Els germans Cierco amb tots els propietaris de Banco Madrid (BM) reclamen 250 milions d’euros al Banc d’Espanya pels perjudicis que els ha ocasionat la intervenció i liquidació de l’entitat l’any 2015.
La demanda de responsabilitat patrimonial presentada davant el mateix òrgan supervisor conté, entre altres documents, un informe pericial sobre els abundants danys derivats de la intervenció, segons publica El País.
Els demandants vinculen la intervenció de Banco Madrid amb les pressions que la denominada policia patriòtica -el grup de policies que va actuar contra els rivals polítics del PP en l’etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l’Interior- va realitzar perquè l’entitat els facilités dades bancàries sobre l’expresident català Jordi Pujol i la seva família, així com d’altres líders independentistes.
El comissari jubilat José Manuel Villarejo, a la presó pel cas Tàndem, ha reconegut que des del Ministeri de l’Interior es van donar indicacions per a obtenir els comptes bancaris de la família Pujol i intentar frenar el moviment independentista. I que col·legues seus van demanar als germans Cierco, principals accionistes de l’entitat, dades sobre els comptes dels Pujol a canvi que el Banc d’Espanya no actués contra Banco Madrid, filial de la Banca Privada d’Andorra (BPA).
Segons la reclamació, la intervenció de BM va obeir “a uns infundats temors sobre possible infracció de les mesures per a la prevenció de blanqueig de capitals” denunciades el març de 2015 per la Financial Crimes Enforcement Network (Xarxa de Lluita contra els Delictes Financers), l’anomenat FinCEN, del Departament del Tresor dels EUA.
En aquesta estratègia de pressió sobre els germans Cierco, policies espanyols van contactar amb el FinCEN i els van explicar que el BM estava sent utilitzat a Espanya per ciutadans veneçolans per blanquejar diners. Aquesta informació, que després es va revelar falsa, va donar lloc a un informe del FinCEN que més tard va precipitar la intervenció del banc.
El març de 2015, el Banc d’Espanya va rebre un informe del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals, el Sepblac, referit a diverses inspeccions efectuades en BM entre el 9 d’abril i el 23 de maig de 2014 que concloïa que existien algunes irregularitats. Després d’aquest informe, el Banc d’Espanya va acordar la intervenció malgrat que l’entitat era solvent i no hi havia motius per a aquesta actuació, segons la demanda.
Els interventors designats pel Banc d’Espanya van declarar dies després a l’entitat en concurs de creditors i van sol·licitar la seva liquidació. Segons la demanda, aquesta intervenció es va produir “fins i tot a pesar que la situació de liquiditat i solvència de BM, en el moment de la seva intervenció, era molt superior als mínims legalment exigits”.
La demanda assenyala que el Banc d’Espanya va poder adoptar mesures menys oneroses i allunyades de la “injustificada intervenció”, que finalment va fer malbé l’entitat en haver creat artificialment una situació de “pànic bancari”.
El jutge de Madrid que es va fer càrrec del suposat blanqueig de capitals en el BM va arxivar el cas per inexistència de delicte, en entendre que, abans de ser intervinguda, l’entitat complia tots els requisits de solvència i no incorria en blanqueig de capitals.
