Les retribucions cobrades per Artur Mas com a expresident de la Generalitat des que, l’any 2019, es va executar la inhabilitació que va imposar-li la sentència condemnatòria per l’organització de la consulta del 9N generen dubtes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha preguntat a la Fiscalia, en concret, si els imports corresponents a la pensió d’expresident s’han d’incloure entre els honors anexos al càrrec públic afectat per la pena d’inhabilitació.

L’expresident Mas va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació, un període que es va començar a comptar quan es va executar la condemna, el gener del 2019, i que va concloure el 23 de febrer d’enguany.

Barrientos també ha consultat a la Fiscalia sobre les activitats remunerades de l’exvicepresidenta Joana Ortega des del passat 9 d’octubre, quan va superar la seva inhabilitació de nou mesos. En concret, ha preguntat pel tipus d’activitat i de nomenament d’Ortega, així com pel concepte dels diners que ha cobrat.

Abans d’exhaurir-se el període d’inhabilitació, Ortega va ser nomenada assessora de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, motiu pel qual el TSJC va ordenar a un jutjat d’instrucció que investigués si l’exvicepresidenta catalana va incomplir la pena que li van imposar per l’organització del 9N. El TSJC va considerar que el nomenament d’Ortega va ser discrecional, i va destacar que el govern al qual va assessorar és el mateix “aprofitat pel cometre el delicte pel qual va ser condemnada”.