El tercer referèndum d’independència de Nova Caledònia previst per al 12 de desembre no comptarà amb la participació dels partits i sindicats independentistes. La negativa del president francès, Emmanuel Macron, a posposar la data de la votació ha indignat els partidaris de l’autodeterminació, que han cridat a boicotejar la seva celebració.
El motiu que argüeixen els canacs -la població autòctona de l’arxipèlag- és el fort impacte que està tenint a les illes l’última onada de coronavirus. Segons Vilaweb, des del setembre s’han registrat 12.195 casos i 276 morts. La tradició dels pobles originaris de Nova Caledònia passa per una sèrie de cerimònies de duel que es poden allargar setmanes i que la pandèmia està endarrerint.
El senat tradicional canac va demanar per això l’ajornament del referèndum. A aquesta petició, informa Naiz, s’han sumat 25 parlamentaris espanyols de sis partits polítics –EH Bildu, ERC, CUP, BNG, Junts per Catalunya i Podemos– a través d’una carta dirigida a Macron. En la missiva li recorden que el Front d’Alliberament Nacional Socialista de Kanaky (FLNKS) i una majoria del Congrés de Nova Caledònia van sol·licitar posposar la votació. França i els unionistes del territori d’ultramar es neguen.
L’independentisme a Nova Caledònia va guanyar adeptes entre els referèndums de 2018 i 2020. En el primer, va obtenir un suport del 43,3%, mentre que l’any passat va pujar al 46,7%. Així i tot, enguany no participaran i es neguen a reconèixer el resultat de la votació, però aposten per tornar a la negociació per a mantenir la pau.
Els referèndums a Nova Caledònia han servit de far a l’independentisme català en els últims anys. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va rebre al juny al president del Congrés de Nova Caledònia, Roch Wamytan, amb motiu de la signatura de l’acord de col·laboració entre ambdues cambres parlamentàries.
A més, la Fiscalia de Barcelona demana tres anys de presó i 17 d’inhabilitació per al cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, acusat de malversació i prevaricació per haver pagat amb diners públics el viatge a Nova Caledònia per a fer d’observador del referèndum del 2018. El ministeri públic demana també que Alay indemnitzi a la Generalitat amb els 4.732 euros que va costar el viatge, pagat pel Departament de Presidència.
