Després de tres anys de pròrrogues, el Govern ha aprovat amb un increment de 3.070 milions d’euros el projecte de pressupostos del 2020. Després de l’anunci d’avançament electoral, fet públic pel president Quim Torra, i de l’aprovació dels comptes per part del Consell Executiu, el titular d’Economia i vicepresident Pere Aragonès els ha lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, complint amb un ritual que ara feia temps que no s’observava. Aquest cop, la transferència s’ha fet del mòbil del conseller al de Torrent -els dos sonen com a possibles candidats d’ERC.
Són els primers comptes no prorrogats des del 2017 i els primers sense dèficit. Aragonès els ha presentat com uns pressupostos per “dibuixar el futur del país” i amb “la voluntat de fer front a les urgències del dia a dia”.
El president del Parlament ha desvelat una altra de les incògnites dels comptes: la data de l’eventual aprovació. Aquest dijous ja comença el tràmit de presentació d’esmenes i el ple definitiu on els comptes es podrien aprovar (tenen el suport del govern i dels comuns) serà en el ple previst el dimecres 18 de març. La data és clau perquè és quan començarà el compte enrere de les eleccions que ha anunciat el president Torra.
Després de l’acte protocol·lari de lliurament de pressupostos, Aragonès els ha defensat en la comissió corresponent. El conseller ha instat el PSC i la CUP a donar suport als comptes de la Generalitat, i ha reclamat “grans majories imbatibles” per aprovar-los.
El pressupost català passa dels 24.442 milions d’euros consignats el 2017 als 27.512 del nou projecte. Pel que fa als ingressos, hi ha un increment de 4.174 milions d’euros. El 77,3% de la nova despesa anirà a les àrees de salut, educació -incloent universitats- i afers socials. Malgrat l’increment de despesa, però, en alguns camps encara queda per darrere del 2010.
Quant al repartiment entre departaments, s’endú el tros més gros de pastís el de Salut, com és habitual, amb 9.659 milions, un 10,4% més que en els comptes del 2017. La segona partida és per a Educació, amb 5.590 milions -un 17,2% més-, seguit de Treball, Afers Socials i Famílies, amb 2.310 milions -15,7% més-.
Una altra dada destacada és que es recupera part de l’esforç inversor, fins als 2.003 milions, 419 milions més que en els comptes del 2017. Tot i això, la xifra queda lluny de la prèvia a la crisi, cosa que provoca que, si es té en compte tota la despesa consolidada del sector públic català, en algunes àrees encara no s’haurien revertit del tot les retallades, més enllà de la despesa corrent.
