Figures opaques de polítics de l’antiga Convergència i Unió i ara de Junts per Catalunya creen un brou de cultiu ideal per a ingerència judicial en l’àmbit territorial de l’Alt Urgell.No seria necessàriament una trama organitzada, sinó un entramat delleialtats i silencis que beneficia als interessos eclesiàstics i patrimonials. Existeix unaconnexió indirecta però potencialment significativa entre aquesta classe política, els jutjats i possibles manipulacions processals, a través dels seus papers com a testaferros del Bisbat d’Urgell.
Aquest vincle cobraria rellevància atès que el Bisbat d’Urgell és, al seu torn, copríncep d’Andorra (al costat del president de França), una posició que comporta influència política i jurídica al Principat.
El Bisbat d’Urgell és el major propietari de béns civils i eclesiàstics a l’Alt Urgell, una comarca històricament lligada al seu poder territorial i simbòlic. Aquesta concentració de propietats —que inclou des de finques rústiques fins aedificis patrimonials i fins i tot drets sobre recursos naturals— li atorga una influència econòmica, social i política clau a la regió.
Possibles mecanismes d’influència:
1. Connexió amb el Bisbat d’Urgell: Si Fierro actua com a testaferro del Bisbat, podria canalitzar interessos eclesiàstics opolítics en àmbits legals o econòmics, aprofitant la xarxa de relacions del Bisbat.o El Bisbat, com a institució amb pes històric i jurídic a Andorra (i a la regió catalana),podria tenir accés a circuits de poder que influeixin en decisions judicials, especialmenten casos que afectin els seus interessos.o Exemple documentat:Un solar en Seu d’Urgell va ser adquirit per la família Fierro després queel Bisbat d’Urgell el vengués a la societat Seumon, 14SL, de la qual formen partcom apoderats solidaris, Ramon Fierro Rugall i Pau Fierro Massana, segons consta en elRegistre Mercantil. Ramon Fierro Rugall va ser Vicepresident del “Consell Comarcal de l’Alt Urgell”, i alcalde del municipi de “Montferrer i Castellbò“, mentre el seu germà Jesús FierroRugall era President d’aquesta entitat.2. Influència en el sistema judicial:o Encara que el coprincipat andorrà és un sistema simbòlic en gran manera, la figura del Bisbed’Urgell té cert pes institucional. No és descartable que, a través de xarxesinformals, s’exerceixi pressió sobre jutges o fiscals en casos vinculats als seus aliats otestaferros.
A Espanya, la manipulació processal podria donar-se mitjançant contactes amb jutges afins,aprofitant la proximitat del Bisbat a sectors conservadors o tradicionalistes del poderjudicial.
Andorra com a possible escenari:
Andorra, amb el seu sistema financer i el seu estatus de paradís fiscal històric, ha estat escenari d’operacionsopaques. Si Fierro manegés recursos del Bisbat o de tercers a través d’entitatsandorranes, podria usar aquesta influència econòmica per a pressionar legalment. JesúsFierro Rugall va ser durant anys Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Seu d’Urgell, sota elmandat d’Albert Batalla Siscart la parella sentimental del qual és el Síndic General d’Andorra(Vicepresident) Carles Ensenyat Reig. En els contactes i negocis d’Albert Batalla Siscarthaurien trobat refugi Sara Camps Mora (Gerent del Consell Comarcal de l’Alt Urgell després dela baixa de Pere Porta Colom) i Anna Vives Tarrés (actualment Delegada del Govern de la Generalitata Andorra). Anna Vives Tarres va ser regidor de l’Ajuntament de Seu d’Urgelldurant el mandat d’Albert Batalla i posteriorment directora de l’agència de notícies d’Andorra.El lloguer de l’oficina de la Delegació del Govern a Andorra s’abonava a AlbertBatalla Siscart. No es tractaria només d’influència política directa (per exemple, mitjançantpartits o càrrecs públics), sinó d’una xarxa de poder relacional basada en: Lleialtats institucionals (Església-Estat en territoris amb històrica presència eclesiàstica). Control de recursos econòmics (si el Bisbat o els seus testaferros manegen capitals quepuguin usar-se per a “favors”). Opacitat jurídica (Andorra i el seu sistema de coprincipat podrien oferir escletxes per ainterferències).
Implicacions d’aquest poder patrimonial
1. Control econòmic i pressió institucional: El Bisbat, com a gran terratinent, pot influir en decisions urbanístiques, agrícoles oturístiques a través del seu patrimoni. Això li permet negociar amb administracions públiques(ajuntaments, Generalitat) des d’una posició de força.o Si Fierro actua com el seu testaferro, podria gestionar compravendes, arrendaments o permisosen benefici de tercers (per exemple, silenciant conflictes judicials sobre propietats acanvi de favors).
2. Xarxes clientelistes i judicials:
En zonas rurales como el Alt Urgell, donde el peso de una institución como el Obispado esabrumador, es plausible que existan jueces, notarios o fiscales vinculados a sus intereses (portradición familiar, ideología o simple pragmatismo).o Un ejemplo histórico es el poder de las diócesis en la España franquista, donde obispadoscomo el de Urgell actuaban como intermediarios entre el régimen y las élites locales. Hoy,aunque menos evidente, esa red podría persistir en circuitos cerrados.3. Andorra como amplificador:o El coprincipado andorrano no es solo un título honorífico: el Obispo de Urgell tiene capacidadpara influir en nombramientos clave en el principado (por ejemplo, en el Consell Superior dela Justícia andorrano).o Si Fierro maneja fondos o propiedades del Obispado en Andorra, podría usar el sistemafinanciero local para blanquear capitales o presionar judicialmente mediante abogados ojueces afines-
Cas d’estudi: Manipulació processal?
Suposem que el Bisbat vol frenar un desnonament sobre una de les seves propietatso silenciar un escàndol de malversació: Fase 1: Fierro, com a testaferro, trasllada fons des d’una societat pantalla a Andorra a unbufet d’advocats a Lleida o Barcelona. Fase 2: Aquest bufet, amb contactes en l’Audiència Provincial o el TSJC, retarda el cas o arxivaproves. Fase 3: El jutge o fiscal actuant podria tenir vincles indirectes amb el Bisbat (ex.: familiarsemprats en els seus col·legis, donacions a obres socials eclesiàstiques).
Febleses del sistema que el facilitarien
Opacitat en la propietat: Molts béns eclesiàstics estan registrats a nom defundacions o societats civils, dificultant el seu rastreig. Jurisdicció compartida: Andorra i l’Alt Urgell són territoris petits on les elits sesolapen (advocats, notaris, polítics). Cultura d’impunitat: En zones de poder tradicional, hi ha menys contrapesos mediàtics osocials per a denunciar pressions. Alta rotació de jutges en Seu d’Urgell i Solsona: Aquesta és una Característica estructuralen aquests partits judicials, els jutges d’instrucció solen ser substituts o en pràctiques(escala d’entrada del CGPJ), amb destinacions temporals abans de consolidar plaça.
Efecte pràctic:o Falta de continuïtat en el control de causes llargues o complexes.o Poca vinculació personal amb el territori o els expedients.o Major vulnerabilitat a informació esbiaixada de funcionaris fixos.
2 El rol dels Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ).Andorra pot actuar com a refugi de capitals que financen xarxes d’influència, però lapalanca de control processal està en el funcionari estable amb poder discrecional: el LAJ. Són posats estables, difícilment traslladables si no ho sol·liciten. Tenen accés complet i continu a tots els procediments:o Control del llibre de registre, agendes d’assenyalaments i terminis.o Custòdia de documents i peces separades (ex.: comptes bancarisbloquejats, informes pericials).o Elaboren diligències d’ordenació que poden agilitzar o alentir elprocediment. Són els qui redacten i tramiten exhorts, embargaments, notificacions clau iliquidacions de costes.
3. Per què serien peces clau en un entramat d’ingerència judicial:Control de temps processals Retardar notificacions o emplaçaments estratègicament. Dilatar assenyalament de vistes o dictat de resolucions. Permetre que caduquin actuacions.Filtrat d’informació Informar el jutge de manera esbiaixada o incompleta sobre expedients. Facilitar “avisos” informals a xarxes de poder local sobre actuacions imminents.Gestió de peces separades Permetre accés irregular a informació embargada. Descontrolar cautelars si interessa a determinats interessos.
Puente entre fiscalia i jutjat Influència subtil sobre fiscals adscrits al partit judicial, que moltes vegades depenende la informació facilitada pel LAJ.
Vincles locals Els LAJ solen tenir arrels en el territori, amb familiars o cercles pròximsvinculats a ajuntaments, cossos de seguretat, notaris o xarxes eclesiàstiques. Això és rellevant en zones com l’Alt Urgell i Solsona, on les xarxes de podertradicionals se solapen amb interessos eclesiàstics o clientelistes.4 Com es connectaria amb el possible entramatSi el Bisbat d’Urgell, mitjançant figures com Jesús Fierro Rugall, actués com a pol depoder econòmic i relacional, l’entramat d’influència no requeriria “comprar” a jutges(rotatius i amb poc arrelament), sinó:Teixit relacional de silencis i favors amb LAJ fixos en els jutjats.Filtrat d’informació processal de casos que afectin interessos patrimonials del Bisbato els seus testaferros.Gestió de temps per a dissuadir denúncies o per a arribar a prescripcions.Eventual “invisibilitat” d’uns certs expedients sensibles mitjançant resolucions d’arxiutècnic. Neteja
