Els Mossos d’Esquadra van utilitzar fons reservats per a les seves activitats econòmiques encobertes vinculades a la consulta independentista de l’1-O, segons avança Vozpópuli.
Entre aquestes activitats estarien el seguiment a líders polítics catalans no independentistes o labors de protecció del referèndum de l’1-O, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va ordenar impedir la votació.
Agents de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia de Catalunya (CNP) han arribat a aquesta conclusió després d’analitzar la documentació que van incautar d’una furgoneta i que els Mossos pretenien incinerar.
Els agents del CNP han lliurat un informe que afirma aquest extrem a la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela. La jutge investiga les presumptes activitats il·legals de la policia autonòmica catalana i del seu anterior màxim responsable, el major Josep Lluís Trapero.
Segons el CNP, la direcció dels Mossos d’Esquadra hauria donat els fons reservats als integrants de la Unitat Central de Resposta Operativa (UCRO), un grup integrat en la Comissaria d’informació dels Mossos d’Esquadra, però que no consta en cap organigrama actual.
En concret, els diners que els Mossos gastaven al marge del control legal es nodria de partides que els caps de la policia autonòmica haurien abonat als agents de la UCRO perquè desenvolupessin les seves activitats secretes, qualificades de “nyaps” per part de fonts de la Policia Nacional.
Per la seva banda, la policia autonòmica ha afirmat que aquestes acusacions no estan provades, i que “no és cert que els Mossos hagin espiat a polítics”, segons va assegurar a l’Agència Efe un portaveu del cos de la policia autonòmica.
Societat Civil Catalana (SCC) no descarta denunciar als Mossos d’Esquadra pel suposat espionatge a dirigents polítics i sindicals, entre els que estaria l’exlíder de l’entitat, Josep Ramon Bosch, qui veu els fets com un “abús de poder” propi d’un “règim totalitari”.
Des de SCC s’afirma que és “inacceptable” que en un sistema democràtic hi hagi “encàrrecs d’espionatge”, com els que s’apunta que van fer els Mossos a Bosch o a un dirigent del Sindicat de Policies de Catalunya.
