El Projecte de llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) continuarà el seu tràmit parlamentari. En la sessió ordinària d’aquest dijous tots els grups representats al Consell General han votat en contra l’esmena a la totalitat del Grup Socialdemòcrata.
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha alertat al llarg de la sessió de Consell General de la pèrdua de sobirania que suposa l’entrada a l’FMI i ha defensat les 22 esmenes que ha presentat al projecte de llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional. Els socialdemòcrates han recordat que l’adhesió a l’FMI afecta la sobirania i pot repercutir en jubilacions, salaris públics i la privatització de companyies públiques i han demanat “aprofundir en mecanismes europeus i no caure en l’òrgan de control financer dels EUA”. Unes demandes que no han comptat amb el suport de la resta de grups parlamentaris.
La formació socialdemòcrata ha volgut defensar que formar part del Fons Monetari Internacional comporta assumir una sèrie de riscos que s’han de compartir i valorar amb la ciutadania, ja que serà l’afectada, en última instància, del control extern de la política pressupostària, financera i fiscal d’Andorra. “Els ciutadans poden pensar que tindrem dret a decidir coses per formar part d’una circumscripció amb grans països i no és així. El pes d’Andorra en aquesta institució serà insignificant.”, ha assenyalat López, que lamentat “les presses per tramitar l’adhesió a l’FMI en l’actual context de por i incerteses” i el fet que no s’hagi organitzat una consulta ciutadana sobre l’entrada a l’ens.
“Les pressions notables del sector financer” són, a l’entendre del PS, “els veritables motius que ens ha portat a tenir aquest debat”. En aquest sentit, el cap de l’oposició ha fet referència a l’informe “Estabilitat i competitivitat de la plaça financera d’Andorra, presentat pel Ministeri de Finances l’any 2017. “Sembla que Govern ha oblidat compartir una part d’informació amb la ciutadania, justament aquella que alerta dels riscos de formar part de l’FMI”.
El cap de l’oposició, Pere López, ha remarcat que “el fons es va crear per exercir un control sobre els canvis de les divises i obrir els sistemes de pagament internacional. Molts països van entrar a formar part, països que o bé tenen moneda pròpia o banc central, o que estaven a l’òrbita del dòlar o la lliura. Cap d’aquestes consideracions es pot aplicar a Andorra”.
Els grups de la majoria de govern defensen l’entrada a l’FMI
Des dels grups de la majoria s’ha defensat l’entrada a l’FMI per la seguretat i estabilitat financera que aportarà al país amb uns costos raonables. Lluny dels 150 milions que pronosticaven els socialdemòcrates, formar part d’aquest organisme internacional només suposarà immobilitzar 257.000 euros, recuperables si es deixa de ser membres, i un cost financer anual d’uns 4.600 euros.
El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat ha lamentat que els socialdemòcrates posin “pals a les rodes” a adherir-se a l’FMI negant-se a contribuir a fer d’Andorra un “actor internacional seriós”. El president del Grup Demòcrata ha criticat el PS per “la seva oposició unidireccional a l’FMI” i els ha recordat que ser-hi o no ser-hi membre “no va de credos, d’ideologies o de si es pensa que el far del món és un o l’altre país de torn”, per contrarestar les justificacions que Pere López ha anat enumerant per seguir rebutjant aquesta “oportunitat històrica”.
Per la seva banda, Ferran Costa, president del Grup Liberal, ha defensat que formar part de l’FMI “és com aquella assegurança que un signa i que espera no haver de fer servir mai”. Costa ha recordat que aprovant l’adhesió a l’organisme abans de mitjans d’octubre “Andorra podrà formar de la quarta circumscripció més important del Fons conjuntament amb Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg”.
Finalment, el president del Grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, s’ha alineat amb Costa i Enseñat en la defensa que no s’entra a l’FMI per demanar finançament: “El nostre endeutament se situa entorn del 29% del PIB. D’aquí a la fallida que vostès propugnen queda un llarg camí”.
