Mentre el govern de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra fan pinya en el context sorgit dels atemptats de Barcelona i Cambrils, paradoxalment s’ha conegut que la policia catalana ha deixat involuntàriament en evidència l’executiu de Carles Puigdemont en un afer ben diferent: la regularització de la muntanya de runam salí de la mina de Sallent (Bages), propietat d’Iberpotash.
Ara anomenada ICL Iberia Súria & Sallent, aquesta filial de la multinacional Israel Chemicals Ltd. (ICL) va convèncer el Parlament de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la necessitat d’una moratòria, a la qual supeditava futures inversions, per seguir abocant al dipòsit del Cogulló més enllà del 30 de juny. Adduïa que havia de superar dificultats tècniques abans de deixar Sallent i centralitzar la seva producció a Súria.
Al final, aquella data límit va deixar pas, per decisió judicial, a una moratòria prorrogable que serà vigent almenys fins al 2018. Aquest 22 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat un acord del 30 de maig signat per la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, que encén la darrera llum verda que esperava Iberpotash a favor del seu dipòsit de runam més gros. L’acord té el seu antecedent en la sentència d’un contenciós guanyat per l’Associació de Veïns de la Rampinya, que va anul· lar per manca d’avaluació d’impacte ambiental i d’encaix amb el dret urbanístic l’autorització ambiental que havia concedit la Generalitat el 2008.
El nou estudi descriu “els impactes generats i previstos” del dipòsit, així com mesures correctores i preventives aplicades des del 1988. Admet que l’“impacte ambiental global” del dipòsit és “sever” i que la salinitat de les aigües subterrànies supera “de forma significativa (…) els objectius de qualitat”, però resol a favor d’Iberpotash sota la condició que incrementi les mesures per “reduir l’entrada d’aigua salada al sistema i augmentar l’extracció d’aigua salada ja existent en el medi, així com complementar les mesures de seguiment i control”.
L’INFORME DELS MOSSOS
Aquesta regularització de 29 anys coincideix amb l’enviament per part dels Mossos d’Esquadra d’un informe sol·licitat pel jutjat 5 de Manresa, que va imputar per delicte mediambiental directius d’Iberpotash.
Tot i reconèixer esforços per mitigar l’impacte de l’activitat minera, els Mossos conclouen que “encara es manté la incidència ambiental que les instal·lacions de l’empresa de producció de potasses té sobre els recursos naturals i el medi ambient de l’entorn de Sallent i Santpedor”. Sobre el torrent Soldevila, on han detectat nivells salins “particularment significatius”, per exemple, destaquen que la llera és “pràcticament erma o estèril” al llarg de 2.000 metres i presenta “un grau de concentració de sal molt elevat, superior al que podríem trobar en l’aigua marina”. De fet, l’alta salinitat de les aigües naturals properes a l’activitat d’Iberpotash a Sallent “limita clarament els usos que es puguin fer de les aigües superficials i subterrànies, amb alteració també de l’equilibri ecològic de la zona, de la seva vegetació i paisatge”, afegeixen els experts mediambientals dels Mossos.
“La mesura òptima per a l’eliminació dels impactes produïts per la presència dels runams salins és la seva desaparició”, recorden citant un informe de mesures correctores, “a la vista de la situació ambiental actual”.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
