Search
Close this search box.

Els Mossos escorcollen el Seminari del Poble de Déu i Vives segueix desafiant al Vaticà

El 7 de maig passat els Mossos d’Esquadra van escorcollar la parròquia de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist del barri de Sant Antoni de Barcelona, seu de la suposada extinta organització sectària del Seminari del Poble de Déu (SPD), prohibida des de l’any 2017.

Tot i la dissolució ordenada pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, durant aproximadament dues hores tres patrulles de la policia catalana que es van desplaçar fins al temple barceloní van requerir diferent documentació relacionada amb l’organització. En el registre hi va ser present, entre d’altres, Mn. Xavier Pagès, rector i administrador parroquial de l’església, informa Germinans germinabit.

Segons Germinans germinabit, resulta sorprenent que dos dels capellans que van ser suspesos pel cardenal Omella per administrar sagraments (Mn. Vicenç Maria Farré Piña i Mn.Francesc Boqueras Baylina) continuïn residint en aquesta parròquia barcelonina i que l’SPD mantingui la seva associació domiciliada en el mateix lloc. Cal recordar que aquests dos religiosos formen part d’un conjunt de 17 capellans i dues laiques membres d’aquesta associació, que va arribar a tenir més d’un centenar d’adeptes, entre capellans i seglars.

La Congregació per a la Doctrina de la Fe, que dirigeix el cardenal menorquí Luis Francisco Ladaria –home de la màxima confiança del papa Francesc – va tallar de soca-rel les activitats de l’SPD i va ordenar que un tribunal eclesiàstic constituït expressament a Vic depurés les responsabilitats que calguessin.

L’SPD –tot i que tenia ramificacions a Euskadi, Colòmbia i Alemanya- va néixer i tenia, fins a la seva prohibició, el seu principal focus d’activitats a Catalunya, amb presència destacada als bisbats de Tarragona, Urgell, Barcelona, Vic i Lleida.

Dels cinc bisbats afectats per la presència de capellans vinculats a l’SPD, els de Barcelona i de Vic van procedir a la fulminant separació dels sospitosos assenyalats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En canvi, l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives va decidir mantenir en els càrrecs de responsabilitat els quatre capellans de la diòcesi que estan investigats pel tribunal eclesiàstic de Vic.

POLÍTICA I RELIGIÓ

Des de la seva fundació, l’any 1967, aquesta associació, titllada per les autoritats vaticanes d’herètica i sectària, ha estat molt vinculada a les comarques pirenaiques, on tenia dos centres de reflexió i de formació a Camprodon i a Campelles. En concret, la Casa d’Espiritualitat i Cultura de Sant Martí de Campelles, inaugurada l’any 1994, va rebre la visita de l’aleshores bisbe Joan Martí Alanis i de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva esposa, Marta Ferrusola. La Generalitat va subvencionar les obres de reforma d’aquest centre de l’SPD.

Entre altres prelats catalans, l’excopríncep Joan Martí Alanis es va deixar afalagar pel servilisme dels membres de la secta i va protegir la seva tasca de proselitisme al bisbat d’Urgell. Aquesta infiltració va continuar i es va intensificar durant el mandat del seu successor en el càrrec, Joan-Enric Vives.

Fins al punt que l’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra va oficiar, el 12 d’octubre del 2005, la consagració sacerdotal d’un destacat membre de l’organització Joan Perera, a la catedral de Santa Maria de la Seu.

Vives el va nomenar capellà custodi del santuari de Núria a més de rector de les parròquies de Queralbs, Sant Martí de Campelles, Sant Sadurní de Fustanyà, Sant Cristòfol de Nevà i Sant Cristòfol de Toses. Perera continua, avui dia, ostentant aquestes responsabilitats i no ha patit cap represàlia per la seva destacada participació, des de molt jovenet, en el grup de l’SPD.

“PRÀCTIQUES SEXUALS DESORDENADES”

Va ser, precisament, el cardenal Omella qui va signar el decret 11/7, amb data 15 d’abril del 2017, en el qual s’ordenava la prohibició fulminant de l’SPD, en considerar que funcionava com una secta contrària als principis de l’Església catòlica.

Segons van explicar aleshores des de l’Arquebisbat de Barcelona, es va comprovar que el Seminari feia “una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l’afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l’Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica.

Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d’aquesta comunitat, consentides i entre adults. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes”.

Des de fa mesos, Joan-Enric Vives està en el punt de mira del Vaticà i és un secret a veus, en cercles eclesials, que el seu càrrec trontolla. No només per la protecció que, desafiant les instruccions de la Congregació per a Doctrina de la Fe, ha donat i dóna als quatre capellans de la diòcesi d’Urgell que procedeixen de l’associació.

També ha estat acusat de fer ulls grossos amb els abusos sexuals denunciats a la Casa de Santiago quan era rector del Seminari de Barcelona, de condescendència amb un capellà de la diòcesi detingut i condemnat per possessió de pornografia infantil o de la polèmica gestió del riquíssim llegat deixat al bisbat d’Urgell per la difunta Maria Mestre (casa Molines).

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies