Andorra només té sis carrers que porten nom de dones una vegada descomptades santes, marededéus i beates. El nomenclàtor al Principat està format actualment per més d’un centenar de vies i places, amb una majoria aclaparadora que rendeixen homenatge a noms masculins.
Una possible causa podria ser el retard amb què les dones es van incorporar a la vida pública andorrana, ja que no va ser fins al 1970 quan es va aprovar el sufragi femení. Fins aquell moment el seu paper es reduïa a l’àmbit domèstic i a la tasca de les cures, i només eren els caps de casa els que prenien les decisions polítiques.
Per tant, solament hi ha sis carrers a Andorra que porten nom de dones. Així trobem personatges com ara Arnalda de Caboet, una relíquia del segle XII, que amb el seu matrimoni i el de la seva filla van fer possible la unió de les cases de Caboet, Castellbò i Foix, i a la que van dedicar el passatge d’Arnaldeta de Caboet.
A més hi ha altres personalitats que s’han fet un forat en el nomenclàtor masclista andorrà com ara el de la periodista i escriptora francesa Isabelle Sandy, que va escriure tres novel·les sobre el Principat, dues portades al cinema als anys quaranta.
També el nom de la religiosa, Anna Maria Janer, que el 1982 va establir una escola per a nenes a Santa Coloma, o el de la pedagoga Lídia Armengol, principal impulsora d’institucions com la biblioteca nacional o l’arxiu nacional.
Els dos carrers restants tenen noms femenins per voluntat dels propietaris que van cedir els terrenys. És el cas d’Antònia Font Caminal, a la que els seus néts van voler fer-li un homenatge posant el seu nom a un passatge a Escaldes, o Maria Pla, els fills de la qual li van dedicar el carrer.
