Garantir la seguretat jurídica d’Andorra i evitar la pèrdua de sobirania són els dos eixos vertebradors de les 21 esmenes al projecte de llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) que ha presentat aquest dimarts la formació socialdemòcrata.

“Ens decep que una llei que afecta la nostra sobirania s’hagi entrat a tràmit parlamentari a finals de juliol i govern la vulgui tenir aprovada a principis de setembre”, ha lamentat el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Pere López  ha volgut posar en relleu la seva preocupació per la quantitat d’informació fiscal, pressupostaria, financera que Govern ja ha compartit amb l’FMI, aclarint que una part d’aquesta havia estat sol·licitada prèviament i sense èxit pels socialdemòcrates.

Segons ha exposat  López, “formar part del Fons Monetari Internacional comporta assumir una sèrie de riscos que s’han de compartir i valorar amb la ciutadania, ja que serà l’afectada, en última instància, del control extern de la política pressupostària, financera i fiscal d’Andorra. “Una decisió que compromet el poble s’ha de consultar amb el poble. No podem permetre que el tripartit de dretes prengui una decisió que posa en risc la sobirania del nostre país de manera unilateral, sense debat i sense consultar el poble”.

En aquest sentit, els socialdemòcrates han alertat dels riscos que pot comportar “que la dreta posi el país a les ordres de l’FMI”, permetent que, en cas d’atorgar finançament, imposi reduccions als salaris públics, privatitzacions de companyes de serveis, rebaixes dels drets de jubilació. “S’ha d’explicar què hi guanya ciutadania. Portar el país a la fallida i a la intervenció de l’FMI: això és el què ens proposen?”, ha reiterat López.

Per la seva part, el conseller general, Roger Padreny, ha comentat que la llei ha d’establir, per seguretat jurídica, els costos concrets que suposa entrar l’FMI, concretant les quantitats tant de la part creditora o Part de la Reserva d’Actius establint un import total màxim de 25.162.500 euros o el seu equivalent en drets especials de gir (SDRs) i de la promesa de pagament o part en divisa nacional (LCP), per un import total màxim de 75.487.500 euros o el seu equivalent en drets especials de gir (SDRs). A més a més, Padreny també ha recalcat que “la llei ha de concretar, per seguretat jurídica, s’estableixi que les operacions i transaccions fetes amb el Fons siguin aquelles autoritzades pel Consell General”.

Finalment, Padreny ha qüestionat l’elecció del Ministeri de Finances com a organisme fiscal que establirà la comunicació amb el fons a la Junta de Governadors i ha proposat l’Autoritat Financera Andorrana sigui la representant d’Andorra a l’ens: “dins la circumscripció prevista per Andorra (liderada per països com els Països Baixos i Bèlgica), la tendència dels estats membres és la d’establir com a càrrec de Governador/a la màxima representació del Banc Central de l’Estat membre o una autoritat homòloga del país membre (en el cas andorrà, a causa de la inexistència d’un Banc Central, considerem que l’Autoritat Financera Andorrana és la institució tècnica adequada i pertinent per ocupar aquesta funció)”.