A George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon i a tota la colla de protagonistes de la popularíssima pel·lícula Ocean’s Eleven els ha sortit una competència irresistible. El seu sofisticat robatori de la caixa forta del casino de Las Vegas és un joc d’infants en comparació amb els 83,4 milions d’euros que s’ha embutxacat el fons d’inversió nord-americà JC Flowers amb l’emissió dels Coco’s de Vall Banc.
Per dur a terme aquest atracament, sense parió en la història d’Andorra, els directius de JC Flowers han comptat amb la col·laboració i la complicitat de la “policia” que hauria de ser l’encarregada, precisament, de controlar-los: l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que depèn del ministre Jordi Cinca. De manera increïble, la batlle Maria Àngels Moreno ha avalat –tal vegada per desconeixement tècnic- aquest magistral robatori en arxivar la querella criminal que van interposar contra l’“operació Coco’s” els antics màxims accionistes de la Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Cierco.
VALOR NOMINAL: 70 MILIONS D’EUROS
Per entendre la trama d’aquest “robatori” perfecte ens hem de remuntar a l’any 2015, quan el govern de Toni Martí va crear l’AREB per fer-se càrrec de la gestió de la BPA, que havia estat intervinguda després de la nota del FinCEN nord-americà. L’altra decisió de l’AREB va ser la constitució de Vall Banc, l’entitat a la qual van ser transferits els actius “sans” de BPA.
L’abril del 2016, Vall Banc –sota control de l’AREB- va decidir fer una emissió de bons contingents convertibles (Coco’s). Els elements que fan especialment cridanera aquesta emissió de Coco’s és que el seu valor nominal se situés en 70 milions d’euros i que la mateixa fos comprada per la BPA, banc també gestionat per la mateixa AREB.
PLUSVÀLUA DE 26,2 MILIONS
El cas és que BPA va pagar per aquesta emissió amb part dels seus actius, els quals, per cert, una vegada en mans de Vall Banc, quan el banc ja era propietat de JC Flowers, van resultar tenir un valor no de 70 milions d’euros, sinó de 96,2 milions, cosa que va permetre a Vall Banc anotar-se, per a satisfacció dels seus nous propietaris privats, una plusvàlua de 26,2 milions d’euros gràcies a aquesta operació.
DESVALORACIÓ DEL 82%
Però encara més cridaner que això, és el fet que l’abril d’aquest any 2018, és a dir dos anys després de la seva emissió, el fons JC Flowers ha comprat a BPA aquests Coco’s, no per 70 milions d’euros, que era el valor nominal dels mateixos establert per l’AREB en el seu moment, sinó per 12,8 milions. És a dir, per una xifra 57,2 milions inferior a la del seu valor nominal, la qual cosa significa que l’emissió hauria sofert en aquests dos anys una desvaloració espectacular, pròxima al 82%.
ELS BENEFICIS DE VALL BANC
Una idea que ve immediatament al cap, davant una desvaloració de tal magnitud, és que el banc emissor, Vall Banc en aquest cas, hauria experimentat en aquest període una deterioració extraordinària que hauria d’haver-lo portat a la fallida. No obstant això, no ha estat aquest el cas: Vall Banc, del qual continua sent propietari el fons nord-americà esmentat, continua operatiu, amb un coeficient de solvència que supera àmpliament els mínims requerits i obtenint beneficis: 17,9 milions d’euros el 2016 i 6,6 milions el 2017.
El cas estrany de tot aquest ball de milions va portar un grup parlamentari a dirigir una pregunta a l’AREB per a intentar aclarir què havia passat amb aquests Coco’s. L’AREB va contestar per escrit i també de forma oral en una compareixença del seu president, Albert Hinojosa, davant la comissió parlamentària del Consell General d’Andorra que tracta sobre assumptes financers.
LES MENTIDES D’ALBERT HINOJOSA
Segons Albert Hinojosa, la suposada desvaloració soferta per l’emissió de Coco’s, que com hem vist ha estat tremenda, és explicable. I ho és, segons el responsable màxim d’aquesta Agència, per una sèrie de circumstàncies que l’han propiciada, entre les quals va esmentar coses com que la contingència de conversió pugui produir-se; les majors exigències reguladores degudes a l’entrada en vigor a Andorra de les disposicions de l’Acord Monetari amb la Unió Europea (UE); l’evolució dels tipus d’interès del mercat, o la percepció per part del mercat que l’entitat emissora no pagui els cupons.
Certament resulta xocant que es pretengui que aquests arguments siguin suficients per a justificar una depreciació superior al 80% de l’emissió de Coco’s en menys de dos anys, més si es té en compte que l’Acord Monetari d’Andorra amb la UE ja estava subscrit des del 2011, que la incidència que pugui haver tingut la molt lleugera pujada dels tipus d’interès a llarg termini en aquests dos últims anys en el valor dels Coco’s és mínima, que la possibilitat que no es paguessin cupons ja estava contemplada en el fullet de l’emissió o que l’eventualitat que es produeixi la contingència d’haver de convertir les obligacions en accions és consubstancial a la mateixa existència d’aquest instrument.
PREU INFLAT
En tot cas, això no són arguments que puguin convèncer ningú que sigui mínimament coneixedor de com funcionen els mercats financers i els instruments que s’utilitzen en aquests, com els Coco’s en aquest cas.
Efectivament, si exceptuem a l’AREB i al seu president, no sembla que sigui possible trobar algú que pugui considerar que és explicable que una emissió de Coco’s hagi sofert una depreciació de la magnitud de la qual estem parlant sense que el banc emissor hagi caigut en fallida.
En aquest cas cal preguntar-se, doncs, què és el que explica aquest aparent misteri. La raó és, no obstant això, senzilla: no és veritat, ni pot ser-ho, que l’emissió de Coco’s en qüestió s’hagi depreciat en un 82% en tan curt període de temps i hagi passat de valer 70 milions d’euros a valer 12,8 milions. El que ha passat, simplement, és que aquesta emissió mai va tenir el valor nominal de 70 milions que en el seu moment li va atribuir l’AREB. És a dir, que a l’origen el seu valor real ja era molt baix i probablement pròxim al que fa uns mesos JC Flowers ha pagat.
ESCÀNDOL MAJÚSCUL
I aquest valor era ja tan baix inicialment per les mateixes característiques de l’emissió, com, entre altres coses, la d’oferir una rendibilitat del 4% anual (que era molt de menor que l’oferta per altres emissions de Coco’s fetes per aquelles dates, i que, de fet mai va arribar a pagar-se), perquè pel fet de no cotitzar en cap mercat els feia ilíquids i, sobretot, perquè contenia una insòlita clàusula (mal nomenada “clàusula antidilució”), la qual no té parangó en qualsevol altra emissió de Coco’s existent.
Aquesta clàusula suposava que en cas de produir-se la conversió dels Coco’s en accions de Vall Banc, l’inversor rebria solament un nominal d’accions equivalent a l’1,50% del nominal dels Coco’s dels quals és propietari. És a dir, que, a canvi dels 70 milions d’euros invertits, solament rebria un nominal d’1,05 milions d’euros nominals d’accions. En resum: un escàndol majúscul.
PERJUDICIAL PER LA BPA
En definitiva, doncs, que l’explicació del preu de 12,8 milions d’euros pel qual l’AREB va decidir vendre els Coco’s propietat de BPA a JC Flowers, no és, en cap cas, ni l’evolució de Vall Banc, ni la de les condicions del mercat, sinó que és conseqüència inexorable de les característiques que definien la mateixa emissió, les quals no eren acceptables per a ningú en el mercat des del moment de la seva emissió.
I el fet que fossin subscrites per BPA és evident que no respon a cap lògica econòmica, ni a l’interès objectiu per a aquesta entitat -que en aquell moment estava sota la tutela pública-, sinó a una decisió presa per l’AREB, clarament perjudicial per a BPA alhora que extremadament beneficiosa per a Vall Banc, que si bé en aquell moment també era encara una entitat sota el paraigua públic, acabaria en mans d’un inversor privat aliè al país.
DECISIÓ ARBITRÀRIA
Donat tot això, els beneficis d’aquesta operació, basada fonamentalment a atribuir inicialment un valor nominal a l’emissió de Coco’s extraordinàriament inflat, han acabat revertint en mans privades.
De fet, que els Coco’s en qüestió siguin tan poc atractius en condicions de mercat és quelcom que el mateix president de l’AREB va posar en evidència en la seva compareixença quan va explicar que abans de realitzar la venda, el 2018, de l’emissió en qüestió a JC Flowers, la mateixa va ser oferta a tots els bancs de la plaça andorrana i ningú va mostrar interès a adquirir-la.
Aquesta declaració prova, per tant, que s’ha tancat el cercle de la famosa emissió de Coco’s, la qual sempre ha tingut un valor molt baix i que si en el seu moment va ser col·locada a BPA, per un preu tan elevat, això es va deure exclusivament a una decisió arbitrària de l’AREB, actuant en aquell moment, simultàniament, com a venedor i com a comprador, en perjudici de BPA i en benefici de Vall Banc. I si ara, aquest mateix actiu, malgrat que el seu preu de venda ha estat infinitament inferior, solament hagi tingut interès a comprar-lo JC Flowers, es deu al fet que a aquest, per la seva condició de propietari de Vall Banc, aquesta operació li permet aconseguir un increment de 70 milions d’euros en el capital del banc, mantenint el 100% de les accions, per un preu de solament 12,8 milions d’euros.
FACILITAR LA VENDA
A la vista de tot l’esdevingut en relació amb aquesta emissió de Coco’s, resulta certament difícil de creure que l’AREB pretengui justificar la seva actuació a partir de la suposada pèrdua del valor de l’emissió des del moment en què la mateixa va ser col·locada a BPA, fins que va ser comprada per JC Flowers.
De fet, la mateixa compareixença del president de l’AREB davant membres del Consell General andorrà va traslluir que ell mateix era conscient de la feblesa de la seva argumentació, no solament per la poca convicció i falta de contundència amb la qual va defensar l’operació, sinó també perquè va al·ludir a un altre tipus de justificacions diferents de les ja esmentades, però que, en qualsevol cas, eren igualment inacceptables.
Així, és significatiu que en la seva compareixença al·ludís al fet que els Coco’s facilitaven la venda de Vall Banc, perquè com en l’estratègia de l’AREB s’havia renunciat a establir una EPA (esquema de protecció d’actius), els Coco’s constituïen de cara al comprador un mecanisme de protecció davant l’eventual pèrdua de valor dels actius adquirits.
“REGAL” DE 83,4 MILIONS
Però si realment un dels motius de l’emissió dels Coco’s va ser el de crear una protecció addicional per al comprador substitutiu d’una EPA, estaríem parlant d’una ajuda encoberta, que no comptaria amb cap suport legal. Cal pensar, no obstant això, que, si en el seu moment s’hagués sabut que optar a la compra de Vall Banc permetia a través d’aquest mecanisme encobert obtenir uns actius de 96,2 milions com a compensació a una emissió que suposadament valia 70 milions d’euros, la qual podria ser recomprada dos anys després per 12,8 milions d’euros (cosa que, en el seu conjunt, ha implicat un “regal” al comprador de 83,4 milions d’euros), segurament hi hagués hagut cua per a adquirir Vall Banc, encara que per la venda s’hagués exigit un preu més alt que els 29 milions d’euros que es van anunciar en el seu moment com a preu de la venda, xifra que, en qualsevol cas, és altament probable que no s’arribarà a cobrar mai, atès que els condicionants per a arribar a la mateixa és pràcticament impossible que es compleixin.
JC FLOWERS NOMÉS HA PAGAT 3,8 MILIONS
De fet, fins al moment, com va reconèixer el mateix president de l’AREB en la seva compareixença, solament s’han cobrat 3,8 milions dels teòricament 29 milions que s’havien d’ingressar per la venda efectuada a JC Flowers l’abril del 2016. En aquest cas sí, doncs, que pot afirmar-se que s’ha produït una “depreciació” de més del 80% (de gairebé el 87%) entre l’expectativa d’ingressos per a l’erari públic per la venda de Vall Banc i el fins ara, dos anys i mig després, cobrat per aquesta.
Un altre argument que s’esgrimeix, per justificar l’emissió de Coco’s, és el de dir que l’operació es va dissenyar amb l’objectiu de minimitzar els costos per al contribuent que poguessin derivar-se del procés de resolució de BPA. Certament, aquest és un objectiu lloable, però en relació amb el cas en qüestió, planteja, com a mínim, dos tipus de problemes.
EL FI NO JUSTIFICA ELS MITJANS
El primer i més evident és que “el fi no justifica els mitjans” i que en un Estat de Dret és totalment imprescindible que les administracions públiques, amb independència de l’objectiu perseguit en cada cas, ajustin escrupolosament les seves actuacions al que estableix el marc legal, però també que els seus comportaments siguin sempre transparents i ètics.
I el segon és que en aquest cas, a més, és molt dubtós que les actuacions dutes a terme per l’AREB hagin servit per a protegir al contribuent, perquè la gran perjudicada de l’operació descrita va ser BPA quan aquesta era banca pública (o, jurídicament, una empresa privada de titularitat pública, que a l’efecte del contribuent és equivalent).
