El Tribunal Constitucional d’Andorra, la màxima instància judicial del Principat, ha donat la raó als ciutadans brasilers Raul Davies Cellini, a la seva esposa Andrea Cotrim Vieira i al seu germà Jorge Davies Cellini, en el plet que mantenen contra la Batllia. Reclamen que se’ls desbloquegin els comptes que tenen embargats, per ordre judicial, des de l’any 2015 i que se’ls alliberin els diners que tenen retinguts a Andorra.
La institució que presideix Josep-Delfí Guàrdia (foto) ha acceptat els arguments del representant legal dels germans Davies i d’Andrea Cotrim i ha sentenciat que la llarga investigació sobre l’origen de la fortuna d’aquests tres brasilers –presumiblement vinculada a activitats il·legals- viola l’article 10.2 de la Constitució andorrana, que estableix que els procediments judicials han de tenir “una durada raonable”. En conseqüència, els ha atorgat el dret d’empara i, a més, els reconeix el dret a cobrar una indemnització de l’Estat en concepte de danys i perjudicis per la dilació en la instrucció de la seva causa per part de la Batllia.
SUBORNS A POLÍTICS I FUNCIONARIS
Jorge i Raúl Davies Cellini es dedicaven al negoci del canvi de divises a l’Uruguai, on van constituir l’empresa Interbaltic Sociedad de Bolsa SA. Aquesta companyia va ser intervinguda i bloquejada l’any 2015 pel Banc Central d’Uruguai, sota l’acusació de dedicar-se al rentat de diners negres procedents d’operacions il·lícites. El 6 de juliol del 2016, les autoritats uruguaianes van procedir a la cancel·lació definitiva de la seva llicència per funcionar.
En el marc de la gran operació Lava Jato contra la corrupció política al Brasil, es va posar al descobert que els germans Davies i Interbaltic Sociedad de Bolsa SA eren una peça fonamental d’aquesta organització criminal. La seva funció era intermediar en el canvi de dòlars i reals (la moneda brasilera) per pagar els suborns als polítics i funcionaris que participaven en la manipulació de l’adjudicació de contractes públics per afavorir els interessos de determinades empreses privades, la més important de les quals era Odebrecht.
DARIO MESSER, EL “DOLEIRO DOS DOLEIROS”
Els pagaments d’aquests suborns es feien en metàl·lic o bé a través de sofisticades xarxes de societats fiduciàries radicades en paradisos fiscals. Els canvistes que, com els germans Davies, operen en la zona Brasil-Uruguai-Paraguai, on hi ha una gran activitat de contraband, es coneixen com a “doleiros”.
Aquesta màfia estava dirigida per Dario Messer, que va ser detingut l’any 2019 a Sao Paulo, i que rebia el títol de “doleiro dos doleiros” (“capo di tutti capi”). En una resolució, el jutge brasiler Rogerio Schietti va definir aquesta trama com “una perillosa organització criminal que opera a través d’unes 3.000 societats offshore camuflades en 52 països”. Es calcula que, en els últims anys, ha mogut uns 1.652 milions de dòlars de diners negres que han servit per pagar la corrupció política al Brasil i a altres països sud-americans.
CÒMPLICES DE LA CORRUPCIÓ
Els germans Davies, brasilers radicats a Montevideo (Uruguai), formaven part de l’estructura criminal dirigida per Dario Messer. En les investigacions del cas Lava Jato se’ls acusa d’haver intermediat més de 25 milions de dòlars entre els anys 2011-17 en operacions de suborn de polítics i funcionaris corruptes del Brasil.
Entre d’altres casos, s’ha determinat que van ajudar Nestor Cerveró, exdirector de l’àrea internacional de l’empresa petroliera pública Petrobras, a amagar el cobrament dels suborns que rebia i pels quals ha estat condemnat a 27 anys de presó. També van participar en l’enviament de 33 remeses de diners (en total, 23,9 milions de reals) a Sérgio Cabral, exgovernador de Rio de Janeiro, que acumula 12 condemnes i penes per 267 anys de presó.
Els germans Davies també han estat investigats per la Fiscalia del Perú. Se’ls acusa d’haver utilitzat la seva estructura jurídica internacional per pagar suborns de les empreses brasileres Odebrecht i Camargo Correia a l’expresident del país andí, Alejandro Toledo, a canvi de l’adjudicació de les obres de construcció de la carretera Interoceànica.
CRÈDIT ANDORRÀ ELS OBRE LES PORTES
Interbaltic Sociedad de Bolsa SA i Crèdit Andorrà van mantenir, des de l’any 2010 i fins al 2015, una íntima relació operativa i de confiança. Fins al punt que l’empresa dels germans Davies figurava en la llista de companyies borsàries internacionals recomanades per Crèdit Andorrà en els seus documents corporatius i que els clients d’aquesta empresa de l’Uruguai gaudien il·legalment de targetes de crèdit del banc andorrà.
Aquesta col·laboració es va forjar en una reunió que els germans Davies van mantenir a Montevideo el 12 de novembre del 2010 amb David Betbesé (director de banca privada internacional de Crèdit Andorrà), Miquel Valls (director de Crèdit Andorrà al Panamà), Pere Cornella (vicepresident de Crèdit Andorrà al Panamà) i René Sonneveld (director general de Crèdit Andorrà a l’Uruguai). Uns dies després, Raul Davies va viatjar al Principat per conèixer personalment el banc verd i els seus principals directius.
ENORME BOSSA DE FRAU
Els germans Davies van aconsellar i facilitar que molts dels seus clients sud-americans amaguessin els diners de procedència opaca a Crèdit Andorrà. Aquesta és una enorme bossa de frau que, tot i els nombrosos indicis i proves existents, mai no ha estat investigada per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), que dirigeix Carles Fiñana.
El nivell de confiança que van establir els directius de Crèdit Andorrà amb els germans Davies es va traduir en l’aprovació de l’obertura de dos comptes dels propietaris d’Interbaltic Sociedad de Bolsa SA. El 24 d’agost del 2011, la comissió d’acceptació de clients de Crèdit Andorrà va donar el seu vistiplau perquè Jorge Davies hi obrís un compte a nom de la seva societat panamenya Roskild Corporation.
Unes setmanes després, el 7 d’octubre de 2011, Raul Davies també va ser acceptat com a client de l’entitat andorrana. Ho va fer a través de la seva societat panamenya Twonine Corporation, que declarava tenir un patrimoni de 3 milions de dòlars.
LA POLICIA “TÉ MOLTA FEINA”
En esclatar el cas Lava Jato i descobrir-se el paper fonamental que jugaven els “doleiros” Davies Cellini en aquesta trama de corrupció política, la Batllia d’Andorra va procedir, el 10 de novembre del 2015, al bloqueig dels seus comptes. En paral·lel, la secció especialitzada n. 1 va encarregar al Servei de Policia una investigació a fons sobre l’origen d’aquests diners.
Tot i la gravetat dels fets imputats, la Policia va al·legar que “tenia molta feina” i va fer oïdes sordes als reiterats requeriments de la Batllia, que es van repetir en dates 1 de març i 10 d’octubre del 2016. Aquesta inexplicable “mandra” de la Policia va obstaculitzar i alentir la investigació judicial, que es va revifar l’any 2017, amb l’enviament de sengles comissions rogatòries al Brasil i a Suïssa. Dos anys després, la secció especialitzada n. 1 va enviar una tercera comissió rogatòria a l’Uruguai, que va reiterar en una nova instància tramitada el 25 d’octubre de l’any passat.
UN CAS BPA-2
Davant l’empantanegament del cas, els germans Davies Cellini han decidit passar al contraatac i ara reclamen que la Batllia tanqui la investigació –que roman oberta des del 2015- i que se’ls desbloquegin els diners retinguts a Andorra. Al·leguen, en el seu favor, que un jutge de primera instància de l’Uruguai ha sentenciat que els delictes de corrupció, d’associació il·lícita i de canvi de divises no estaven tipificats, en el moment dels fets, com a delictes precedents del blanqueig de capitals.
La Batllia, la Fiscalia, la UIFAnd i la Policia tenen una “patata calenta”. Saben que si entren a fons en la investigació de les activitats dels germans Davies Cellini, el banc Crèdit Andorrà –que hi va col·laborar intensament i els va encobrir durant molts anys- en sortirà molt tocat. Objectivament, es podria convertir un cas BPA-2.
LA CIRERETA D’UN PASTÍS PUTREFACTE
Per això, uns i altres han deixat “dormir” el sumari i han donat peu a què els “doleiros” de l’escàndol de corrupció Lava Jato es plantin a Andorra i reclamin que se’ls alliberin els diners embargats. La cirereta d’aquest pastís putrefacte l’ha posada el Tribunal Constitucional, donant-los empara i reconeixent, a més, que tenen dret a cobrar una indemnització.
Josep-Delfí Guàrdia –que va ser conseller de Justícia de la Generalitat durant la presidència de Jordi Pujol- s’ha cobert de glòria i ha tacat el prestigi del Tribunal Constitucional. No sap què és el cas Lava Jato? No sap qui és Dario Messer? No sap què són i què fan els “doleiros” com els germans Davies?
AIXÍ FUNCIONA LA JUSTÍCIA A ANDORRA
Des que la Batllia va encetar la investigació sobre els germans Davies Cellini han passat set anys. Es pot considerar que es tracta d’una vulneració del precepte constitucional del dret a un procediment judicial de “durada raonable”? Per posar dues referències:
1) El cas Emperador, que és l’origen de la macrocausa judicial contra la BPA, es va començar a instruir a Espanya l’any 2012 i, deu anys després, encara està pendent de judici. Sense esperar la sentència de l’Audiència Nacional espanyola, que és del tot vinculant, la Batllia ha decidit tirar pel dret i va obrir la vista oral, fa més d’un any, contra 24 exdirectius i extreballadors del banc, als quals demana 192 anys de presó i 900 milions en multes.
2) L’estafa del fons d’inversions Valora, que afecta l’Andbank, fa 15 anys que s’arrossega per la Batllia i encara no hi ha data prevista per a l’obertura de judici oral. Els damnificats, en la seva majoria estrangers, estan indignats i exasperats per aquesta incommensurable presa de pèl.
Així funciona la justícia a Andorra, sota la tutela màxima del Tribunal Constitucional que presideix el respectabilíssim i eminentíssim Josep-Delfí Guàrdia
