L’impacte econòmic i social de la crisi sanitària del coronavirus està sent devastador pel tercer sector ja molt malmès després de dècades d’infrafinançament. Els que viuen al carrer, els que fan les cues per poder portar un àpat a taula, els que han perdut l’habitació on viuen, els nous pobres que han patit un ERTO o els que treballaven a un centre especial netejant els llençols d’un gran hotel, pugen, tots plegats, al furgó de cua del tren de la recuperació econòmica postcoronavirus i seran dels últims en sortir de la crisi. Són milers de persones, amb noms i cognoms, que pateixen les conseqüències socials de la pandèmia del coronavirus.

Pel que fa a la gent que hi viu al carrer, Arrels Fundació ha fet un recompte i xifren en 1.239 persones les que actualment dormen als carrers de Barcelona sense que s’hagin pogut confinar, però aviat aquest número s’incrementarà en unes 700 persones més, els anomenats desnonats invisibles, que en aquests moments es troben als equipaments temporals.

La parròquia de Santa Anna atén a Barcelona a unes 70 famílies en situació de vulnerabilitat i els facilita menjar. És tres vegades més gent de la que atenien abans de la crisi sanitària de la Covid-19. Una xifra multiplicada per milers es troben els serveis socials a Barcelona que estan atenent 34.385 persones, un 17% dels quals són usuaris nous. Durant els mesos del confinament s’han atorgat 9.200 ajudes d’emergència amb un valor global de gairebé 4 milions d’euros i s’ha passat de repartir 3.810 àpats diaris a 11.150.

Els serveis socials estan desbordats, com també ho estan les associacions dedicades al tercer sector. Per posar un exemple, la fundació del Secretariado Gitano conjuntament amb La Caixa han aportat de manera extraordinària 100.000 euros al fons d’emergències per fer front a la crisi social i evitar l’exclusió social del col·lectiu gitano. El 40% de la població gitana viu de la venda ambulant, aturada des del confinament, i el 86% està sota del llindar de la pobresa.

L’allau d’ERTOs ha portar a molts ciutadans a ser els nous pobres
Els anomenats nous pobres també tenen bitllet pel furgó de cua de la recuperació de la crisi econòmica que ja està present arran de la pandèmia del coronavirus. Més de la meitat dels catalans han perdut poder adquisitiu segons l’enquesta d’Eurofound i un de cada deu no podrà pagar el seu habitatge. L’enquesta “Viure, treballar i Covid-19 d’Eurofound” posa de manifest que el 31% de les persones preguntades havien perdut, temporalment, la seva feina amb un ERTO però que el 20% temia perdre la feina de manera indefinida en tornar a la normalitat.

Un dels sectors més perjudicats són els centres especials de treball (CET) que donen feina a col·lectius de discapacitats intel·lectuals o amb trastorn mental. Una de cada tres persones discapacitades ha perdut la seva feina durant la crisi sanitària, el 33,5%, alhora que s’ha aplicat un ERTO al 46% dels centres afectant 5.353 treballadors. Des de les patronals d’economia social Dincat i Ammfeina es parla que poden estar en perill 9.500 llocs de treball i s’insta a la Generalitat que garanteixi la viabilitat econòmica d’aquests centres. El problema rau en el fet que entitats del tercer sector temen que tot i els esforços i les ajudes, el furgó de cua del tren de la recuperació de la crisi per la pandèmia està a punt de desenganxar-se definitivament.