Els empresaris Daniel Armengol i Denis Marot, condemnats per blanqueig de diners del narcotràfic colombià

El Tribunal de Corts ha condemnat a tres anys de presó i a sengles multes de 120.000 euros i 60.000 euros als coneguts empresaris andorrans Daniel Armengol Mora i Denis Marot, vinculats al grup constructor Heracles. Han admès la seva culpa, han acceptat la condemna i han confessat que, a la dècada dels anys noranta del segle passat, van col·laborar amb una trama que es dedicava al blanqueig de diners del narcotràfic colombià de cocaïna.

Aquest procediment judicial ha trigat més de 20 anys en substanciar-se -coses de la increïble justícia andorrana!- i s’ha portat amb extrema discreció, atesa la rellevància empresarial i social dels dos empresaris involucrats. A més, es dona la circumstància que els advocats defensors d’aquests dos empresaris han evitat que el cas arribés a judici públic, no endebades són dos antics batlles –Xavier Jordana i Toni Duró– que coneixen molt bé com funciona el sistema judicial per dins.

EL VERGONYÓS SILENCI DE LA PREMSA ANDORRANA

El grup Heracles, del qual Daniel Armengol Mora i Denis Marot en són socis fundadors, és l’empresa de construcció i serveis més important d’Andorra. La imputació i condemna d’aquests dos empresaris per blanqueig associat al narcotràfic és una “bomba” i això explica que la premsa andorrana, en un altre fastigós exercici d’hipocresia i d’autocensura, ha donat la informació de la resolució del Tribunal de Corts sense esmentar en cap moment el nom dels dos condemnats, com sí que fa en molts altres casos de fets delictius sentenciats.

Daniel Armengol Mora i Denis Marot formen part del reduït clan d’andorrans de “pota negra” que controlen i mouen els fils del Principat. Daniel Armengol Mora va ser conseller general i és un dels “pares” de la Constitució del Principat. Per la seva banda, Denis Marot és membre del Consell Directiu de l’Automòbil Club Andorra (ACA), que reuneix a la “flor i nata” de l’elit del país.

QUÈ FARÀ L’AUTOMÒBIL CLUB?

La condemna de Denis Marot per blanqueig de diners del narcotràfic posa en qüestió la seva continuïtat al capdavant d’aquesta entitat, que presideix Enric Tarrado. I és que, segons pregona la web de l’ACA, “tant els membres del Consell Directiu com empleats i col·laboradors d’ACA CLUB han de tenir una actuació ètica com eix del seu comportament i una visió social responsable en totes les seves activitats i compromisos”.

Que els noms de Daniel Armengol Mora i Denis Marot apareguin vinculats amb una trama del narcotràfic colombià de cocaïna és molt fort i molt lleig. L’“omertà” andorrana ha tornat a funcionar i la identitat d’aquests dos empresaris ha estat escrupolosament silenciada… fins que LA VALIRA la fa pública en aquest article.

MÉS DE 600 MILIONS DE PESSETES

A la década dels 90, Daniel Armengol Mora i Denis Marot van accedir a col·laborar amb una dona de Tàrrega –Margarita Salvador– que es dedicava a blanquejar els diners d’una banda de narcotraficants colombians de cocaïna que operava a Espanya. Els diners en cash d’aquesta activitat il·legal es traslladaven a Andorra i s’ingressaven en els comptes particulars i empresarials d’aquests dos honorables ciutadans que, després de quedar-se una comissió, els canviaven en dòlars i els reenviaven als Estats Units, on acabaven en mans dels narcotraficants.

Segons els informes que va fer la Policia andorrana, per aquest sistema es van blanquejar més de 600 milions de les antigues pessetes (3,6 milions d’euros). El principal involucrat en aquesta trama és Daniel Armengol Mora, que es va embutxacar una bona picossada de molts milions de pessetes per col·laborar amb aquesta organització de narcotraficants, mentre que el seu soci Denis Marot va jugar un paper secundari i només va cobrar 200.000 pessetes per fer dues operacions de blanqueig.

NO ENTRARAN A LA COMELLA

Per això, les multes que ha imposat el Tribunal de Corts als dos condemnats són diferents: 120.000 euros en el cas de Daniel Armengol Mora, que era qui es va lucrar més, i 60.000 euros en el de Denis Marot. Per descomptat, la pena de tres anys de presó és merament simbòlica i els dos empresaris no trepitjaran la Comella: són “pota negra!”

Segons relata la sentència dictada pel Tribunal de Corts, Daniel Armengol Mora, “aprofitant-se de la seva qualitat d’ésser un important empresari del país, i juntament amb el seu soci i segon processat ingressaren als seus comptes personals i professionals diners en efectiu, majoritàriament en pessetes però també en dòlars americans i fins al total de més de 600.000.000 de pessetes”.

DINERS D’ORIGEN DELICTIU

Aquests diners, continua la sentència, “o bé els retiraven en efectiu de forma pràcticament immediata, o bé els transferien a societats ‘pantalla’, a fi que fossin confosos amb els diners derivats de les seves activitats comercials, i a fi d’ocultar-ne l’origen i dificultar-ne la traçabilitat donat que aquests diners provenien de les activitats delictives dutes a terme per l’organització criminal liderada per la dona targarina i en particular del tràfic de drogues, i per quines activitats de dissimulació dels fons, aquella dona pagà als processats (i ara condemnats) diverses comissions”.

Daniel Armengol Mora, afirma el Tribunal de Corts, “ingressà als seus comptes personals i professionals els diners en efectiu, majoritàriament en pessetes, d’origen delictiu provinents de l’organització criminal liderada per la dona targarina amagant el seu origen delictiu i impedint la seva traçabilitat, introduint-los al sistema financer amb aparença de licitud i legitimitat, aprofitant que aquests diners podrien ésser confosos amb els derivats de la seva pròpia activitat lícita”.

TRANSFERÈNCIES ALS ESTATS UNITS

Assegura la sentència que “seguint les indicacions de l’organització i el ‘modus operandi’ per blanquejar diners ans esmentat, després d’ingressar els diners en efectiu en pessetes que l’organització criminal lliurava a l’empresari andorrà, aquest ho convertia a dòlars americans per ésser aquests immediatament transferits a comptes dels Estats Units a través d’operacions financeres sense lògica comercial o econòmica més enllà de la simple confusió del veritable origen dels diners ingressats”.

D’aquesta manera, continua, “els diners en efectiu ingressats romanien breus períodes de temps en els comptes del constructor andorrà, actuant aquest com a persona interposada de l’esmentada organització criminal amb la intenció que els diners en efectiu provinents del narcotràfic fossin confosos amb els diners provinents de la seva activitat comercial, dificultant la seva traçabilitat i amagant el seu veritable origen”.

LA FISCALIA HO AFINA

La Fiscalia ha jugat en aquest “delicat” procediment judicial de blanqueig de diners un paper molt destacat. Ha negociat un pacte amb els dos empresaris per evitar-los l’escarni públic de retratar-se en un judici i, amb posterioritat, aquest acord ha estat elevat al Tribunal de Corts, que l’ha ratificat i ha dictat la sentència corresponent.

Que un affaire de blanqueig de diners del narcotràfic colombià de 3,6 milions d’euros se saldi amb lleus condemnes de presó que no es compliran i amb unes multes que sumen 180.000 euros (només el 5% de la quantitat blanquejada!) és un escàndol molt gruixut. Contrasta aquesta actuació extremadament benèvola de la Fiscalia amb la sàdica persecució contra els exdirectius i exempleats de la BPA, acusats de blanqueig agreujat de capitals per tenir com a client l’empresari Rafael Pallardó, que comercialitzava objectes de marroquineria (bosses, cinturons…) amb la Xina, no cocaïna de narcos colombians!