la privatització d’alguns serveis públics

LA VALIRA ha tingut accés a l’escrit que un dels afiliats del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) va fer arribar a la mateixa entitat sindical advertint dels perills del text de la futura llei de la funció pública i que l’executiu ha entrat a tràmit parlamentari. Unes reflexions que el sindicat ha volgut fer seves.

Un text que reproduïm íntegrament:

“La futura llei de la funció pública pretén ser una llei referent per a tots els treballadors públics, però la realitat és que, a diferència de la norma anterior, amb aquesta llei es poden crear cossos especials, que abans es regulaven o es podien regular per reglament, de manera que quedaven molt més vinculats els cossos especials a una funció pública única com un sol cos amb particularitats de serveis. Ara, amb la clara opció de lleis especials, ja no serà així.

Aquesta diferència és negativa des del punt de vista de l’equitat interna entre treballadors perquè pot diversificar i distorsionar el règim dels funcionaris establint diferències mitjançant lleis especials (tant en sentit positiu com negatiu), a la vegada que distorsiona un marc general que acabarà sent només exigible, quant a gestió del personal, a uns quants, aquells que no siguin funcionaris però sí treballadors públics amb contracte indefinit; per tant, un pacte entre parts on hi haurà una part forta (l’Estat) i una part dèbil (la persona contractada), ja que qualsevol canvi de circumstància de la relació laboral no haurà de ser pactat.

Els objectius que hi ha darrere de la distinció entre funcionari i treballador públic són inexplicables si no és perquè el tracte que han de tenir uns i altres serà molt diferent. El concepte de funcionari ara es reserva a la pràctica per als cossos especials. Aquí ja es veu que, entre uns i altres, on abans només hi havia una diferència de gestió, ara serà de caràcter jurídic amb un estatus que pot arribar a ser completament diferent, i per tant es creen diversos règims de funció publica, amb situacions molt diferents com són el règim de sancions o altres circumstàncies de dret.

No hi ha un cos únic a la funció pública; ja no, de fet, per particularitats del lloc de treball, únic element raonable de distinció, sinó que ara es fa de dret, cosa que implica que hi haurà diverses funcions públiques, la dels cossos especials i la de la resta.

Això només pot entendre’s com una mercantilització de l’Administració, perquè volen distingir entre un servei administratiu i un servei amb potestat d’autoritat. El primer el pot fer fins i tot una empresa, i l’altre, només l’Estat. Això és perillós, perquè d’aquí a la privatització hi ha un pas, i per tant precarietat de servei, més cost per a l’administrat a causa dels pagaments de preus públics, i els sous passen a ser responsabilitat de l’empresa adjudicatària, que rebrà el preu de contractació, que no serà un capítol salarial de l’Administració sinó inversió.

Es redueix cost salarial a l’Administració per passar a “finançar “empreses privades! Si bé es vol fomentar la flexibilitat, aquesta flexibilitat s’amplia en excés quan s’obre la porta al fet que càrrecs de caràcter temporal com els de designació política puguin decidir qui canvia de lloc de treball i qui no. Aquesta potestat emparada per llei és perillosa com a mínim, perquè si darrere d’un canvi de lloc hi ha qüestions no necessàriament justificables i transparents, estem al llindar de l’arbitrarietat per raons d’amistat o enemistat i pertinença política.

El règim sancionador és més dur que el del Codi de relacions laborals en alguns aspectes no raonables. És evident que si algú vulnera el dret i atempta contra el servei públic, hi ha d’haver sanció, però hi ha comportaments que no semblen menys greus a la privada que a la pública, a banda de supòsits ja establerts en el Codi penal, la qual cosa pot representar una doble sanció, l’administrativa i la penal.

Eliminar treballadors públics

Hi ha una clara intenció d’eliminar treballadors sense gaires justificacions. Per altra banda, recordem que en la funció pública no hi ha indemnitzacions, ja que tots els acomiadaments han de ser causals. Si es flexibilitza això massa (com és el cas de la “via ràpida” que estableix la llei per obrir expedient i sancionar) s’està obrint la porta a una via d’acomiadament lliure i sense indemnització, a banda de cercar el vistiplau del treballador, és a dir, que tingui por de les conseqüències d’una negativa al comandament.

Una altra qüestió important des del punt de vista dels sindicats és el voluntari i persistent desmantellament del dret sindical, que es deixa sota mínims, vist que cap acord no és vinculant. Es té dret a “pataleta” però de res més. La Comissió Consultiva, com molts altres òrgans que podrien ser de control de l’acció política (Raonador del Ciutadà, Tribunal de Comptes, etc.), són purs informadors del que passa, però no poden tenir cap més acció enfront del que hauria de ser de la seva competència que dir que alguna cosa està malament sense poder fer-hi res més.

Les democràcies més avançades saben perfectament que els sindicats són un element de control de l’acció de l’ocupador i, per tant, intervenen en l’economia com a equilibri entre empreses que volen maximitzar el seu rendiment a costa de precaritzar els salaris i el creixement econòmic general de tota la societat. El Govern en estats així és el mediador entre empresa i treballadors, perquè el conjunt de l’economia creixi no solament en benefici de les empreses. Per això serveixen els impostos, per gravar i repartir la riquesa.

Eliminant els sindicats més forts, els únics que existeixen, s’està desequilibrant el creixement de tota la societat. Un Govern que és part i no mediador es converteix en advocat dels empresaris. A Andorra no hi ha possibilitats reals de sindicats forts, i a sobre els únics que hi ha tampoc tindran cap pes, ja que en la llei no hi ha lloc per a la negociació i per establir pactes vinculants. Estem davant d’un estat intervencionista on, per poc que ens descuidem, el dret sindical serà com en estats poc democràtics: únic i vertical.

El problema més gran de la llei és la filosofia que conté, la filosofia neoliberal partidària d’afavorir els empresaris pensant que revertiran els beneficis en la societat amb més contractació i millors salaris a costa de privatitzar la funció pública, traslladant serveis a empreses externes que suposadament absorbiran l’excedent de treballadors de la pública. En el fons es tracta de dedicar diners públics a finançar empreses per mitjà de reduir personal de la pública.

Això és entendre els governs com una empresa on si em falten diners per invertir, redueixo planter, i sense negociació ni recerca de compromisos comuns.

Aquesta llei cerca reduir la partida salarial. Si es redueix la despesa salarial,puc incrementar el capítol d’inversió contractant (privatitzant) empreses de serveis, l’interès de les quals és el benefici, no l’interès públic.

Hi ha un problema greu de gestió en l’Administració, i volen canviar l’Administració canviant el règim dels treballadors, però obliden que el que gestionen són béns públics, que ells en són els gestors temporals, i que algú ha de garantir la pervivència del sistema malgrat els canvis de color polític.

Si el que volen és canviar l’Administració, han de començar a canviar la manera com es prenen les decisions, totes en mans dels polítics, l’interès dels quals és a quatre anys  i aquest punt és el que els dóna un poder que no hauria de ser seu sinó dels ciutadans, però llavors potser pensarien en l’interès general de la societat i no en el propi”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies