Sorpresa. I de les grosses. El propietari real de VallBanc –l’entitat que es va quedar els actius de la Banca Privada d’Andorra (BPA), confiscada als seus accionistes el 10 de març del 2015- mai no ha estat el grup financer nord-americà JC Flowers & Co., com sempre s’ha dit oficialment. El seu propietari real és el “private equity” JC Flowers IV L.P., que té el seu domicili social al paradís fiscal de les illes Caiman, al Carib, i del qual l’entitat que presideix James Cristopher Flowers (foto) només té una participació minoritària del 33%.
La diferència és substancial. JC Flowers & Co és una reconeguda firma d’inversions fundada a Nova York l’any 1998 pel financer James Cristopher Flowers –un antic executiu de Goldman Sachs- que acredita participacions en 24 companyies d’arreu del món dels sectors de les assegurances, banca, crèdit al consum, fintech… En canvi, JC Flowers IV L.P. és un vehicle financer creat al paradís fiscal de les illes Caiman el 14 de desembre del 2015, amb posterioritat a la intervenció de la BPA per part de les autoritats andorranes.
EL “PRIVATE EQUITY” TÉ 57 INVERSORS
Segons la documentació de la Securities & Exchange Commission (SEC) dels Estats Units consultada per LA VALIRA, el “private equity” JC Flowers IV L.P., quan va ser constituït, tenia prevista la captació de 669,4 milions de dòlars entre inversors privats. Finalment, només va aconseguir reunir 470,8 milions de dòlars de 57 inversors.
Segons els registres de la SEC, el grup promotor d’aquest “private equity”, JC Flowers & Co, té el 33% de les seves accions. I s’especifica que el 44% del capital de JC Flowers IV L.P està en mans d’inversors que no són nord-americans. És a dir, el propietari de VallBanc no és, en realitat, el grup del financer James Cristopher Flowers, sinó un instrument radicat en un paradís fiscal del Carib del qual només controla la tercera part del capital invertit i que està dominat per accionistes de fora dels Estats Units.
El “pastís” s’ha pogut descobrir gràcies a la informació aportada pel mateix VallBanc en l’Informe de Solvència corresponent a l’any 2019 que es pot consultar en la seva pàgina web. En aquest informe, hi ha un apartat on es relata la història recent del banc i s’explica: “El 21 d’abril del 2016, el Consell d’Administració de l’AREB va seleccionar el fons d’inversió americà JC Flowers IV L.P. com adquirent de VallBanc, que va ser considerada com l’entitat més idònia després d’una estricta avaluació de les condicions proposades per totes les ofertes vinculants presentades a través del concurs públic realitzat per l’AREB. El 14 de juliol del 2016, l’AREB va transferir el Grup VallBanc a JC Flowers IV L.P., un cop obtingudes les autoritzacions necessàries de l’AFA i del Govern d’Andorra en relació amb l’autorització per a la inversió estrangera”.
ESTRATÈGIA RAPINYAIRE
Aquest Informe de Solvència desmenteix, negre sobre blanc, la versió oficial –divulgada “urbi et orbi” pel Govern i pels mitjans de comunicació andorrans- que fins ara s’havia donat sobre la privatització de VallBanc i sobre la identitat real i exacte del seu comprador. Teòricament, amb aquesta operació es volia “netejar” la imatge del sistema financer andorrà, posant l’accent en la importància que tenia, per a la seva credibilitat internacional, l’entrada al país d’un potent grup nord-americà quan, en realitat, qui s’ha quedat VallBanc és un “private equity” oportunista, constituït l’any 2015 a les illes Caiman, un dels paradisos fiscals més tèrbols i amb més mala fama del món!
La filosofia dels “private equity”, com és el cas de JC Flowers IV L.C., és predadora i especulativa. Són instruments d’inversió amb una estratègia rapinyaire que entren en companyies que necessiten capitalització per treure’n tot el màxim de suc possible en el mínim de temps i, un cop escurades, vendre-les pel màxim preu que en puguin treure.
L’ESCÀNDOL DELS COCO’S
És a dir, JC Flowers IV L.C. no ha comprat VallBanc com una inversió estable i a llarg termini. Per principi, s’ha instal·lat a Andorra amb l’objectiu de munyir fins a l’última gota d’aquesta entitat bancària i tocar el dos quan consideri que ja n’ha tret tots els beneficis possibles.
És des d’aquesta mentalitat corsària, en la qual prima l’exclusiu interès a curt termini dels 57 inversors privats que participen en aquest “private equity”, que s’exliquen algunes de les controvertides decisions que ha adoptat la direcció de VallBanc, en mans de l’instrument basat a les illes Caiman:
*Quan es va dir que el grup JC Flowers & Co era l’adjudicatari de la privatització de VallBanc, es va assegurar des de Govern que la firma nord-americana pagaria a l’Estat andorrà entre 25 i 29 milions d’euros per aquesta compra. A l’hora de la veritat, només ha pagat 3,8 milions i els seus directius ja han dit que no pagaran ni un euro més.
*Els nous propietaris de VallBanc van fer, d’entrada, un negoci rodó amb la compra per només 12,8 milions d’euros dels 70 milions d’euros en bons convertibles (valorats en 96 milions) que va emetre abans de la seva privatització. D’aquesta manera, el “private equity” de les illes Caiman es va embutxacar el diferencial d’aquests CoCo’s: més de 83 milions d’euros! Aquesta operació, presumptament fraudulenta, ha estat denunciada a la Batllia pels antics propietaris de la BPA.
PER L’ENGONAL
El fet que VallBanc sigui propietat d’un “private equity”, i no del grup financer JC Flowers & Co. planteja un greu problema de fons. En cas que el banc andorrà pogués arribar a tenir una situació de crisi –derivada, per exemple, d’una resolució judicial adversa en la demanda dels CoCo’s-, és molt difícil que JC Flowers IV L.C. volgués i pogués assumir-ne les conseqüències, ja que no entra en la seva estratègia fundacional.
I ja se sap, les reclamacions, a les illes Caiman, on, de ben segur, se les passarien per l’engonal.
