Després de quatre anys d’increïbles equilibrismes polítics, el Govern belga s’ha trencat. L’anomenada “coalició kamikaze”, liderada pel liberal francòfon Charles Michel i tres partits flamencs, entre ells la N-VA (Nova Aliança Flamenca), ha saltat pels aires. La causa: el pacte migratori impulsat per l’ONU que Michel vol donar suport malgrat la dura oposició de les seves principals socis.
La N-VA, les amistats perilloses belgues de l’independentisme català, la mateixa que va lligar les mans del primer ministre en relació amb Espanya y Carles Puigdemont, ha decidit sortir del govern.
La N-VA manté un discurs molt dur en temes migratoris, encapçalat pel secretari d’Estat d’immigració, Theo Francken, que coqueteja obertament amb postures xenòfobes. El partit s’oposa totalment a l’acord de Nacions Unides, tot i no ser vinculant.
De fet, la N-VA ha llançat (i s’ha vist forçada a retirar) una campanya publicitària obertament racista contra el Global Compact de l’ONU, en la qual ajuntava missatges contra el pacte migratori, contra la immigració il·legal i sobre l’accés a la seguretat social.
Aquest cop, Michel, apressat també per l’extensió a Bèlgica de les protestes dels ‘armilles grogues’ que han acorralat a Macron a França, no sembla disposat a cedir, no a qualsevol preu. I ha anunciat la seva intenció d’acudir a la Cimera del Marroc, que se celebra demà i demà passat, per defensar la seva postura respecte la immigració del seu Govern.
