Site icon La Valira

Els missatges del nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, xoquen amb la degradació social i moral d’Andorra

El bisbe Josep-Lluís Serrano, nou copríncep episcopal d’Andorra, no ha vingut a passar l’estona en aquestes contrades pirinenques. Els primers missatges que, fins ara, ha adreçat en públic a la comunitat catòlica d’Urgell i a la societat andorrana traspuen un fort compromís amb les directrius que emanen del nou papa Lleó XIV.

Després del protocol·lari jurament de la Constitució, la classe política de DA s’ha afanyat a felicitar-se pel to i els conceptes evocats pel nou bisbe. En el seu discurs al Consell General va afirmar que assumeix “les regles d’un Estat modern, plural i aconfessional”, com és l’Andorra del segle XXI. A més, va fer una apel·lació a la “laïcitat positiva” i aquí els polítics de DA hi han vist una suposada escletxa a través de la qual podria entrar la despenalització de l’avortament, una de les grans qüestions pendents de l’agenda de govern de Xavier Espot.

Preocupacions socials

Però el bisbe Josep-Lluís Serrano sembla que té altres prioritats: en el seu discurs al Consell General va apostar per una “activitat econòmica que serveixi a la dignitat a la persona humana”, per l’atenció prioritària a la gent gran, joves, infants i als més vulnerables. Unes preocupacions socials que entren en contradicció flagrant amb el model econòmic i les polítiques de l’actual Govern de DA.

Amb la seva complicitat manifesta amb els poders fàctics andorrans, l’anterior copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va permetre la degradació de la vida social i de la moral pública d’Andorra. El panorama que s’ha trobat el bisbe Josep-Lluís Serrano a Andorra és molt allunyat de les seves profundes conviccions cristianes i de la doctrina del Vaticà que propugna el nou papa Lleó XIV.

Prostitució i “ventres de lloguer”

Uns quants exemples de l’Andorra d’avui que, sens dubte, l’hauran esfereït i escandalitzat:

Fil directe amb el Vaticà

Aquesta degradació de la vida pública -extensible a molts altres exemples-, sens dubte esparvera el nou bisbe i copríncep episcopal i els seus valedors al Vaticà. Josep-Lluís Serrano té fil directe amb el poderós secretari d’Estat, Pietro Parolin, i va ser creat bisbe a instàncies de l’actual papa Lleó XIV, quan era prefecte del Dicasteri dels bisbes.

En la seva al·locució davant els consellers generals, el nou copríncep va advocar per establir una “sana col·laboració” amb les autoritats andorranes. Però va precisar que aquesta actitud “no es limita solament a la coordinació de les respectives funcions en bé de les persones, sinó que obre horitzons nous per al diàleg, per enriquir mútuament els sistemes jurídics i perquè no, una oportunitat d’evangelitzar”.

“Missioners i apòstols”

Els polítics andorrans haurien d’afinar bé les orelles davant les paraules que destil·la el nou copríncep. I llegir atentament, per exemple, la carta que ha adreçat als feligresos de la diòcesi d’Urgell amb motiu de la festivitat de sant Pere i sant Pau.

Som l’Ekklêsia grega, o sigui assemblea, comunitat del poble elegit que pelegrinem vers la pàtria a la qual estem cridats, som el nou poble messiànic que camina amb esperança i som testimonis de comunió i d’unió, amb els apòstols Pere i Pau i amb tota l’Ecclesia mater, el Poble de Déu”, escriu Josep-Lluís Serrano.

I afegeix: “Les columnes de la nostra Església, que avui celebrem litúrgicament, ens recorden els fonaments de la nostra església d’Urgell; per això preguem i ajudem a l’apòstol Pere en la persona de Lleó XIV perquè volem créixer en comunió i en unitat per esdevenir missioners i apòstols en les nostres terres urgellenques”.

Si Josep-Lluís Serrano vol reivindicar i expandir la força de l’Evangeli de Crist a les valls andorranes, ben segur xocarà molt aviat amb Xavier Espot, DA i els poders fàctics que els emparen. Davant les greus injustícies, desigualtats i amoralitats que regnen a Andorra, el nou copríncep, d’acord amb el Vaticà, sembla clar que no optarà per tancar els ulls, callar i cobrar, com va fer el seu antecessor, Joan-Enric Vives.

Exit mobile version