Quants dels 28 membres del Consell General es consideren catòlics? O, en tot cas: quants dels 28 membres del Consell General estan disposats a desobeir les directrius del papa de Roma?
La pregunta és pertinent, després de les contundents paraules pronunciades pel papa Lleó XIV davant una delegació de representants polítics i catòlics francesos de la diòcesi de Créteil, presidida pel bisbe Dominique Blanchet, en peregrinació a Roma amb motiu de l’Any Sant (foto). “No existeix una doble identitat entre el creient i el representant públic. No hi ha, d’una banda, un polític i, per una altra, un cristià. Hi ha una sola persona que, davant Déu i la seva consciència, viu cristianament els seus compromisos i les seves responsabilitats”, ha afirmat el pontífex.
Davant la delegació francesa, Lleó XIV ha recordat que el cristianisme no es redueix a la devoció privada, sinó que abasta totes les dimensions de la vida: família, treball, educació, cultura i política. El papa ha advertit que el conformisme ideològic porta inevitablement a la transigència moral, afeblint la capacitat de testimoniatge dels cristians en la vida pública. En aquest sentit, Lleó XIV ha instat als polítics i responsables públics catòlics a defensar la llei natural i la veritat cristiana enfront de les “directives de partit” que entrin en contradicció amb la seva consciència. El pontífex ha advertit que els valors buidats de Crist són incapaços de transformar la societat i ha animat als dirigents a mantenir la seva fe en el centre de tota acció política.
Lleó XIV ha demanat que els catòlics amb responsabilitats públiques es converteixin en defensors dels més vulnerables: els no nascuts, els ancians i les persones amb discapacitat. “La misericòrdia de Déu ens impulsa a protegir cada vida, especialment aquelles que solen ser oblidades”, ha recordat.
El papa ha subratllat que els qui donen suport a legislacions favorables a l’avortament o a l’eutanàsia no poden presentar-se com a fidels coherents amb l’ensenyament cristià. En el seu discurs, Lleó XIV ha denunciat el que ha qualificat com una contradicció freqüent entre els qui asseguren ser “personalment provida” però, al mateix temps, donen suport a normes que legalitzen la interrupció de l’embaràs.
Per aquesta raó, ha animat als polítics creients a defensar aquestes conviccions en la vida pública i a no cedir davant pressions que relativitzen la dignitat humana. “Uniu-vos cada vegada més a Jesús, viviu en Ell i doneu testimoniatge de la seva presència”, ha exhortat.
I ha afegit: “El compromís obertament cristià d’un responsable públic no és fàcil, particularment en certes societats occidentals on Crist i la seva Església són marginats, amb freqüència ignorats, a vegades ridiculitzats. No desconec tampoc les pressions, les consignes de partit, les ‘colonitzacions ideològiques’ –per usar una feliç expressió del Papa Francesc- a les quals estan sotmesos els polítics. Els fa falta coratge, el coratge de dir a vegades ‘no puc, no puc!’ quan la veritat està en joc. Només la unió amb Jesús (Jesús crucificat!) us donarà aquest valor per a sofrir pel seu nom”.
Per això, el papa ha destacat la importància que els líders polítics i socials estiguin decidits a treballar de manera coherent amb la seva fe, perquè “més enllà d’un simple enriquiment personal, revesteix una gran importància i utilitat per als homes i dones als quals serveix”.
Nou papa i nou copríncep
Les taxatives paraules de Lleó XIV davant la delegació de la diòcesi francesa de Créteil tenen un impacte directe en la classe política andorrana i, en especial, en el Govern que presideix Xavier Espot. Com és sabut, la Constitució del 1993 i el Codi Penal prohibeixen i persegueixen l’avortament i una de les tasques prioritàries per aquesta legislatura que s’havia proposat Demòcrates d’Andorra (DA), el partit en el Govern, és, precisament la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.
En aquest sentit, Xavier Espot va procedir al nomenament del ministre Ladislau Baró, a qui es considera molt ben connectat amb la Mitra, per intentar aconseguir que el Vaticà aixequés el seu històric veto a la legalització de l’avortament al Principat. Ha transcendit que les converses encetades amb l’anterior copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, estaven “ben encaminades”, però la mort del papa Francesc i el nomenament del prelat Josep-Lluís Serrano -un alt funcionari del Vaticà- com a nou bisbe d’Urgell han canviat les coordenades.
El papa Lleó XIV manté una ferma oposició a la legalització de l’avortament en qualsevol supòsit i així ho ha expressat de manera pública al llarg de tota la seva tasca pastoral. Ara que és el summe pontífex de l’Església catòlica, ha convertit aquesta qüestió en un dels fonaments de la seva doctrina i ja s’hi ha referit en diverses ocasions des que va assumir el càrrec, el 8 de maig passat.
La novetat és la interpel·lació directa que, amb motiu de la recepció a la delegació francesa de Créteil, ha fet Lleó XIV als polítics que es consideren catòlics, instant-los a incorporar la doctrina de l’Evangeli i de l’Església en totes les seves activitats públiques. Això afecta de ple l’objectiu de DA d’aconseguir la legalització, via despenalització, de l’avortament a Andorra.
Emmanuel Macron, a favor
Cal assenyalar que, en canvi, l’altre copríncep, el president francès Emmanuel Macron, és fermament partidari de la protecció del dret de les dones a l’avortament. Fins al punt que, l’any passat, es va modificar la Constitució francesa per incloure-hi l’avortament com un dret fonamental.
Les entitats feministes d’Andorra fa anys que reclamen la legalització de l’avortament al país i, mesos enrere, semblava que estaven a punt d’acoseguir-ho. Però l’arribada del nou papa Lleó XIV ha refredat les expectatives. En l’actualitat, Andorra és l’únic país europeu on l’avortament està prohibit en qualsevol dels supòsits.
