La passada legislatura del Parlament de Catalunya no ha estat marcada només per les sotragades del procés i per la tempestuosa aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. En una de les sessions més vergonyoses que es recorden en els annals de la cambra catalana, el passat 15 de juny es va aprovar una resolució, aprovada per tots els grups parlamentaris –amb l’excepció de la CUP– on es va reclamar que la justícia apliqués una moratòria per tal que l’empresa ICL Iberia Súria & Sallent SL (filial de la multinacional Israel Chemicals Ltd.) pogués continuar fent abocaments de runam salí a la muntanya artificial del Cogulló, al bell mig del pla del Bages. Això sí, de manera “provisional, temporal, transitòria i limitada”.
L’any 2013, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia donat a la companyia israeliana un termini de quatre anys perquè adaptés el seu sistema productiu industrial amb l’objectiu d’acabar, d’una vegada per totes, amb aquest gravíssim atemptat ecològic contra el medi ambient i el paisatge. La data límit per aturar els abocaments al Cogulló es va fixar el 30 de juny d’enguany.
Però ICL Iberia Súria & Sallent SL no va fer els deures durant aquests quatre anys i, en veure que no podria complir el generós termini establert pel TSJC, es va dedicar a fer una intensa campanya de lobby per tal d’obtenir una moratòria. Amb l’amenaça que hauria de reduir dràsticament la plantilla si havia d’acatar la sentència judicial, va aconseguir la complicitat dels principals sindicats i de les forces vives del Bages, que van traslladar la seva inquietud i van convèncer els principals grups polítics del Parlament perquè fessin costat als interessos de l’empresa minera israeliana.
La resolució aprovada el 15 de juny per 124 diputats dels 135 que té la cambra catalana va tenir efecte. Dies després, el TSJC va acceptar aturar l’execució de la sentència i va atorgar a ICL Iberia Súria & Sallent SL una moratòria d’un any, ampliable a dos si l’empresa ho sol·licita, que li permet continuar fent abocaments al Cogulló.
Però heus aquí que aquesta maniobra indigna, que va aconseguir agenollar els sindicats, els grups parlamentaris i els magistrats del TSJC davant les pressions d’una empresa estrangera –en la pitjor tradició colonial–, no ha servit de res.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
