Francesc crida a capítol a Roma a tots els bisbes espanyols, inclòs el Copríncep Vives, per llegir-los la cartilla

En un gest sense gaires precedents, el pròxim dia 28 de novembre, el papa Francesc ha convocat a Roma a tots els bisbes espanyols, auxiliars inclosos, així com al Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. L’únic precedent és el de la conferència episcopal xilena, cridada també a la Santa Seu pel pontífex, per llegir-los la cartilla per la seva mala gestió dels abusos del clergat i acceptar-los la renúncia a tot l’episcopat del país andí.

No és, doncs, habitual que el Papa convoqui a Roma a tots els bisbes d’un país, a no ser per rebre’ls en l’obligada visita ad limina. I, fins i tot en aquest cas, quan els bisbes són molts, com en el cas d’Espanya, els rep per tandes.

És evident que al Papa el preocupa la situació dels seminaris espanyols (en mans de Vives des de l’any 2020 com a president de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminari) potser tant o més, com la del clergat jove que pertany al conjunt de diòcesis de l’Estat espanyol.

Francesc sap que, al costat dels Estats Units i Polònia, Espanya compta amb un dels clergats més conservadors tant en el fons com en la forma. És a dir, no estan d’acord amb gairebé res del que diu el Papa, els sona a xinès l’Església de sortida, misericordiosa o sinodal. Als seminaristes no els eduquen “per fer olor d’ovella, estar amb els pobres i obrir les portes de les esglésies, sinó per convertir-los en funcionaris del sagrat” o, com diu el pontífex, en “oficinistes del sagrat”.

Per això vol que els seminaris espanyols deixin de ser el ‘jardí’ de casa bisbe; que molts dels seminaris que tenen menys de 10 seminaristes s’ajuntin amb uns altres, per tenir millors formadors i professors i, en conseqüència, un major control en el canvi formatiu exigit pels nous temps eclesials, segons apunten alguns mitjans eclesiàstics.

Però, a més dels seminaris, Francesc vol abordar la situació general de l’Església espanyola, pel pes que representa en si mateixa i per la influència que encara continua exercint en molts altres països del món, especialment a través dels seus missioners.

El successor de Pere recordarà de nou als bisbes que han de ser servidors de la comunitat, aplicant l’itinerari sinodal en les seves cúries i diòcesis i, alhora, capaços de viure amb austeritat. Per exemple, abandonant els palaus on continuen vivint molts d’ells. Tot plegat amb una implicació social, no política.

Altres qüestions que seran abordades per part del Papa seran, sens dubte, alguns comptes pendents com ara la mala imatge de la institució, la mala gestió dels abusos del clergat, el clericalisme o el tema de redimensionar l’estructura econòmica i immobiliària de l’Església.