És sempre interessant rebre una notificació de la teva alcaldessa que t’explica que no es convoca la junta de portaveus dels diferents grups municipals, perquè malgrat haver estat creats els grups, no s’ha regulat ni creat la junta de portaveus. És a dir, es tanquen administrativament les portes del fòrum ideal per a tractar temes que excedeixen d’un mandat, on trobar un cert consens entre els diversos grups que formen un ajuntament.
Temes com el fraccionament de contractes en l’execució d’obres; vinculacions econòmiques i familiars de membres de les comunitats de regants amb qui governa a l’ajuntament; les obres del castell de Peramola; les irregularitats en els contractes de neteja dels edificis municipals; les obres de millora dels accessos al municipi; la construcció del centre d’escalada; el rebuig institucional a un acte cultural (ja fos perquè els va dir “fatxes” o perquè la comunitat de regants sembla no voler reconèixer els drets de reg d’horts d’algun dels seus membres); l’informe dels contenciosos de l’Ajuntament referents a la presumpta usurpació de camins públics per part de particulars vinculats econòmica i familiarment a membres de l’administració local i comarcal, entre altres, hauran d’esperar.
El dret administratiu és una branca del dret públic que regula l’organització, funcionament i deures de l’administració pública. Mal utilitzat, és una efectiva arma de dissuasió política. Retardar quatre mesos una senzilla comunicació d’instal·lació de plaques solars del representant de l’oposició, és una forma fefaent de “recordar” qui mana. Facilitar, en canvi, els tràmits administratius de les famílies que conformen un nucli de votants és una manera d’agrair la confiança dipositada.
El nivell comarcal no escapa a aquest abús del dret. Institucions que canalitzen fons públics creen comissions d’“elegibilitat” de projectes, que poden denegar fons europeus a qui té dret a aquestes ajudes de Brussel·les per al desenvolupament de productes turístics. Curiosament, qui les encapçala pot determinar les llistes electorals dels municipis de la comarca d’un partit, i a qui se li intenta denegar, forma part de l’oposició comarcal.
Qualsevol servidor públic dels 19 municipis que formen l’Alt Urgell és conscient que el “poder administratiu” sol superar per molt, especialment en experiència, a aquell que pugui tenir qui ha estat elegit a les urnes i representi “al poble”. El pròxim candidat a l’alcaldia serà substituït per un altre que representi a les mateixes famílies, fent inútil la via del contenciós-administratiu per a solucionar problemes. Cal assenyalar que 16 mesos és el període habitual per a la primera vista de qualsevol procediment contenciós-administratiu gestionat a la província de Lleida.
Els protocols administratius engreixen nòmines i procediments. Tant que, en un moment difícil com l’actual, posen en risc l’economia productiva i la cohesió social.
L’abús del dret troba la les seves primeres sentències a finals del segle XIX, en casos referents a immissions de propietat i distracció d’aigües. És a dir, tirar terra en una finca o camí situat en cota inferior des d’una finca dominant o embassar l’aigua en un terreny, impedint que la gaudeixi el veí.
A l’Alt Urgell, els abusos de dret són bastant comuns, tant per les immissions en propietats d’un altre, practicades fins i tot des de l’administració local. En són exemples el típic llaurat de camins que solen fer propietaris de finques confrontades amb l’excusa del gir del nou tractor de 300 cavalls que fa servir un arrendador, o l’ampliació d’una granja que precisa de control sanitari i tanca, sense miraments, els camins públics confrontats.
És també típica de l’Alt Urgell la impunitat de qui abusa, de la qual no està exempta l’administració. La dilació en els pagaments de prestacions de la llei de dependència o la distribució arbitrària de subvencions són un clar exemple.
Més sibil·lí és aquell expedient tramitat des d’un Ajuntament o Jutjat en el qual, sobre la base d’un informe “tècnic”, s’emet una resolució o decret, sabent que no s’han recollit correctament les dades d’una de les parts, sent precisament aquesta omissió el que dona base a la resolució adoptada.
No són pràctiques noves, venen heretades de pares i avis que les van posar àmpliament en pràctica durant molts anys, emparats per un Moviment Nacional en el qual s’exercia, a consciència, el poder més absolut.
El delicte d’obtenció fraudulenta de subvencions està regulat en el Codi Penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995 de 23 de novembre. La comissió d’aquest delicte ha estat modificada recentment per la Llei orgànica 1/2019, de 20 de febrer per a transposar Directives de la Unió Europea en els àmbits financer i de terrorisme, i abordar qüestions d’índole internacional.
La Directiva que incideix directament en la modificació del Codi Penal és la 2017/1374 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2017, que té com a objecte regular la lluita contra el frau que afecti els interessos financers de la Unió Europea mitjançant el Dret Penal i comporta la regulació harmonitzada d’aquesta mena de fraus. Encara no està escrit com actuar quan aquest frau pot procedir de la mateixa Administració.
En tractar-se de fons procedents de la Unió Europea, s’entén que seria procedent la intervenció de la Fiscalia europea. Les seves funcions consisteixen a investigar els delictes que perjudiquin els interessos financers de la Unió Europea, previstos en la Directiva 2017/1371 i determinats pel Reglament, així com a exercir l’acció penal i sol·licitar l’obertura de judici contra els seus autors i els còmplices d’aquests.
Per això, la Fiscalia europea efectuarà les investigacions i practicarà els actes propis de l’exercici de l’acció penal i exercirà les funcions d’acusació davant els òrgans jurisdiccionals competents dels Estats membres, fins que conclogui definitivament el cas que es tracti.
