Els advocats de la família Cierco, ex-màxims accionistes de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA), consideren que cal adoptar una “solució legislativa” per abordar les causes que han portat l’entitat financera als tribunals. Tot plegat, quan es compleixen deu anys de la intervenció per part del govern del Principat d’Andorra, arran d’una nota emesa pel FinCEN, oficina del Tresor dels EUA, en què la vinculava a operacions de blanqueig de diners procedents del crim organitzat.
Així, els lletrats han defensat la tramitació d’una llei d’amnistia com a mesura de “reconciliació social” i tenint en compte la complexitat del procés judicial. En aquest sentit, defensen limitar-la, entre d’altres, a antics empleats, directius i membres del consell d’administració del banc.
L’advocat Xavier Jordana ha defensat l’amnistia davant el que considera un cas “excepcional” i d’una “gravetat extrema” on, a parer seu, s’han comès diversos “errors”. També perquè el procés afecta a moltes persones, entre les quals extreballadors del banc, i perquè les conseqüències que se’n deriven mereixen “una reflexió i una solució de caràcter polític que passi pel parlament andorrà”.
La proposta ha estat treballada conjuntament amb un equip d’advocats de Barcelona, així com amb catedràtics de les universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i la Sorbona (París). Es basa en la manera en què es va intervenir la BPA el 2015 i els efectes d’aquesta acció, que creuen que han estat “desproporcionats”. Afirmen, de fet, que la informació del Tresor americà estava “induïda pel neguit que tenien els EUA sobre la plaça financera andorrana” i la influència que hauria exercit l’anomenada policia patriòtica espanyola, sota la presidència de Mariano Rajoy, per obtenir els comptes de la família Pujol a l’entitat, a més d’altres dirigents polítics independentistes, segons ha detallat Jordana.
Una altra de les motivacions està en el presumpte delicte de blanqueig de capitals que, segons el lletrat, no haurien comès els antics treballadors del banc, ja que, segons ha asseverat, “no hi ha cap prova”. Per tant, considera que no es pot acusar “d’organització criminal” a tota l’entitat. En aquest sentit, ha dit que en les operacions que s’investiguen en l’àmbit judicial hi han intervingut fins a 250 bancs d’arreu del món, sense que hi hagi cap “empleat ni directiu que estigui inculpat o processat”, ha afegit.
Per la seva banda, l’advocada Sònia Ruiz, ha indicat que la via de l’amnistia no implica un “perdó”, sinó “la renúncia de l’Estat a perseguir determinats fets en determinades circumstàncies per raons de reconciliació social”.
