A diferència d’altres municipis catalans i espanyols, l’equip de govern de l’ajuntament de la Seu (JuntsxCat i ERC) no ha previst cap mena d’ajudes o rebaixes fiscals als comerciants durant el tancament, durant dos mesos del carrer Major, per les obres de pavimentació d’aquesta via i que tenen un cost superior als 300.000 euros.
A les portes de l’inici dels treballs de construcció d’un nou hipermercat a la zona propera a la caserna dels bombers, els botiguers del nucli antic continuen sent les víctimes dels enganys i falses promeses al sector comercial de l’alcaldia bicèfala formada pel neoconvergent Jordi Fàbrega i del republicà Francesc Viaplana.
Amb tot, l’actuació no inclou tot el carrer Major a causa, segons diuen, de l’augment del preu dels materials bàsics, en especial el betum (derivat del petroli), i donat que l’aglomerat asfàltic és el material principal de l’actuació. En haver d’actualitzar els preus unitaris del projecte inicial i, per contrapesar l’augment del cost de l’actuació, s’ha eliminat la reforma d’un tram de carrer de davant de la Biblioteca Municipal.
No hi ha cap dubte que les obres poden suposen un benefici per a la localitat i per als ciutadans, però també comporten un perjudici per a l’activitat econòmica dels comerços, sobretot quan es tracta d’obres de llarga durada.
El comerç urbà és especialment sensible a l’impacte negatiu d’aquests treballs, ja que es tracta d’una activitat que està “a peu de carrer”, podríem dir que en contacte quasi directe amb les obres, que impedeixen o dificulten el pas de vianants en les zones afectades, i, per tant, l’accés als establiments, així com les maniobres de càrrega i descàrrega de mercaderies, i d’altres.
La majoria de les ajudes dels ajuntaments catalans quan es donen aquestes situacions són de caràcter fiscal, amb la implantació de bonificacions en alguns dels tributs i taxes municipals per al sector que poden arribar a ser d’entre el 20 i el 40% segons la durada de les obres.
Unes accions que en alguns casos van acompanyades de campanyes específiques dels ajuntaments amb el suport dels mateixos comerciants.
Tot plegat no forma part de les polítiques ‘progressistes’ del consistori actual, més centrat en la construcció de noves àrees comercials en detriment del comerç de proximitat.
