LA VALIRA ha tingut accés a un document cabdal: es tracta de la resolució del Tribunal de Corts del passat 24 de novembre del 2021 sobre un “affaire” de blanqueig de diners en el qual figuraven com a acusats l’espanyol Carles Gastó –resident de fa molts anys a Andorra- i l’argentí Diego di Sipio.
Aquest acte està signat pels magistrats Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi, actuant Concepció Barón (foto) com a ponent. Val a dir que aquests tres magistrats són els mateixos que estan jutjant la primera peça del macrosumari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), referida a la trama de frau fiscal i blanqueig de diners dirigida per l’empresari xinès Gao Ping.
EL FISCAL GENERAL GIRA COM UN MITJÓ
La resolució a la qual ha tingut accés LA VALIRA estableix el sobreseïment de la causa que va obrir la Batllia l’any 2018 contra Carles Gastó i Diego di Sipio. Amb un argument contundent: ja que els mateixos fets delictius que se’ls imputaven a ambdós ja van ser jutjats i sentenciats a Espanya, en concret per l’Audiència Provincial de Barcelona, que va dictar la seva absolució en sentència del 10 de juliol del 2021, no tenia sentit continuar el procediment obert a Andorra i per això s’acorda el seu sobreseïment.
Els antecedents d’aquest cas els va publicar LA VALIRA el dia 30 de maig passat (https://lavalira.eu/el-tribunal-del-cas-bpa-esta-en-fals-pel-cas-dun-argenti-acusat-de-blanqueig-de-capitals-del-narcotrafic/). En aquest procediment, el fiscal general, Alfons Alberca, demanava pels dos imputats una pena de quatre anys de presó i una multa de 600.000 euros, a més de l’expulsió definitiva del Principat de l’empresari Carles Gastó. Després de la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, Alfons Alberca va modificar radicalment el seu criteri i, girant com un mitjó, va advocar pel sobreseïment del sumari instruït a la Batllia d’Andorra.
PARAL·LELISME AMB EL CAS GAO PING
El Tribunal de Corts basa la seva resolució en l’anomenat principi jurídic del “non bis in ibidem”, que impedeix jutjar dues vegades un mateix fet. Aquesta prevenció garantista està recollida en la Convenció Europea dels Drets Humans i en el Pacte internacional de drets civils i polítics de Nacions Unides, que diu: “Ningú pot ser jutjat ni sancionat per un delicte pel qual hagi estat condemnat o absolt ja per una sentència ferma de conformitat amb les lleis i procediments de cada país”.
El cas Gastó-Di Sipio i la peça Gao Ping del macrosumari BPA tenen un paral·lelisme evident: tots doss tenien procediments judicials oberts simultàniament a Espanya i a Andorra.
N’HI HA PER ANYS
En el primer cas, el Tribunal de Corts va esperar que l’Audiència Provincial de Barcelona dictés i ratifiqués la sentència abans de pronunciar-se pel seu sobreseïment. En el segon cas, en canvi, el Tribunal de Corts va decidir encetar el judici oral l’any 2018, sense tenir en compte que l’Audiència Nacional espanyola encara no ha jutjat ni, per tant, ha emès sentència sobre el sumari Gao Ping, que, a més, encara podrà ser recorregut davant el Tribunal Suprem abans de quedar definitivament tancat. Tot aquest procediment encara pot trigar uns quants anys.
El Tribunal de Corts va fixar el judici del cas Gastó-Di Sipio pel 10 de desembre del 2019. Però, després d’un recurs de l’advocadessa de la defensa, quatre dies abans –el 6 de desembre del 2019- va decretar la seva suspensió indefinida, en espera que l’Audiència Provincial de Barcelona es pronunciés prèviament sobre aquesta causa.
CONTRADICCIÓ FLAGRANT
És a dir, en aplicació d’aquesta doctrina emanada de la resolució del 6 de desembre del 2019, i confirmada amb el sobreseïment posterior del 24 de novembre del 2021, el Tribunal de Corts ja hauria d’haver suspès, fa molts mesos, el judici de la peça Gao Ping del macrosumari BPA. Això, fins que l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem no dictin sentència ferma.
En contradicció flagrant amb la seva mateixa jurisprudència, els magistrats Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi tenen previst reprendre, aquest dimarts, el judici oral de la BPA al Tribunal de Corts. Saben que, després de les seves resolucions del 6 de desembre del 2019 i del 24 de novembre del 2021 sobre el cas Gastó-Di Sipio estan en fals, però sembla que els hi rellisca.
EL “COPRÍNCEP DE LES TENEBRES”
Per què el Tribunal de Corts ha estat tan garantista amb Carles Gastó i Diego di Sipio i, en canvi, va a sac amb els 26 exdirectius i exempleats de la BPA que està jutjant? Segons ha pogut saber LA VALIRA, una de les claus ocultes d’aquesta divergència de criteri és l’estreta amistat que uneix, des de fa dècades, Carles Gastó amb el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan. Tots dos són oriünds de Balaguer i són amics des de la infància.
Pel que es veu, Andorra no té dos, sinó tres coprínceps: el copríncep francès, el copríncep episcopal… i el “copríncep de les tenebres”, el magistrat català Josep Maria Pijuan.
