Andorra està pagant a un cost molt elevat el suport de l’Estat espanyol al futur encaix del país dels Pirineus a la Unió Europea. Més enllà de fotos i declaracions formals, una setmana després que el cap de Govern, Toni Martí, anés a Madrid per reunir-se amb el president de l’executiu, Mariano Rajoy, les primeres conseqüències dels acords entre els dos mandataris no han trigat gaire a arribar.
Uns dies després de l’entrevista, l’expresident del Barça Sandro Rosell, juntament amb altres quatre persones van detingudes per la policia espanyola i la Guàrdia Civil en el marc d’una operació contra l’emblanquiment de capital pels seus negocis al Brasil i haver participat presumptament en una xarxa de cobrament de comissions il·legals obtingudes amb la venda dels drets d’imatge de la selecció brasilera de futbol, emblanquint els beneficis que obtenien a través de paradisos fiscals com ara les Illes Caiman. Els diners desviats, uns quinze milions de dòlars, haurien anat a parar en diversos comptes que Rosell tenia a Andbank i altres entitats financeres del país.
La manca de col·laboració inicialment demanada per les autoritats espanyoles al govern andorrà en el cas BPA i, que suposadament s’emmarcaria en la denominada Operació Catalunya, va posar en relleu com són de fràgils els fonaments de l’estat andorrà que ofegat per la crisi i la seva excessiva dependència amb Espanya, havia de córrer a canviar la legislació per permetre l’obertura econòmica i, conseqüentment, el seu marc fiscal si volia aconseguir el suport polític tant dels veïns espanyols com dels francesos.
I mentrestant, les comissions rogatòries sol·licitades pel govern de Rajoy no arribaven, fins que ‘els ultimàtums’ es van fer realitat. Encara que el president andorrà intenti mirar cap a una altra banda quan es parla de la fragilitat de la sobirania de l’estat, a Martí no li queda un altre que fer els deures dictats des de Madrid. En el cas contrari, hi hauria molt de perdre i poc a guanyar pel Principat. I Martí és conscient.
Durant la trobada al Palau de la Moncloa, el líder del PP va demanar una mica més a Andorra si vol que Espanya pugui convèncer al club europeu, i principalment a França, per signar un nou tractat amb la UE que li permeti agafar l’oxigen necessari per poder tirar endavant.
Rajoy i Martí van estar parlant d’alguna cosa més que del GPS de l’aeroport de la Seu-que també- però primer cal resoldre la situació política de Catalunya plantejada pels independentistes. Madrid ho té clar: no és el millor moment de noves aventures i deixar en mans d’un govern que vulnera la Constitució, quan interessa, el futur d’una infraestructura que, ara per ara, es dedica al transport de persones adinerades i que paguen tots els contribuents catalans.
