El contraban de tabac a les conrades pirinenques no resulta ja tan lucratiu, si més no per a les organitzacions criminals a causa de l’increment i la pressió policial que ha rebaixat quantiosament els seus ingressos.
Aquesta circumstància fa que aquestes màfies hagin decidit canviar el tabac pel cultiu de grans plantacions de marihuana que, segons els cossos policials, funcionen cada vegada més com a grans empreses multinacionals.
Enguany s’han localitzat grans plantacions en zones boscoses del Pirineu, com Soriguera o la Vall Fosca, al Pallars, i també a l’Alt Urgell, com ara a Coll de Nargó.
A banda de trobar-se en punts molt allunyats de la zona urbana, es tracta d’enclavaments estratègics per poder transportar més ràpidament la droga cap al principal mercat de consum, que és el nord d’Europa.
Cal tenir en compte que aquí el preu d’un quilo de marihuana ja preparada per al consum oscil·la al voltant dels 1.800 euros mentre que a Europa es pot arribar a pagar a 4.000 euros.
Operatiu policial en marxa
Justament els Mossos d’Esquadra estan finalitzant una campanya contra els cultius exteriors de marihuana a Ponent i Pirineu de les més intenses que es recorden. A més a més, i per primera vegada, s’han trobat amb sistemes que no havien vist mai, com és el cas de la plantació en 14 túnels d’hivernacle que es va desmantellar a Almatret (Segrià), amb 1.800 plantes.
Un dels factors amb què s’està trobant la policia catalana és que ja no hi ha plantacions de marihuana amagades entre el blat de moro. Aquesta havia estat una pràctica habitual en els darrers anys, ja que el cicle de la marihuana va en paral·lel al del panís. Hi havia, però, el problema que des de l’aire, amb l’ajuda de drons o helicòpters, es podien detectar molt fàcilment. Per això, les organitzacions criminals han decidit ubicar els cultius en zones allunyades de la població i de difícil accés.
Segons els Mossos, aquestes màfies disposen d’un “departament comercial “que ven la marihuana, un altre que s’ocupa de la fabricació i manufacturació amb jardiners i gent que localitza els llocs per plantar, i una altra secció que es dedica a transportar la droga per tot Europa.
Un dels riscos que suposa aquesta “professionalització” de les organitzacions és que es puguin armar per protegir les plantacions o fins i tot hi col·loquin trampes per foragitar altres narcotraficants que vulguin robar-ne la producció.
