Enguany fa 175 anys de l’històric discurs del grandíssim escriptor i activista polític Victor Hugo al Congrés de la Pau de París, en el qual va formular l’ideal de la creació dels Estats Units d’Europa (EUE), inspirat en els Estats Units d’Amèrica (EUA). Victor Hugo imaginava aquesta nova entitat política com el paradigma de la fraternitat entre les persones i les nacions, on s’haurien acabat les guerres i es mantindrien pacífiques i estretes relacions de col·laboració amb la resta de la humanitat.
Després de les dues terrorífiques guerres mundials del segle XX, aquell somni de Victor Hugo és avui a mig fer. La Unió Europea (UE) és el projecte que, feixugament, hem aconseguit estructurar, però que encara està lluny de ser culminat. El Parlament europeu té la seva capacitat sobirana castrada; no podem elegir democràticament la presidència de la UE; queden encara alguns països del continent que no en formen part (Noruega, Albània, Suïssa, Bòsnia…); hi ha set estats membres que no comparteixen la divisa de l’euro. I, el que és pitjor, des del 24 de febrer del 2022, Rússia manté encesa una criminal agressió militar contra Ucraïna, a les portes del territori de la Unió.
En aquest context, aquest diumenge tenim unes noves eleccions per renovar el Parlament europeu. Seguint l’onada encetada per Donald Trump, aquí han proliferat en els últims anys un seguit de partits populistes, xenòfobs i d’ultradreta que aquest 9-J veuen l’oportunitat d’obtenir un fort creixement a les urnes.
Però si Trump predicava “America first!”, els seus homòlegs d’aquí no clamen “Europa first!”. Al contrari, apliquen el seu nacionalisme exacerbat i tronat per destruir l’edifici de la UE i, amb l’excusa de l’emigració, tornar a aixecar les velles fronteres interiors.
La humanitat necessita somnis positius i factibles per continuar avançant. I el dels EUE és, a banda de racional i necessari, un dels més esperançadors. Per això, aquest 9-J és molt important que anem a votar i ho fem per les opcions que assumeixen el potent llegat de l’autor d’Els Miserables.
Un dels grans problemes per a la seva consolidació és la torre de Babel lingüística que tenim a Europa, que dificulta la comunicació fluida entre els 450 milions d’habitants que formem part de la UE-27 i difumina l’esperit comunitari. Malauradament, la magnífica utopia de l’esperanto, ideada a finals del segle XIX, ha quedat enterrada per la història. L’anglès s’ha acabat imposant com a llengua de les relacions internacionals, malgrat ser originària d’un país, el Regne Unit, que va decidir trencar i sortir de la Unió Europea!
Però hi ha una bona notícia. La revolució de la intel·ligència artificial (IA), el nou horitzó que ens ha obert la tecnologia, té una aplicació molt desenvolupada i perfeccionada: la traducció simultània de la totalitat dels idiomes rellevants que es parlen al món, inclòs el català. D’aquesta manera, i sense renunciar a la nostra llengua materna, podrem, amb l’ajuda del mòbil, entendre’ns immediatament amb els nostres interlocutors, siguin d’on siguin i parlin la llengua que parlin.
Gràcies a la IA no estarem condemnats al darwinisme lingüístic, amb la imposició de l’anglès i la submissió i la pèrdua progressiva i inexorable de la gran diversitat idiomàtica (i cultural) del planeta. En clau europea, on fins i tot emprem codis alfabètics diferents, aquest avenç tecnològic és una contribució decisiva a la vertebració i enfortiment dels EUE.
Que un holandès i un grec, a més de portar la mateixa moneda a la butxaca, puguin, amb l’ajuda de la IA, comunicar-se fàcilment, sense recórrer a una llengua interposada, com és l’anglès, soluciona un dels problemes fonamentals que obstaculitzaven, fins ara, el sentiment de pertinença europea. També fa desaparèixer la categorització lingüística: ja no hi haurà llengües de primera i de segona, majoritàries i minoritàries.
El respecte a la diversitat és clau per fer prosperar i consolidar el projecte europeu. Els seus enemics apel·len, precisament, a la vocació centralista i uniformitzadora de Brussel·les per intentar esquarterar i demolir aquesta magna obra d’orfebreria política i diplomàtica que tant ha costat de bastir. També branden la suposada amenaça de la “invasió” dels migrants extracomunitaris per alertar sobre un imaginari procés de substitució demogràfic i cultural que ens portarà a la islamització d’Europa.
Per avançar cap a una comunitat humana que convisqui en pau i harmonia cal que ens organitzem, prèviament, en grans blocs geopolítics. La Xina i l’Índia, els països més poblats del planeta, són, en realitat, un mosaic de pobles i de cultures molt diferents. També els Estats Units són el fruit d’un intens mestissatge de races i de migrants de múltiples procedències.
Superada l’etapa del món bipolar i de la Guerra Freda, sorgida de la II Guerra Mundial, ens enfrontem, actualment, a una disjuntiva crucial: l’estratègia hegemònica imperial dels EUA, basada en la seva supremacia militar, que s’accentuarà en el probable cas que Donald Trump torni a la Casa Blanca, o una estructura multipolar que respecti i equilibri la pluralitat intrínseca a l’evolució i a la realitat de les societats humanes.
En aquest perillós tauler d’interessos i conflictes internacionals en el qual estem, l’existència d’una UE potent i amb criteri polític propi és imprescindible per aturar i trencar la dinàmica infernal a la qual se’ns vol abocar. Brussel·les ha de seure amb veu pròpia a la mateixa taula que Washington, Pequín, Nova Delhi i Moscou per exigir un ordre mundial basat en la pau, la confiança i la col·laboració.
Els humans tenim el dret i l’obligació de lluitar per un món millor i de llegar als nostres descendents un planeta més pròsper, lliure, sostenible i ordenat. En aquest sentit, el model d’Estat de benestar que hem construït a la UE és, sens dubte, el més avançat dels cinc continents. Aquest diumenge hem de defensar amb el nostre vot els avenços aconseguits des de la proclama feta per Victor Hugo l’any 1849 i escollir un Parlament europeu que continuï treballant en l’ambiciosa fita de constituir, com més aviat millor, els EUE.
