El Tribunal de Corts compra la “pel·lícula” del seu col·lega Alfons Alberca, l’exfiscal general del cas BPA

La duríssima sentència de la primera peça del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) marcarà un abans i un després en la història del Principat. Amb la seva decisió, el Tribunal de Corts -format per Enric Anglada, Jacques Richiardi i Concepció Barón– s’ha alineat amb els arguments que va exposar el fiscal general, Alfons Alberca (foto) durant les 195 sessions del judici oral d’aquesta causa.

La instrucció d’aquest procediment, arran de la confiscació de la BPA l’any 2015, ha tingut dos grans protagonistes: la batlle Canòlic Mingorance, de bracet amb el fiscal general Alfons Alberca. Un cop encarrilat el sumari inculpatori contra els exdirectius i exgestors del banc, Canòlic Mingorance va ser ascendida l’any 2018 al càrrec de magistrada del Tribunal de Corts i l’any passat va ser nomenada presidenta d’aquest organisme.

Canòlic Mingorance fuig a Estrasburg

Aquí va tornar a coincidir amb Alfons Alberca que, un cop exhaurit el seu mandat com a fiscal general, va ser nomenat membre del Tribunal de Corts el 30 de setembre de 2023. És a dir, els dos principals instigadors de la causa criminal contra els exempleats de la BPA han format part del mateix cos judicial -magistrats del Tribunal de Corts- que acaba de fer pública la sentència.

Per escapar de tot aquest vesper, Canòlic Mingorance ha desaparegut del país. Des del passat 31 de març, és la representant d’Andorra al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, un càrrec que té una durada de nou anys i una esplèndida remuneració.

Una mica d’aigua al vi

La presència d’Alfons Alberca als despatxos i passadissos del Tribunal de Corts no és aliena a la contundència de la sentència imposada pels seus col·legues Enric Anglada, Jacques Richiardi i Concepció Barón, en línia amb les acusacions i les penes que va demanar durant el judici. Tampoc ho és l’estreta relació d’amistat de Canòlic Mingorance amb un dels membres del tribunal.

Els tres magistrats han comprat la “pel·lícula” formulada per Alfons Alberca i Canòlic Mingorance i s’han limitat a afegir una mica d’aigua al vi. Dels 24 imputats, sis han quedat absolts. Dels 141 anys de presó que va demanar el fiscal general en el judici, el Tribunal de Corts ho ha rebaixat a 84 anys, 29 dels quals ferma. Finalment, els 832 milions d’euros de multes han quedat en 66 milions.

El grup dels cinc

Dels 18 condemnats pel Tribunal de Corts, destaca un grup de cinc, que concentren el major nombre d’anys de presó ferma i les multes més altes, tot sabent que mai no podran pagar-les. En aquests casos, la sentència és gairebé calcada a la petició del fiscal general:

*Joan Pau Miquel ha estat condemnat a set anys de presó, quan el fiscal n’hi demanava vuit

*Santiago de Rosselló, sis anys de presó, quan el fiscal n’hi demanava vuit

*Isabel Sarmiento, cinc anys de presó, quan el fiscal n’hi demanava set

*Amaya de Santiago, cinc anys de presó, quan el fiscal n’hi demanava set

*Sergi Fernández, cinc anys de presó, quan el fiscal n’hi demanava set

Enormes incongruències i contradiccions

Els advocats defensors estan astorats i escandalitzats, segons ha pogut constatar LA VALIRA. Tots ells havien demanat la lliure absolució dels seus clients, davant les enormes incongruències i contradiccions de la instrucció sumarial. Repassem algunes de les greus anomalies denunciades:

*Aquest procediment té el seu origen en l’anomenada Operació Emperador, que es va desfermar l’any 2012 a Espanya contra una màfia xinesa dirigida per l’empresari Gao Ping. Avui, 13 anys després, encara no s’ha celebrat el judici i, per tant, no hi ha cap sentència ferma que imputi delictes i condemnes als imputats. Hisenda va quantificar en 17 milions d’euros el frau fiscal, en IVA i aranzels, comès per Gao Ping. Cal assenyalar que Gao Ping mai no va tenir cap compte a cap entitat andorrana.

*Un dels col·laboradors de Gao Ping era l’empresari valencià Rafael Pallardó, dedicat a la marroquineria. Ell i el seu pare havien estat clients, durant anys, de diversos bancs andorrans (BPA, però també Andbank, Banca Mora i Crèdit Andorrà). En concret, Rafael Pallardó va operar amb la BPA entre els anys 2008-2011, fent-hi ingressos d’uns 70 milions d’euros, fins que va ser expulsat del banc per pràctiques irregulars.   

*La declaració de Rafael Pallardó davant les autoritats andorranes, immediatament després de la confiscació del banc, va ser el fil conductor per a la detenció i empresonament de Joan Pau Miquel, l’exconseller delegat de la BPA, i per a la instrucció del sumari que ara ha estat sentenciat pel Tribunal de Corts.

*De manera totalment inversemblant, Rafael Pallardó, el principal protagonista d’aquesta “pel·lícula”, mai no ha estat imputat a Andorra, tot i reconèixer que ingressava feixos de bitllets als bancs del Principat (blanqueig de capitals). Durant el judici, va ser citat com a testimoni, però no va comparèixer… i aquí no ha passat res. 

*L’evasió fiscal, en l’època que van passar els fets, no era delicte a Andorra. De fet, era pràctica habitual que tots els bancs del Principat acceptessin grans quantitats de diners en efectiu de clients estrangers, en especial d’espanyols. També ho eren les compensacions entre particulars, que es feien amb el vistiplau de tots els bancs andorrans.

*El judici al Tribunal de Corts i el debat de la sentència ha coincidit amb l’esclat de l’escàndol de l’Operació Catalunya. Segons han manifestat destacats protagonistes de les “clavegueres policials” del ministeri de l’Interior, en l’etapa de Jorge Fernández Díaz, la confiscació de la BPA va tenir per objectiu l’obtenció de proves per demostrar que la família Pujol amagava diners no declarats a Andorra i, d’aquesta manera, desactivar el moviment independentista, escapçant el seu principal referent polític. L’aparició en escena de Rafael Pallardó, vist i no vist, va servir per donar cobertura judicial a la intervenció i esbudellament de la BPA. En cap moment, el Tribunal de Corts ha tingut en compte les revelacions sobre l’Operació Catalunya, que des de fa mesos és objecte d’una comissió d’investigació del Congrés de Diputats espanyol i que, sens dubte, dona una perspectiva radicalment diferent del cas BPA.

El ‘deep state’ d’Andorra

En la seva sentència, el Tribunal de Corts ha actuat com una piconadora, en plena sintonia amb els interessos d’Alfons Alberca i, per extensió, del Govern de DA. Els qui esperaven una justícia imparcial han caigut del cavall. Andorra ha mostrat la seva faceta més fosca i ha posat en evidència l’existència d’un “deep state” que actua sense contemplacions contra els qui considera els seus “enemics”, vulnerant, si cal, el principi de seguretat jurídica que cal esperar d’un Estat democràtic europeu. 

El Tribunal de Corts i el Govern de DA han de ser conscients que, amb aquesta sentència, deixen un munt de damnificats -en la seva majoria, empleats-, que han estat víctimes col·laterals del conflicte polític entre el Govern del PP de Mariano Rajoy amb els independentistes catalans. A tots ells, els han arruïnat la vida personal i professional, mentre constaten amb indignació que a la justícia andorrana hi ha dues vares de mesurar, en funció dels “padrins” que tinguis.

L’aliança amb les “clavegueres” del PP

 L’any 2015, els “poders fàctics” d’Andorra van actuar submisos davant les pressions de Madrid. El judici i la sentència del cas BPA eren una oportunitat d’or per tancar aquesta pàgina ominosa, que va significar un gravíssim atac a la sobirania andorrana. Però els qui remenen les cireres al Principat han optat pel “sostenella y no enmendalla”, mantenint l’aliança forjada amb les “clavegueres” del PP.

Ben segur, aquesta polèmica sentència de 6.180 folis encara tindrà recorregut judicial, amb els previsibles recursos davant el Tribunal Superior i el Tribunal Constitucional, previs a una futura demanda davant els tribunals europeus. Però, en canvi, té un efecte immediat.

Un cop baix pels socialistes

El Tribunal de Corts considera que els 18 condemnats són culpables d’un delicte de “blanqueig de capitals comès amb habitualitat i en el marc d’un establiment bancari”. Aquesta sentència és obvi que serà aprofitada pel PP per rebatre i intentar desactivar totes les acusacions i investigacions que hi ha en curs sobre la trama de la “policia patriòtica” i desmentir l’existència d’un vincle causa-efecte entre l’Operació Catalunya i la intervenció de la BPA per trobar els comptes de la família Pujol.    

Pels socialistes espanyols i els seus aliats parlamentaris, la resolució del Tribunal de Corts és un cop baix que desballesta la seva estratègia de netejar a fons les “clavegueres policials”, de les quals també en va ser víctima directa el president del Govern, Pedro Sánchez, en l’afer de les saunes gais del seu sogre. Encara que ho intentin dissimular amb paraules  buides, Xavier Espot i DA estan estretament lligats als interessos del PP i el Tribunal de Corts ha actuat en conseqüència.