El papa Francesc ha decidit intervenir directament en els afers del Principat, amb el doble objectiu de posar-hi ordre i, en una perspectiva del temps no massa llunyana, procedir a la renúncia al títol del copríncep episcopal, una figura medieval originària del segle XIII i que porta inherent la prefectura de l’Estat andorrà, juntament amb el president de la República francesa. Aquest és el sentit últim que té el nomenament del nou bisbe coadjutor d’Urgell, Josep-Lluís Serrano (foto), fet públic el passat 12 de juliol, a les 12 del migdia.
L’actual titular de la diòcesi i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, complirà 75 anys el 24 de juliol pròxim. Quan un prelat arriba a aquesta edat, ha de presentar la renúncia obligatòria al Vaticà, però és el papa qui decideix el moment en què pot passar a la jubilació, que de vegades es pot retardar durant dos o tres anys, com és, per exemple, el cas de l’actual cardenal-arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que té 78 anys.
COP DE PUNY SOBRE LA TAULA
No passarà el mateix amb Joan-Enric Vives, a qui el papa Francesc ja fa temps que té enfilada la proa. I és que l’actual copríncep episcopal s’ha cregut massa la seva condició de cap d’Estat, fent ombra a vegades al mateix papa Francesc i, durant el període del procés independentista de Catalunya, tenint gestos d’oberta complicitat amb els secessionistes, en contra de la política oficial de la Santa Seu. Sense anar més lluny, fa uns dies va rebre al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, un connotat “talibà”.
El nomenament de Josep-Lluís Serrano, un discret sacerdot tarragoní que ha fet carrera en el servei diplomàtic del Vaticà i que és, des del 2019, conseller en la Secció per Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat, significa un cop de puny sobre la taula del papa Francesc per imposar la seva plena autoritat sobre Andorra. S’han acabat els temps en què el nomenament del bisbe d’Urgell es “cuinava” en clau interna de Catalunya, com va passar amb la designació l’any 2001 de Joan-Enric Vives com a bisbe coadjutor i posterior substitut, dos anys després, de Joan Martí Alanis. El Vaticà ha pres cartes en l’assumpte i, per això, es preveu que el relleu de l’actual copríncep episcopal serà ràpid, entre sis mesos i un any.
EL BISBE MÉS JOVE
Josep-Lluís Serrano és un alt funcionari del Vaticà, adscrit al cos diplomàtic, i està sota les ordres directes del poderós secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin, mà dreta del papa Francesc. Nascut a Tivissa (Ribera d’Ebre), va ser ordenat sacerdot l’any 2002 i ha estat adscrit a les nunciatures (ambaixades vaticanes) de Moçambic, Nicaragua i Brasil. A banda del català i l’espanyol, domina els idiomes italià, anglès, francès i portuguès.
Allò que sobta i cal retenir del nou bisbe coadjutor d’Urgell és la seva edat: 47 anys, fet que el converteix en el bisbe més jove de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Resulta inimaginable i absurd pensar que Josep-Lluís Serrano passarà els pròxims 28 anys -fins a la seva edat reglamentària de jubilació- com a bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra.
UNA FIGURA MEDIEVAL
Això vol dir que el papa Francesc en porta una de cap i que el nomenament d’aquest alt funcionari de l’estricta confiança de Pietro Parolin porta inherent el compliment d’una missió diplomàtica específica, que no s’allargarà massa anys: preparar el terreny per procedir a la liquidació de la figura del copríncep episcopal, instituïda pel Pareatge del 1278 i que no s’adiu amb els estàndards institucionals d’un país democràtic europeu del segle XXI.
No és cap secret. Se sap de fa temps que el papa Francesc és contrari al manteniment de la figura del copríncep episcopal d’Andorra. No només per ser una institució anacrònica. Aquesta responsabilitat porta inherents conflictes que incomoden profundament el Vaticà, com la polèmica oberta sobre l’avortament; la consolidació del Principat com a “refugi fiscal” de grans fortunes estrangeres que escaquegen el pagament d’impostos en llurs països; o la investigació sobre els “diamants de sang”, un esgarrifós cas de genocidi en el qual estan involucrats destacats prohoms d’Andorra.
Què passaria si un bisbe de l’Església catòlica fos, per herència medieval, el cap d’Estat de Mònaco o de Liechtenstein? Ben segur, a aquestes alçades de la història, ja s’hauria trobat la fórmula perquè s’hagués extingit aquest càrrec. Doncs, exactament això és el que passa amb Andorra i, més encara, des del moment que, l’any vinent, es ratifiqui el tractat d’adhesió que el govern de Xavier Espot ha negociat i acordat amb la Unió Europea.
MONSENYOR VIVES, DESAUTORITZAT
L’actual titular del bisbat d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha rebut una forta bufetada amb el nomenament de Josep-Lluís Serrano com el seu successor. D’un cantó, perquè la terna de candidats que va enviar a la Nunciatura Apostòlica ha estat rebutjada, com s’ha pogut constatar.
Recordem que Joan-Enric Vives va proposar per la seva successió els noms de mossèn Antoni Elvira, recentment nomenat rector d’Escaldes, vicari episcopal, canonge de la catedral de la Seu i delegat de catequesi; mossèn Ignasi Navarri, vicari general de la diòcesi d’Urgell, rector de la catedral de la Seu i “home fort” de la diòcesi; i mossèn Norbert Miracle, exsotssecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, on era aliat de Vives, canonge de la catedral de Tarragona, professor de la facultat de Teologia de Catalunya i rector del Vendrell.
De l’altre, perquè Joan-Enric Vives en cap moment va ser consultat prèviament des del Vaticà sobre el nomenament de Josep-Lluís Serrano com a nou bisbe coadjutor d’Urgell. Segons ha pogut saber LA VALIRA, la decisió li va ser comunicada només tres dies abans de fer-se pública i, més enllà de les bones paraules que ha tingut en públic envers el seu successor, és obvi que s’ha sentit menystingut i marginat per la cúria romana.
EL CANDIDAT D’OMELLA, DESCARTAT
Bona prova que la designació de Josep-Lluís Serrano és una decisió estratègica d’“alta política” vaticana és que també ha “caigut” l’opció del bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, que era el candidat apadrinat per Juan José Omella per succeir Joan-Enric Vives. Cal assenyalar, en aquest sentit, l’estreta relació de confiança que hi ha entre el papa Francesc i el cardenal-arquebisbe de Barcelona, però en el cas d’Andorra, el Vaticà ha imposat el seu criteri, sense acceptar cap ingerència procedent ni de Catalunya ni de la CEE.
A banda de procedir a la “liquidació” del coprincipat episcopal, Josep-Lluís Serrano arriba a la Seu d’Urgell amb una altra missió: posar ordre als espessos interessos econòmics i immobiliaris que manté el bisbat al Pirineu i, en especial, a Andorra, amb el llegat de Maria Maestre (Casa Molines) com a “patata calenta”. També haurà d’afrontar l’escàndol de la protecció que Joan-Enric Vives va donar, durant anys, a membres de la secta herètica del Seminari del Poble de Déu, dissolta de manera fulminant per l’arquebisbat de Barcelona i la Congregació per la Doctrina de la Fe l’any 2017.
