Els Papers de Panamà, el gran escàndol d’evasió fiscal destapat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) l’any 2016, ja han provocat una primera condemna judicial als Estats Units: es tracta del ciutadà d’origen guatemalenc, però resident a Florida, Harald Joachim Von der Goltz, que ha estat sentenciat a quatre anys de presó, més tres de presó supervisada i a una multa de 8.800.000 dòlars per escaquejar el pagament d’impostos entre els anys 2000 i 2017.
Harald Joachim Von der Goltz era client del bufet d’advocats Mossack Fonseca, de Panamà, que és l’epicentre d’aquesta gegantina trama defraudatòria denunciada per l’ICIJ. Tot i que era resident als Estats Units, el despatx Mossack Fonseca va dissenyar una enrevessada estructura jurídica perquè Harald Joachim Von der Goltz, que té 83 anys, camuflés els seus ingressos a través de societats radicades en paradisos fiscals.
“AVÍS A NAVEGANTS”
Una d’aquestes societats era Emjo Investments Ltd., constituïda a les Illes Verges Britàniques i amb compte obert a Andbank Panamà, on hi tenia 2,5 milions de dòlars. De fet, com ja ha explicat LA VALIRA, la filial al Panamà d’Andbank era una entitat de confiança del bufet Mossack Fonseca i surt reiteradament referenciada en els Panamà Papers. Per això va ser tancada i liquidada el mes d’abril de l’any passat.
La sentència dictada pel jutge Richard M. Berman, del tribunal del Districte Sud de Nova York contra Harald Joachim Von der Goltz es considera que és un escarment i un “avís a navegants” per a tots aquells ciutadans nord-americans que intentin eludir el pagament de les seves obligacions fiscals a través de societats offshore. En un principi, la Fiscalia demanava 70 anys de presó per a aquest empresari guatemalenc, però la condemna final ha estat rebaixada, ja que va admetre la seva culpabilitat.
LA CONNEXIÓ PANAMENYA
En el mateix procediment també ha estat condemnat Richard Gaffey, l’assessor fiscal de Harald Joachim Von der Goltz. En el seu cas, a tres anys de presó, més tres de presó supervisada i una multa de 8.800.000 dòlars. Per la seva banda, Ramsés Owens i Dirk Brauer –dos executius de Mossack Fonseca que portaven el “dossier” de Harald Joachim Von der Goltz- no s’han presentat davant el tribunal de Nova York i estan en cerca internacional.
Ramsés Owens mantenia una estreta relació amb Juan Malillo, exdirector executiu d’Andbank Panamà i això explica que aquesta entitat treballés intensament pel bufet Mossack Fonseca. En el sumari d’aquest procediment judicial instruït pel tribunal del Districte Sud de Nova York consta que Andbank va facilitar tota la documentació bancària que se li va requerir per demostrar l’existència d’aquest frau.
Cal assenyalar que la instrucció menada pel jutjat del Districte Sud de Nova York s’ha adreçat només contra els implicats directament en aquest frau, sigui com a autors o col·laboradors necessaris, però ha deixat a banda els bancs que, com l’Andbank, van acceptar Harald Joachim Von der Goltz com a client i a través dels quals es va organitzar tota l’operativa defraudatòria. Contrasta aquest enfocament de la justícia nord-americana amb la implacable actuació de la Fiscalia andorrana que dirigeix Alfons Alberca amb el cas de la BPA, on ha “empaperat” un munt d’exdirectius i extreballadors per fets molt semblants als de l’Andbank.
EL CAS DE JORDI CINCA
Els Papers de Panamà, que van ser publicats en els principals mitjans de comunicació d’arreu del món, tenen més implicacions a Andorra. En aquests documents també hi sortia retratat l’aleshores ministre de Finances (2011-19), Jordi Cinca (foto), que havia estat titular d’una societat –anomenada Marietta Holdings Ltd.- en aquest país centreamericà quan es dedicava al negoci del tràfic d’or i de “diamants de sang” a l’Àfrica.
Si Jordi Cinca fos ciutadà dels Estats Units, molt possiblement hauria estat condemnat per aquests fets, com li ha passat a l’empresari Harald Joachim Von der Goltz. Però Jordi Cinca és andorrà i això, en determinats casos, és un “passaport” per a la impunitat. Amb l’excusa que quan va obrir el compte al Panamà l’evasió fiscal no era delicte a Andorra, Jordi Cinca va continuar exercint, com si res, la seva tasca com a ministre de Finances del govern de Toni Martí. I no només això: ha estat “premiat” per l’actual cap de govern, Xavier Espot, com membre del consell d’administració de la CASS i president de la comissió gestora del fons de les pensions, la “joia de la corona” del Principat.
Per descomptat, el fiscal general, Alfons Alberca –a diferència dels seus col·legues dels Estats Units- tampoc no ha mogut mai un dit en relació amb el compte de Jordi Cinca descobert al Panamà ni amb la seva implicació en l’escàndol dels “diamants de sang”, un dels episodis més cruels i terrorífics de la història de la humanitat. El seu promotor, l’expresident de Libèria, Charles Taylor –protector de les activitats empresarials de Jordi Cinca-, va ser condemnat l’any 2012 a 50 anys de presó per la Cort Penal Internacional de La Haia per crims de guerra i de lesa humanitat.
