Els impostos ofeguen la Seu d’Urgell amb una nefasta gestió municipal de la regidoria d’Hisenda

Actualment, l’equip de govern municipal de Junts, encapçalat per Jordi Fàbrega i els seus companys inseparables d’ERC, amb Francesc Viaplana al capdavant, brinda una gran col·lecció d’impostos que cada any  han augmentat sense tenir en compte els grans paràmetres econòmics que afecten les famílies urgellenques.

Poden aplicar des de la típica pujada anual de les escombraries, a la qual ja tenen acostumada tota la població, el menjador escolar, la piscina municipal, les escoles municipals, l’IBI rústic, guals… o les pujades de l’IBI urbà, que enguany no s’ha fet per motius purament electoralistes, i que ben segur que els comptes de l’Ajuntament en sortiran ressentits.

La nefasta gestió dels últims anys ha portat a la necessitat imperiosa d’incrementar la càrrega fiscal a totes les persones, sense tenir en compte la seva situació particular. Un dels problemes principals és la gestió de personal feta a l’Ajuntament, en la qual destaca la intrèpida facilitat amb què han introduït, a cobrar de les arques municipals, els amics dels neoconvergents i els d’ERC.

L’esforç que dediquen els actuals dirigents de l’Ajuntament a pagar els salaris anualment és de quasi 7.000.000 d’euros. Una autèntica barbaritat que porta l’Ajuntament cap a un carreró sense sortida d’endeutament i pujada d’impostos indiscriminada. A això s’hi ha de sumar la pujada de les despeses en energia, que ha suposat un fort cop als ferits comptes municipals. El líder dels antics convergents, Jordi Fàbrega, regidor d’Hisenda de l’actual equip de govern, ha està més preocupat per aconseguir nous càrrecs a la cúpula de Junts que no pas per les finances de la Seu.

La seva incapacitat, ha fet que s’hagin d’augmentar els impostos any rere any, com l’incrememt d’un 12,6% de les escombraries, per posar un exemple contundent.

L’IBI és un altre exemple clar de les pujades d’aquesta legislatura que ara acaba, amb un augment de més d’un 4% els anys anteriors, tenint en compte que la ciutadania ha passat per una crisi econòmica devastadora, que va començar el 2008 i que va durar fins al 2014; la crisi del coronavirus, que no només va tenir afectació sanitària sinó que també va provocar un greu sotrac econòmic, i ara també la crisi provocada per la guerra a Ucraïna, amb la inflació associada.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya (Idescat), la recaptació per l’IBI ha pujat en l’actual legislatura. Si l’any 2019 la xifra va ser de 5.747.276 euros, el 2021 era de 5.971.059 euros, amb una mitjana de 258 euros per rebut.

Si l’augment d’impostos servís per millorar les condicions de vida de la gent de la Seu d’Urgell, no hi hauria res a dir. Però és justament a l’inrevés, es va fer despesa inútil i es van prioritzar projectes que no són bàsics per al municipi.

Un dels últims exemples més clars és l’espai d’autocaravanes, que va costar més de 400.000 euros i que la majoria del temps està buit, perquè aquests vehicles continuen aparcats a la zona anterior. Un altre cas és l’estudi Impulsa 2026, que va costar més de 40.000 euros i que només serveix com a petjapapers.

I no s’han d’oblidar els diners gastats en el cas de Joviat, al qual es van pagar més de 600.000 euros que no s’haurien d’haver malbaratat mai.

Sense oblidar el pagament de quasi 600.000 euros a l’empresa Efial, acusada de corrupció a diferents municipis de Catalunya.

I així un llarg etcètera de casos en què els diners de tots s’han repartit molt hàbilment per afavorir els interessos de certes persones o grups polítics, i altres en què s’han llençat directament a les escombraries, amb estudis i projectes que han acabat realitzant amiguets.

Tampoc se salven de pagar religiosament els seus impostos els comerciants de la Seu, fins i tot durant el tancament de dos mesos per obres del cor comercial, al carrer Major, sense rebre cap mena d’ajudes o rebaixes fiscals per part de la corporació local.

A diferència d’altres localitats, els mandataris municipals urgellencs no han compensat els botiguers, tenint en compte que el comerç urbà és essencialment sensible a l’impacte negatiu de treballs de repavimentació com els que es van dur a terme en aquest eix. Una activitat que està “a peu de carrer”, podríem dir que en contacte gairebé directe amb les obres, que impedeixen o dificulten el pas dels vianants en les zones afectades, i, per tant, l’accés als establiments, així com les maniobres de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Tanmateix, ni els propietaris de bars, restaurants i pubs de la localitat han aconseguit que l’equip de govern hagi prorrogat les exempcions pel pagament de la taxa d’ocupació de via pública que va aplicar en els moments més àlgids de la pandèmia. La manca d’ajudes està provocant en els darrers mesos un degoteig de tancaments d’aquest tipus d’establiments.

Un ròssec més de l’administració local malgrat que Fàbrega vulgui treure pit de la seva pèssima gestió.