Els advocats defensors dels 18 condemnats en el primer judici sobre la Banca Privada d’Andorra (BPA) ja han manifestat la seva intenció de recórrer aquesta duríssima sentència, que fixa penes en conjunt de 84 anys de presó i 66 milions de multes. Però demanen fer-ho disposant del temps necessari, tenint en compte que estem en vigílies de les vacances d’agost i el voluminós contingut de la resolució judicial, que ocupa 6.180 folis (!).
Seguint els terminis legals establerts, després que el Tribunal de Corts fes pública la sentència, el passat 15 de juliol, les defenses disposen ara de 15 dies hàbils per presentar els seus recursos. Aquest termini acaba el 3 de setembre, tenint en compte que el mes d’agost és inhàbil a efectes judicials.
Però és del tot desproporcionat i inhumà estudiar els 6.180 folis i estructurar una sòlida resposta jurídica amb el curtíssim temps que ha determinat el Tribunal de Corts. Per això, els advocats defensors demanen, com a mínim, una pròrroga de tres mesos per poder presentar els seus escrits, que acabarà substanciant el Tribunal Superior.
Cinc anys de judici
Addueixen les extraordinàries circumstàncies que han envoltat aquesta instrucció sumarial. La vista oral va començar, formalment, el 15 de gener del 2018 i, després de diverses suspensions i la crisi de la Covid, els interrogatoris van cloure el 8 de novembre del 2023, més de cinc anys després (!).
El tribunal, presidit pel magistrat Enric Anglada (foto) i format per Jacques Richiardi i Concepció Barón, va anunciar, en la cloenda del judici, que faria pública la sentència el 23 d’octubre del 2024. Però, després, va comunicar una nova pròrroga de nou mesos, fins al passat 15 de juliol.
És a dir, els magistrats han disposat de gairebé dos anys per redactar la sentència i ara es pretén que els advocats defensors presentin els recursos en només 15 dies, amb el mes d’agost per entremig. Veurem quina resposta dona el tribunal presidit per Enric Anglada a la raonada petició de les defenses.
Viciat d’origen
Els advocats defensors que estan analitzant la sentència destaquen la gran feblesa i inconsistència dels arguments expressats pel Tribunal de Corts. Bona part dels 6.180 folis estan dedicats a desenvolupar les tesis del fiscal general, Alfons Alberca -actual magistrat del Tribunal de Corts-, que els seus “col·legues” han comprat fil per randa.
Però és que el sumari està viciat d’origen. Perquè hi hagi el delicte de blanqueig de diners, cal que hi hagi una persona que els blanquegi, que en aquest cas seria l’empresari valencià Rafael Pallardó, involucrat en la trama de l’operació Emperador. I Rafael Pallardó ni ha estat imputat i ni tan sols va comparèixer en la seva condició de testimoni durant el judici oral (!). Inaudit.
És més, l’operació Emperador, que es va desfermar l’any 2012 a Espanya contra una màfia xinesa dirigida per l’empresari Gao Ping encara està pendent de judici a l’Audiència Nacional, 13 anys després, i, per tant, no hi ha cap sentència ferma que imputi delictes i condemnes als acusats. És a dir, el Tribunal de Corts ha dictat la seva sentència sobre la BPA totalment a cegues i basant-se només en indicis.
La culpa, dels empleats
Com que Rafael Pallardó ha quedat fora del judici d’Andorra, aleshores el fiscal general va desviar la imputació del delicte de blanqueig contra els exdirectius i exempleats de la BPA. La tesi del fiscal general, “comprada” pel Tribunal de Corts en la sentència, és que els extreballadors del banc van actuar amb “ignorància deliberada”, ja que se suposa que havien de saber que els diners que Rafael Pallardó ingressava a la BPA tenien un origen delictiu. Quin? Per què?
El “quid” de tot plegat, a parer d’un dels advocats defensors consultats per LA VALIRA, es troba en les pàgines 6.097-99 de la sentència. Aquí s’imputa als 18 condemnats d’haver comès un “risc concret d’un fet abstracte”. Pel Tribunal de Corts, aquest “risc concret d’un fet abstracte” es paga a Andorra amb 84 anys de presó i 66 milions d’euros de multes, a banda de les costes processals.
