Els dos grans misteris que queden per resoldre de l’“assassinat” de la BPA

Avui, 10 de març, fa vuit anys que la “notice” feta pública, en viu i en directe, per Jennifer Shasky Calvery, que aleshores era la directora del FinCEN nord-americà, va provocar la fulminant intervenció i la posterior destrucció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial espanyola Banco Madrid. Segons la versió d’aquest organisme, la BPA era una “rentadora industrial” de diners procedents del narcotràfic (el càrtel de Sinaloa), del terrorisme (el règim bolivarià de Veneçuela) i de les màfies russa i xinesa.

Passa sovint que les autoritats d’un país decideixen la intervenció d’una entitat bancària, perquè està mal gestionada i perquè presenta un gran forat financer que amenaça els estalvis dels clients. A Espanya, sense anar més lluny, hi ha hagut un munt de casos: Bankia, Banesto, Rumasa, Banca Catalana, la pràctica totalitat de les caixes d’estalvis… També a Andorra hi va haver l’escàndol de la fallida de Sobanca (1968).

“FAKE NEWS” I MANIPULACIONS

Però allò que fa totalment insòlita la confiscació de la BPA és que era un banc ben gestionat, que complia les directives de l’INAF i la UIFAnd, que donava beneficis i que superava, any rere any, l’escrutini dels auditors externs, sempre d’una de les “big four”.  A més, segons s’ha pogut anar constatant des del 2015 fins avui, les greus acusacions formulades pel FinCEN eren “fake news”, exageracions o manipulacions de casos perfectament identificats prèviament a Andorra i judicialitzats a Espanya.

En la perspectiva d’aquests vuit anys, cal arribar a la conclusió que la intervenció decretada pel govern de Toni Martí de la BPA va ser un “assassinat” planificat a sang freda. Gràcies a la “guerra” a mort desfermada entre els comissaris espanyols José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas, a compte de les estrafolàries estafes del “Pequeño Nicolás”, les “clavegueres de l’Estat” van rebentar i la veritat es va anar obrint camí.

L’OBSESSIÓ PER CAÇAR PUJOL

A aquestes altures, ja ha quedat provat el mòbil de l’“assassinat” de la BPA i del Banco Madrid: la necessitat imperiosa que tenien el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i la seva “policia patriòtica” d’obtenir constància documental que Jordi Pujol Ferrusola i, per extensió, la seva família tenien diners amagats a Andorra. Des del 13 de gener de l’any 2013, a l’Audiència Nacional hi havia obert un sumari pels “xanxullos” del fill primogènit de l’expresident de la Generalitat, denunciats per la seva exnòvia Victoria Álvarez, però hi faltava la peça fonamental: les proves.

Sense proves no hi havia “cas Pujol” i sense “cas Pujol”, Jorge Fernández Díaz es quedava sense el míssil més eficaç per combatre i derrotar el moviment independentista català. Com que la via de la comissió rogatòria internacional (CRI) a Andorra per demanar aquestes proves era jurídicament molt qüestionable i, en tot cas, molt lenta, el ministre de l’Interior i els seus sequaços van decidir, l’any 2014, aplicar la “solució final”: provocar la destrucció de la BPA per, d’aquesta manera, poder accedir als “secrets” de la familia Pujol i, tal vegada, de destacats líders secessionistes, com Artur Mas i d’Oriol Junqueras (que no va ser el cas).

ELS SECRETS ELS GUARDAVA L’ANDBANK

El més espaterrant de tot és que les proves determinants per incriminar els Pujol no es van trobar a la BPA, on només hi tenien compte alguns membres de la família, amb un total de 3,5 milions. Les proves que han servit per farcir i donar consistència judicial al cas Pujol les va aportar, posteriorment a la confiscació de la BPA, el banc Andbank, que va ser, durant 20 anys, el “centre d’operacions” del clan Pujol.   

Això ho sabien perfectament Jorge Fernández Díaz i la “policia patriòtica”. Però, en comptes d’atacar l’Andbank, es va decidir desviar l’actuació cap a la BPA. Per què? Una possible explicació és que l’Andbank el feia servir també com a “caixer automàtic” la trama corrupta del rei emèrit Juan Carlos I, a través del seu germanastre Josep Cusí, i, segons la versió del comissari José Manuel Villarejo, no es va voler obrir aquest front.  

ELS CÒMPLICES NECESSARIS

Els comptes dels Pujol: aquest va ser el mòbil del “crim” i, per perpetrar-lo, Jorge Fernández Díaz i el seu amic Mariano Rajoy van comptar amb dos aliats indispensables: el cap del Govern d’Andorra, Toni Martí; i el departament del Tresor dels Estats Units de l’administració Obama, del qual depenia el FinCEN, que va ser barroerament enganyat i manipulat des de Madrid. D’aquí que, al cap de poc d’emetre la terrorífica “notice”, la seva directora deixés el càrrec i que el FinCEN acabés retirant les denúncies contra la BPA.

En aquests vuit anys, i gràcies a la tasca de formigueta d’alguns advocats, fiscals, jutges i periodistes, s’ha pogut descabdellar amb gran precisió tota la trama i fixar qui és qui en la conspiració criminal contra aquest banc i la seva filial espanyola. La major part dels protagonistes que van participar en aquest “assassinat” han acabat, al seu torn, querellats i imputats i tenen un horitzó penal complicat.

ELS AUTORS DE L’“ASSASSINAT”

“Matar” un banc sanejat i que complia la legislació andorrana (BPA) i espanyola (Banco Madrid) no és fàcil. Per això, l’operació de destrucció va requerir l’actuació concertada d’un munt de còmplices: polítics, alts càrrecs, policies, fiscals, banquers… d’Andorra i d’Espanya. Aquests són els nuclis que, pel que s’ha anat descobrint fins ara, hi van intervenir:

1.Polítics espanyols: l’expresident Mariano Rajoy; els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro; i els alts càrrecs Jaime García-Legaz, Francisco Martínez i Ignacio Cosidó

2.Policies espanyols: Eugenio Pino (DAO), José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas, Celestino Barroso, Bonifacio Díaz i Pedro Esteban

3.Fiscals espanyols: José Grinda i Fernando Bermejo

4.Enllaç amb el FinCEN de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid: Marc L. Varri 

5.Polítics andorrans: l’excap Toni Martí; els exministres Jordi Cinca, Xavier Espot, Gilbert Saboya i Toni Riberaygua; l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosan i el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana

6.Justícia andorrana: el fiscal Alfons Alberca i la batlle instructora, Canòlic Mingorance

LA TRUITA S’HA GIRAT

Tenim el “cadàver”. Tenim el mòbil. I, com en una novel·la d’intriga d’Agatha Christie, tenim una colla de presumptes culpables d’haver perpetrat el “crim”, de manera concertada. Només falta l’Hercules Poirot que desemmascari el “who’s who”.

Del xoc brutal dels esdeveniments del 10 de març del 2015 i de l’empresonament a la Comella del conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, hem passat -vuit anys després- a un escenari molt favorable als interessos de la família Cierco, els principals accionistes de la BPA i Banco Madrid i, per tant, els principals damnificats d’aquest increïble robatori, juntament amb els directius i treballadors d’aquests dos bancs. La truita s’ha girat. Les peces del “puzzle” ja estan sobre el tauler i gairebé totes encaixen per mostrar nítidament el rostre d’aquesta conspiració criminal.

EL CAS KITCHEN

Òbviament, la plena clarificació dels fets està sent boicotejada, des del primer moment, pels seus protagonistes que, de cap manera, volen aparèixer com a culpables d’aquest “assassinat”. I, per això, utilitzen tots els ressorts a la seva mà -polítics, judicials i mediàtics- per impedir que aflori la veritat.

Però l’esclat de l’Operació Tàndem, a partir de l’extensa fonoteca i els arxius personals confiscats comissari José Manuel Villarejo, ha obert una enorme esquerda als intents de tapar-ho tot. Les querelles criminals i els procediments penals contra els principals implicats en aquesta trama s’acumulen als jutjats de Madrid i d’Andorra. De moment, i només per una de les peces d’aquest macrosumari (cas Kitchen), Jorge Fernández Díaz ja afronta una acusació del fiscal de 15 anys de presó, els mateixos que es demanen per la seva mà dreta, Francisco Martínez, i el DAO Eugenio Pino, tots ells partícips, també, en la conspiració contra la BPA.

INVESTIGACIONS A MADRID I WASHINGTON

El “crim” de la BPA va ser una operació de “guerra bruta” política i, per tant, el seu desllorigador també és, fonamentalment, polític. En aquest sentit, hi ha dues iniciatives en marxa que poden ser de gran utilitat:

1.La comissió d’investigació que s’ha creat al Congrés dels Diputats espanyol sobre l’Operació Catalunya i que aquest mes de març quedarà formalment constituïda. Per aquesta comissió hi seran citats a comparèixer bona part dels noms que hem esmentat, en especial els polítics, els alts càrrecs del PP i els membres de la “policia patriòtica”. Els seus treballs estaran condicionats, però, per la fi de la legislatura, prevista pel mes de novembre. Els set mesos hàbils de temps que queden han de permetre que hi desfilin els principals protagonistes. 

2.La comissió d’investigació que promou a la Cambra de Representants dels Estats Units el congressista republicà Michael McCaul, president de la comissió d’Afers Exteriors. Aquesta comissió es dedicarà a analitzar l’actuació del FinCEN en la destrucció de la BPA.

ELS DOS GRANS MISTERIS PER RESOLDRE   

Situats a l’any 2023, de tot l’escàndol de la destrucció de la BPA només queden dos grans misteris per resoldre:

1.Els documents que van servir de base al FinCEN per elaborar la “notice” que va provocar el “cop de martell” contra la BPA. Gràcies a l’acció del despatx Lewis Baach, contractat als Estats Units per la família Cierco, s’han desclassificat, per ordre judicial, un total de 483 documents. Queden, però, uns 500 documents més, fins ara sota secret, on hi ha la clau de com va anar la conspiració criminal: qui, des d’Espanya i/o Andorra, va lliurar al FinCEN la informació falsa, manipulada o exagerada contra la BPA.

2.La gestió que ha fet l’AREB, durant aquests últims vuit anys, dels diners i actius confiscats a la BPA. El Govern de Xavier Espot (foto) s’ha negat, amb dents i ungles, a donar al Consell General les dades econòmiques d’aquesta agència estatal, malgrat els reiterats requeriments del Tribunal de Comptes. Ha transcendit, però, que té uns fons propis negatius de 200 milions d’euros i que s’hi ha generat un “forat” d’uns 500 milions. On han anat a parar tots aquests diners esfumats? Qui se n’ha beneficiat?    

2-A: ELECCIONS DECISIVES

Aquest 2 d’abril pròxim hi ha eleccions generals al Principat. Els pronòstics són molt incerts, però hi ha una clara constatació: si DA perd el Govern, la gestió de l’AREB serà investigada amb lupa, caigui qui caigui.

En aquest context, el judici oral que, des del 15 de gener del 2018 (!), se celebra a la Batllia contra un grup de 24 exdirectius i treballadors de la BPA per l’anomenat cas Gao Ping -una de les peces del macrosumari instruït per la parella Alfons Alberca & Canòlic Mingorance- és surrealista i impropi d’un Estat democràtic europeu. Els reiterats ajornaments de la vista i l’esborronadora actuació del fiscal general, que provoca vergonya aliena, han convertit aquest judici en una pallassada indigna en la qual, això sí, es demanen 145 anys de presó i 900 milions de multes als 24 imputats que, mentrestant, han de suportar aquesta inacabable tortura.