L’enginyer Nervis Villalobos, exviceministre d’Energia Elèctrica de Veneçuela (2002-6), ha aportat una altra peça per ajudar a reconstruir el puzle de l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana, la intervenció de la banca BPA i la seva filial espanyola, Banco Madrid. Ho ha fet en la seva compareixença aquest dijous davant la comissió parlamentària d’investigació sobre la “guerra bruta” del Govern de Mariano Rajoy contra el moviment independentista català.
Tot i que Nervis Villalobos (foto) és totalment aliè al nucli central d’aquesta investigació, el seu testimoni ha estat considerat d’urgència, després que el comissari jubilat Marcelino Martín-Blas aportés, en la seva última compareixença, documentació referida a aquest exalt càrrec del chavisme, resident des de fa 10 anys a Madrid: en concret, l’arxivament, per part del Tribunal Constitucional, de les imputacions penals que li van fer el jutge Juan Carlos Peinado i els fiscals anticorrupció, José Grinda i Juan José Rosa, i que li van comportar l’estada durant 13 mesos a la presó i el bloqueig dels seus comptes bancaris.
EL JUTGE DEL CAS BEGOÑA GÓMEZ
La compareixença de Nervis Villalobos ha estat de gran utilitat per a les formacions polítiques PSOE, Junts x Catalunya (JxCat) i Podemos, que han vist confirmades les sospites i línies de treball que mantenen en aquesta comissió parlamentària d’investigació.
El PSOE, perquè, a través del testimoni d’aquest enginyer, li ha permès desemmascarar la manca de professionalitat del jutge Juan Carlos Peinado, que va veure les seves resolucions contra Nervis Villalobos desautoritzades per l’Audiència Provincial de Madrid i el Tribunal Constitucional. Recordem que aquest jutge és el mateix que instrueix la causa contra l’esposa del president del Govern, Begoña Gómez.
EL SUPOSAT FINANÇAMENT IL·LEGAL DE PODEMOS
Per a Podemos, perquè, segons ha explicat als diputats, Nervis Villalobos va ser interrogat diverses vegades i a fons pel policia Bonifacio Díaz (“Boni”), per tal que li proporcionés tota mena de dades i contactes per poder confirmar la tesi que la formació de Pablo Iglesias havia estat generosament subvencionada pel règim chavista de Veneçuela. L’enginyer va negar, amb contundència, que tingués cap informació ni cap indici d’aquests suposats pagaments, ja que el seu càrrec al ministeri era tècnic i estava centrat en el subministrament i distribució de l’energia elèctrica al seu país.
Les pressions de Bonifacio Díaz sobre Nervis Villalobos han servit al diputat Gerardo Pisarello, dels Comuns, per denunciar la “guerra bruta” que va fer el PP, a través de la “policia patriòtica” de Jorge Fernández Díaz, contra Podemos i els seus principals dirigents, basada en falses acusacions i documents grollerament manipulats. L’Audiència Nacional ha acabat arxivant les causes de finançament il·legal instruïdes contra Podemos.
CLIENT DE LA BPA I BANCO MADRID
Per la seva banda, JxCat ha utilitzat el testimoni de Nervis Villalobos per reforçar la seva tesi de l’existència de l’Operació Catalunya, de la qual la intervenció i liquidació de la BPA i Banco Madrid va ser un objectiu cabdal, amb la finalitat d’obtenir així les dades bancàries de la família Pujol i d’altres líders independentistes.
Segons ha explicat aquest enginyer, ell va entrar en relació amb la BPA quan treballava a Caracas, ja que l’entitat andorrana tenia una delegació oberta a la capital de Veneçuela, que va captar molts clients entre les persones adinerades d’aquest país petrolier. Per les seves activitats empresarials, també va ser client de Banco Madrid.
COINCIDÈNCIA A LA PRESÓ
El policia Bonifacio Díaz, en la seva interacció amb Nervis Villalobos, li va preguntar reiteradament per la BPA i volia saber si en l’accionariat del banc hi havia inversors veneçolans, fet que era fals. També es va interessar per si, en el context de la seva relació amb aquesta entitat bancària, havia conegut a membres de la família Pujol, que tenien comptes oberts a Andorra.
Curiosament, Nervis Villalobos sí que va conèixer Jordi Pujol Ferrusola. Però va ser amb posterioritat a la intervenció de la BPA. Ambdós van coincidir l’any 2017 a la presó de Soto del Real: l’enginyer, per ordre del jutge Juan Carlos Peinado; el primogènit del clan Pujol, per ordre del magistrat José de la Mata, que investigava la fortuna de la seva família.
EL MISTERIÓS AGENT N. 111.129
Però, sobretot, el testimoni de Nervis Villalobos ha servit per posar el focus en un personatge fonamental de l’Operació Catalunya-BPA, que fins ara ha passat molt desapercebut: el fiscal anticorrupció José Grinda i el seu col·laborador, el fiscal Juan José Rosa. Aquests dos fiscals tenien com a “braços policials” Bonifacio Díaz i la brigada de la UDEF adscrita a la Fiscalia Anticorrupció, comandada per l’agent n. 111.129, del qual encara es desconeix la identitat concreta.
El trio José Grinda-Bonifacio Díaz-agent 111.129 van amargar i fer la vida impossible a Nervis Villalobos, des que va arribar a Espanya l’any 2014. Creien que guardava secrets molt valuosos sobre el finançament veneçolà de Podemos i les connexions Pujol-BPA i el van caragolar a fons.
DEL PARADÍS AL CALVARI
L’enginyer veneçolà ho té clar: “Volien que mentís i els digués el que volien sentir. Em van prometre el paradís a Espanya (residència, nacionalitat…), però com que no ho vaig fer, m’han fet passar un calvari”.
El preu pagat per no seguir la corda al fiscal José Grinda va ser molt car. La UDEF va fer informes demencials sobre la seva fortuna -segons va afirmar, aconseguida, i ho pot demostrar, en l’exercici de la seva activitat professional privada com a enginyer- i li va penjar l’acusació de ser un gran blanquejador de diners de la “màfia chavista”. Per això, va passar 13 mesos en presó provisional. “No sortirà fins que no canti, ja que té molt per cantar”, li va dir José Grinda al seu advocat.
REPUTACIÓ DESTROSSADA
A través de les pertinents filtracions als mitjans amics de la Fiscalia Anticorrupció, el seu nom va sortir amb lletres grosses, presentant-lo com un gran delinqüent, als diaris El Confidencial, El Mundo, El Español, El País… i, inefablement, al Diari d’Andorra, que feia “copy paste” dels anteriors, relacionant-lo amb la BPA. La seva reputació ha quedat destrossada i, a causa d’això, avui cap banc accepta obrir-li un compte.
De la declaració de Nervis Villalobos cal retenir el rol fonamental que van tenir el policia Bonifacio Díaz i el fiscal José Grinda en el seu “calvari”. Són dos actors que també apareixen, de manera destacada, en la conspiració que va portar a la intervenció i a la liquidació, l’any 2015, de la BPA i Banco Madrid. Bonifacio Díaz, que havia estat agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, va ser qui va organitzar la trobada a Madrid de l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, amb el comissari Marcelino Martín-Blas (“Fèlix”), que li va exigir que li donés els suposats comptes de la família Pujol i de diversos líders independentistes a l’entitat bancària.
ALFONS ALBERCA, A LES ORDRES DE JOSÉ GRINDA
Per la seva banda, el fiscal José Grinda va pressionar amb males arts l’empresari Rafael Pallardó, col·laborador de la trama Gao Ping, perquè relacionés Jordi Pujol amb la BPA, a canvi d’estalviar-li l’entrada a la presó. Com a conseqüència de la seva declaració forçada, es va produir la detenció i empresonament de Joan Pau Miquel, que va estar tancat a la Comella durant gairebé dos anys.
Segons ha explicat Nervis Villalobos a la comissió parlamentària d’investigació, José Grinda estava connectat per Whatsapp amb un grup de fiscals europeus i americans, amb els quals treballava coordinadament. Aquesta complicitat es va poder constatar, de manera palmària, amb l’actuació de l’exfiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, en el cas BPA, on va seguir, fil per randa, les dèries i les instruccions de José Grinda.
DENUNCIAT PER PEDOFÍLIA
Aquest fiscal anticorrupció -que també va dirigir les investigacions del cas 3%, que va provocar l’extinció de Convergència Democràtica- semblava predestinat a tenir una carrera professional meteòrica. Però dos obscurs casos de pedofília i pornografia infantil en els quals estava involucrat personalment, i que la justícia espanyola va intentar tapar, van frustrar les seves ambicions de convertir-se en el “nou Eliot Ness” de la lluita contra la xacra de la corrupció i van acabar condemnant-lo a l’ostracisme.
Després de les revelacions de Nervis Villalobos, les compareixences programades de Bonifacio Díaz, de l’agent n. 111.129 i de Joan Pau Miquel agafen una nova volada. La comissió parlamentària d’investigació sobre “la denominada ‘Operació Catalunya’ i les actuacions del ministeri de l’Interior durant els governs del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials amb l’existència d’una trama parapolicial” s’escalfa.
