Els lletrats que componen el Tribunal de Corts d’Andorra, presidit per Josep Maria Pijuan, s’han fixat quinze dies per resoldre dues de les qüestions més destacades de nul·litat plantejades per les defenses dels 25 acusats, entre exdirectius i empleats, en el judici pel cas BPA.
A banda de pronunciar-se sobre la legitimitat en la causa de diferents actors civils, accionistes i inversors –que reclamen una indemnització econòmica per danys i perjudicis-, els magistrats hauran de decidir si també s’expulsa al Govern, que exerceix l’acusació particular.
Els cinc primers dies de la vista oral, que es va iniciar el passat dilluns 15 de gener, van estar marcats sobretot per les crítiques contra el Govern de Toni Martí, en el qual els afectats han posat el punt de mira per les seves suposades responsabilitats en la pèrdua de les seves accions i inversions. Així, consideren que les culpes no s’han de buscar en l’antiga gestora de l’entitat bancària, avalada i supervisada per l’INAF (Institut Nacional Andorrà de Finances), sinó en l’executiu que va decidir la intervenció del banc.
Justament, les discussions més significatives entre les defenses i l’acusació van centrar-se sobre la conveniència d’expulsar del judici el Govern en considerar les primeres que aquest darrer està trepitjant competències de la Fiscalia. Segons els advocats el fet representa una clara mostra de politització de la justícia amb finalitats extraprocessals.
A més, de la dotzena de qüestions prèvies que posen en entredit el procés d’instrucció cal destacar les presentades per Jesús Jiménez, defensor de l’exdirector general de BPA, Joan Pau Miquel, el processat amb una major pena demanada pel fiscal.
En concret, Jiménez va argumentar que la causa s’havia d’integrar al cas Gao Ping, que ja està en instrucció perquè tracta els mateixos delictes de blanqueig imputats a Rafael Pallardó, el testaferro de la màfia xinesa, mitjançant els comptes que tenia oberts a BPA.
És a dir, segons el lletrat, hi ha dues causes obertes investigant el mateix assumpte, qüestionant que en un dels casos Pallardó estigui citat com a inculpat i, en la present, com a testimoni.
El Tribunal de Corts s’haurà de pronunciar sobre la demanda de la nul·litat de les proves provinents d’Espanya en considerar que la comissió rogatòria per la qual es van obtenir no va estar correctament formulada, vulnerant el conveni d’Estrasburg de 1959, que regula els acords de col·laboració judicial entre països.
