El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha presentat aquest dimarts el Projecte de llei del Pressupost per a l’exercici 2024, que té com a objectiu afrontar els reptes actuals del país i continuar invertint en el creixement d’aquest. Lladós ha destacat que el 70% del pressupost es destina a reforçar els pilars de l’estat del benestar, amb inversions directes en habitatge, salut, educació, ajuts a la ciutadania i en les infraestructures necessàries per al desenvolupament d’Andorra. Aquestes inversions es duran a terme, però, preservant la resiliència financera de l’Estat, ha remarcat Lladós durant la roda de premsa de presentació.
Entrant al detall, el text preveu uns ingressos de 585.885.427 euros i unes despeses totals de 618.567.207 euros, que inclouen les inversions i les diferents tipologies de despeses estatals. Com a resultat, el dèficit projectat és de 32.681.780 euros. El titular de Finances ha matisat que “l’evolució positiva de l’execució pressupostària dels darrers anys porta a pensar que el dèficit final podria ser menor”.
Despesa centrada en habitatge, salut i transport públic
El pressupost del 2024 preveu una inversió total del Govern de 67,4 milions d’euros, un 52% més que enguany. Lladós ha subratllat, en aquest sentit, que “és el pressupost amb la inversió més gran que hem tingut en Andorra”. L’objectiu del Govern, segons el ministre de Finances, és traslladar l’augment dels ingressos cap a partides d’inversions reals “a fi d’afrontar els reptes dels ciutadans i a invertir en projectes que facin possible el creixement econòmic, sense augmentar l’endeutament de l’Estat”.
La principal partida, de 30,5 milions d’euros, es correspon a l’habitatge, particularment la compra i reforma dels immobles destinats a crear un parc públic d’habitatge a preu assequible. Sobresurten també els 17 milions d’euros per a programes de digitalització tant de l’administració com per l’ajuda a petites i mitjanes empreses; els 7,1 milions d’euros per a la desviació de la Massana; i els 4,5 milions d’euros per a infraestructures hospitalàries, com el nou CAP de Canillo i el nou centre de salut mental.
A més, els principals increments de la despesa corrent corresponen a la partida de 8,3 milions d’euros destinada a continuar millorant i desenvolupant el servei de transport públic gratuït; a l’augment de quasi 6 milions d’euros del pressupost del SAAS; i a l’increment de 4,5 milions d’euros de la partida destinada als ajuts a la ciutadania. També s’ha previst un augment de 0,7 milions d’euros del pressupost de la Universitat d’Andorra per tal d’incorporar nous programes de màster en infermeria i analítica de dades.
Sobre les despeses financeres, Lladós ha emfatitzat que Andorra es troba en una “bona situació”, ja que tant el nivell d’endeutament, que se situa al voltant del 36% del PIB -lluny del deute dels països veïns que supera el 100% del PIB-, com el cost d’aquest deute –que té un cost mitjà d’interessos d’un 1,4%. A aquesta situació se suma el fet que no sigui necessari fer cap renovació del deute fins al 2027, fa que les despeses financeres se situïn en 17 milions d’euros anuals. “Aquesta conjuntura permet que, a diferència de la majoria dels països, es puguin destinar els ingressos de l’Estat a reforçar l’estat del benestar i a continuar invertint i no a fer front al cost del deute”, ha afirmat.
Els ingressos creixen l’11%
El Projecte de llei preveu uns ingressos corrents de 586 milions d’euros, un 11% més que els del 2023 (l’equivalent a uns 60 milions d’euros de més). Precisament, la recaptació de l’Estat ha augmentat significativament en relació amb els impostos directes, en particular l’impost de societats, que ha augmentat un 48% respecte al Pressupost 2023. Aquestes dades reflecteixen, segons el ministre de Finances, “el creixement econòmic de les empreses del país”. Els impostos indirectes, per la seva banda, mostren un comportament similar a la d’exercicis anteriors. Això evidència, ha afegit Ramon Lladós, la diversificació de l’economia i una menor dependència de les importacions.
Es manté la distribució de dividends procedents d’Andorra Telecom i per al 2024, igual que aquest any, no es compta amb cap dividend de FEDA. La companyia energètica, ha recordat el ministre, va assumir el cost de l’increment dels preus de l’energia per no imputar-lo íntegrament als ciutadans. A més, la parapública, precisament per no revertir l’impacte de la crisi energètica en els preus finals per als usuaris, ha afegit el ministre, “es troba en un procés de recapitalització a fi de poder fer front a les inversions en energies verdes necessàries en el futur”.
Durant la presentació, el ministre Lladós ha anunciat també que l’exercici 2023 es tancarà, previsiblement, amb equilibri pressupostari, tot i el fet d’haver avançat a enguany la compra d’alguns dels edificis per destinar-los a habitatges a preu assequible, a través d’un pressupost extraordinari, i l’adquisició d’un mamògraf i d’una màquina de TAC per a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, via una transferència de crèdit al SAAS. “Sense aquestes darreres inversions, el pressupost de l’Estat hauria tancat el 2023 amb superàvit, però ens hem volgut avançar i revertir aquest superàvit en la ciutadania, sense esperar a l’aprovació del Pressupost del 2024”, ha refermat Lladós.
