Males notícies per a Xavier Espot. El nomenament i la confirmació de monsenyor Piero Pioppo (foto) com a nou nunci (ambaixador) del Vaticà a Espanya i a Andorra és un seriós entrebanc en el seu propòsit polític de procedir a la despenalització de l’avortament al Principat.
Procedent de la nunciatura d’Indonèsia, Piero Pioppo és un prelat de tarannà conservador i molt estricte en el compliment de la doctrina catòlica, en especial en temes candents, com és l’avortament. Experimentat diplomàtic, va ser secretari personal del cardenal Angelo Sodano, el totpoderós i polèmic secretari d’Estat del Vaticà en temps del papa Joan Pau II.
Com a ambaixador de la Santa Seu a Madrid, Piero Pioppo té una ascendència directíssima sobre la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), l’òrgan de govern de l’Església catòlica en aquest territori. El bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Josep-Lluís Serrano, forma part i està subjecte a les decisions col·legiades de la CEE. Per tant, la figura del nunci Piero Pioppo -que té un perfil molt més dur que el seu antecessor en el càrrec, el filipí Bernardito Auza– esdevé un nou actor imprescindible en les relacions entre el Govern andorrà i el Vaticà.
Abans de final d’any
En la passada festa de Meritxell, el cap de Govern, Xavier Espot, va assegurar que les converses amb el Vaticà sobre la despenalització de l’avortament van a bon ritme. També va confirmar que aquest dossier un dels més rellevants d’aquest curs polític i que la voluntat és presentar el text abans de final d’any, sigui al Consell General o bé compartint-lo amb els altres grups parlamentaris com a pas previ.
Abans, però, ha dit que cal tancar una “no oposició” de la Santa Seu. “El nostre compromís era que aquesta qüestió estaria resolta aquesta legislatura i encara queda un bon tros. Estem avançant amb el ritme desitjat, que és un ritme pausat, sense pressa però sense pausa. No cal resoldre amb unes presses excessives que posin en risc la nostra estructura institucional”, va remarcar.
La Constitució i el Codi Penal prohibeixen l’avortament
Andorra és, en l’actualitat, l’únic país d’Europa on l’avortament està prohibit i penat en tots els supòsits. La Constitució del 1993 estableix, en el seu article 8, que “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. Per la seva banda, el Codi Penal vigent, en el seu article 108, inclou l’avortament dins dels “delictes contra la vida humana prenatal” i en distingeix tres casos: el no consentit, el consentit i l’imprudent. Per al primer es preveuen penes de presó de quatre a deu anys per a l’autor de l’avortament. En el cas de les interrupcions de l’embaràs consentides, el text diu:
- El qui produeixi l’avortament d’una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys.
- La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona l’hi provoqui ha de ser castigada amb pena d’arrest.
Malgrat la contundència d’aquestes punicions, fins ara no s’ha aplicat el Codi Penal a cap metge ni a cap dona, tot i que cada any són moltíssimes les andorranes que han de viatjar a l’estranger per poder avortar.
L’informe de Federico de Montalvo
Per intentar “estovar” i convèncer el Vaticà que abandoni la seva rotunda negativa a despenalitzar o a legalitzar l’avortament a Andorra, el Govern de Xavier Espot ha cercat l’assessorament del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Comillas, expresident del Comitè de Bioètica d’Espanya i membre de la Pontifícia Acadèmia per la Vida, Federico de Montalvo, un professional respectat i amb bona entrada al Vaticà.
En el seu primer informe de l’any 2021, Federico de Montalvo deixava clar que els avortaments no es podran fer en territori andorrà però proposava diferents alternatives per tal de protegir la vida en totes les seves fases sense castigar la dona ni els professionals mèdics. En aquest sentit, obria la porta a eliminar la persecució penal contra la dona que se sotmet a una interrupció voluntària de l’embaràs però mantenint la il·legalitat de l’avortament a Andorra i prohibint la instal·lació de clíniques avortistes al país.
De Francesc a Lleó XIV
Segons ha transcendit, el papa Francesc estava disposat a trobar una solució de compromís per a, com a mínim, despenalitzar el càstig a les dones, però mantenint la prohibició de l’avortament en territori andorrà en tots els supòsits que existeixen en la resta de països europeus. Les converses i gestions fetes a través del secretari d’Estat, Pietro Parolin, anaven fins ara en aquesta línia i alimentaven l’optimisme expressat pel cap de Govern, Xavier Espot.
El cardenal Pietro Parolin era una persona de la màxima confiança del papa Francesc i el seu nom va sonar amb molta força durant el conclave com a possible successor seu com a summe pontífex. Però, trencant els pronòstics, la “fumata blanca” va ser per l’agustinià nord-americà Robert Francis Prevost.
Amb aquesta decisió, les coordenades han canviat. El nou papa, Lleó XIV, és fermament contrari a l’avortament i mai no acceptarà la seva legalització ni suavització a Andorra, on el Vaticà governa a través del copríncep episcopal. L’interlocutor de les autoritats andorranes a Roma, el cardenal Pietro Parolin, gran perdedor del conclave, ben segur que abandonarà les seves actuals funcions, que exerceix des de l’any 2013.
Josep-Lluís Serrano, un peó del Vaticà
El nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, és un diplomàtic procedent de la Secretaria d’Estat que, en el seu nou destí a la diòcesi d’Urgell, segueix, al peu de la lletra, les instruccions que rep de la Santa Seu i mai no mourà un dit amb criteri propi. Amb ell, més que mai abans, Andorra adquireix la condició de “protectorat” del Vaticà.
En aquest context, l’arribada de Piero Pioppo a la nunciatura per a Espanya i Andorra dona més força a la posició contrària a modificar la vigent prohibició de l’avortament a Andorra, en línia amb l’estricta doctrina del papa Lleó XIV. L’article 8 de la Constitució no es tocarà i l’article 108 del Codi Penal, com a molt, es maquillarà una mica.
Marge molt estret de negociació
Les dones andorranes que es veuen en la crítica situació personal d’haver d’avortar ho fan a l’estranger, en especial a Espanya i França. Per tant, el “delicte” es produeix fora de la jurisdicció del Principat i no és perseguible. Les clíniques avortistes continuaran prohibides a Andorra i, en conseqüència, cap metge ni personal sanitari queda concernit pel contingut repressor del Codi Penal.
El marge de negociació de Xavier Espot i del seu ministre Ladislau Baró amb el Vaticà és molt estret. Es pot millorar el servei d’assessorament i acompanyament de les dones que tenen intenció d’avortar, que actualment ja existeix a través del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD). També es poden activar ajudessocioeconòmiques per a les dones embarassades que ho necessitin, a condició que no avortin.
Emmanuel Macron és l’única esperança
El moviment feminista andorrà, amb el suport dels partits progressistes, que fa anys que reclama la legalització de l’avortament, com passa a la resta d’Europa, té la batalla perduda amb els nous canvis que s’han produït i arriben del Vaticà. Com a molt, pot aspirar que la CASS es faci càrrec de les despeses que paguen les dones que han d’avortar a l’estranger, però aquí hi ha en qüestió la delicada confidencialitat de les dades.
L’única esperança pels partidaris de la legalització de l’avortament a Andorra és l’altre copríncep, el president francès Emmanuel Macron, que és fermament partidari de la protecció del dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. Fins al punt que, l’any passat, va fer modificar la Constitució francesa per incloure-hi l’avortament com un dret fonamental.
Per què el Govern de Xavier Espot i DA, en comptes d’arrossegar-se i pidolar pels passadissos vaticans, no es decanten per buscar, de manera decidida, la complicitat i el suport del copríncep francès en l’objectiu de despenalitzar sense embuts i legalitzar d’una vegada l’avortament a Andorra? Per què Xavier Espot i DA mantenen com a prioritat estratègica l’acord d’associació amb la UE, però prohibeixen avortar i castiguen a les dones andorranes, les úniques dones europees que no poden fer-ho al seu país?
Sorgirà un “partit papista”?
Xavier Espot i DA tenen pànic a trencar l’equilibri institucional, d’origen medieval, entre París i Roma i que el Papa renunciï al coprincipat episcopal que ostenta el bisbe d’Urgell, com va amenaçar l’anterior copríncep, Joan-Enric Vives. Aquesta és la línia vermella que l’actual Govern mai no gosarà trepitjar. I, per això, és ara quan cal que la societat andorrana es pregunti, de manera madura i responsable, si té sentit un sistema polític basat en uns pareatges del segle XIII en un país europeu com l’Andorra del segle XXI.
La “batalla” de l’avortament té un rerefons de gran transcendència de futur: si guanya la postura intransigent del Vaticà, Andorra pot caure en la via de convertir-se en un “Estat pontifici”, amb l’Església catòlica assolint un renovat protagonisme en la vida política del Principat. Estem en vigílies de l’aparició i vertebració d’un “partit papista” amb un fort caire social a Andorra, com es rumoreja, en contraposició a les forces democràtiques “afrancesades”?
