El papa Francesc segueix pensant que la millor alternativa per a l’Església que lidera és la supressió de la figura del Copríncep episcopal a Andorra. I és que avui encara continua sent vàlida la informació publicada el 2015 per La Vanguardia, en la qual s’afirma que “el pontífex no veu amb bon ulls que l’església estigui relacionada amb un estat que gira al voltant de la banca” i dels seus escàndols de corrupció.
Per al pontífex la participació en política d’un alt mandatari eclesiàstic fa més mal que bé, un autèntic mal de cap si, a més, és té compte el missatge que acostuma a transmetre en el sentit de considerar incompatible política i religió. És, per això, que la desaparició del copríncep episcopal podria ajudar a posar fi als malentesos actuals que condicionen la política andorrana.
Tanmateix aquesta eliminació permetria fidelitzar els postulats del pontificat de Francesc, fonamentats en l’austeritat i la transparència que, sens dubte, no encaixen amb els de Joan-Enric Vives que transmet, almenys públicament, una aura d’arrogància i abundància, envoltat de polítics i ‘vips’ i molt llunyà del carrer, el qual no té massa costum de trepitjar.
Tot i que la carpeta de la possible supressió del coprincipat episcopal continua oberta sobre la taula del successor de sant Pere, els seus col·laboradors de la cúria vaticana l’haurien alertat del perill que això implicaria, obrint una profunda crisi en l’estructura de l’estat pirinenc. Per tot plegat, l’haurien aconsellat que en el cas que aquest procés tiri endavant es faci de manera tranquil·la “a poc a poc i bona lletra”.
La popularitat de Vives a hores d’ara es troba ‘sota mínims’ arran de la recent referència sobre que “ni els de fora ni la gent importada” han de ser qui decideixin sobre la despenalització de l’avortament, la qual cosa ha encès els ànims entre polítics i activistes socials.
Els comentaris a les xarxes contra les seves paraules segueixen produint-se. Fins i tot, alguns d’aquests activistes demanen que la Batllia intervingui davant un presumpte delicte d’odi i discriminació. Una possibilitat descartada en ser l’arquebisbe una persona aforada per raó del càrrec que ostenta.
Mentrestant Vives, lluny de demanar disculpes públiques per les seves ofensives paraules contra els andorrans que no són de ‘pota peluda’, continua la seva agenda com si no hagués passat res, esperant que escampi la tempesta. Així i tot les ferides romanen obertes.
El coprincipat d’Andorra es remunta a l’any 1278, quan es va signar a Lleida, sota l’arbitri del rei Pere II, el primer ‘pariatge’ entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell per compartir la sobirania de les valls andorranes.
