Search
Close this search box.

El negoci de les guerres

Ressonen els tambors de guerra i la poderosíssima indústria de l’armament es frega les mans. Ara sí. Ja no es tracta d’escaramusses tribals o conflictes localitzats, sinó d’una autèntica guerra global de debò, com les del segle passat. Els mitjans de comunicació expandeixen la bona nova, temperen l’opinió publicada i, de pas, mostren les excel·lències i les prestacions dels artefactes bèl·lics. Quina millor publicitat que la d’oferir per les televisions del món els estralls produïts per “la mare de totes les bombes”, com la llançada per l’exèrcit nord-americà en el districte afganès d’Achin la setmana passada. Els mercats estan expectants i la pugna amb la indústria russa està renyida.

Les principals corporacions d’armament han guanyat 69.000 milions de dòlars des de l’elecció de Donald Trump, sense despentinar-se. Per exemple, la retransmissió per part del Pentàgon en horari de màxima audiència del llançament de 50 míssils Tomahawk sobre la província siriana d’Homs a principis de mes va provocar que les accions de Raytheon, l’empresa fabricant, pugessin com l’escuma. Que hi ha un atemptat terrorista, com el de Bataclan a París fa any i mig. Doncs això: Lockheed Martin i Northorp Grumman van pujar gairebé un 7% i en la Borsa parisenca Thales va augmentar un 2,5%. Que el primer ministre britànic anuncia l’entrada del Regne Unit en els bombardejos contra Síria. Patapam: Bae Systems es revaloritza més del 12% en una setmana. I és que la indústria de la guerra, com el futbol, és així.

La fabulosa rendibilitat del negoci de les armes és una constant. Si exceptuem el lleu entrebanc patit el 2012 –una caiguda de l’1,9% en la despesa militar mundial- la salut de la indústria bèl·lica sempre ha estat de ferro. Lockheed Martin, la primera corporació bèl·lica del Top 10 i fabricant del F-35 i de l’helicòpter Sikorsky, va ingressar l’any passat 52.000 milions de dòlars; el benefici net de Boeing l’any passat va ser de 5.200 milions de dòlars, gràcies, en part, a les vendes del popular i molt letal helicòpter Apache. Segons el Yearbook 2016 de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), la despesa militar mundial l’any 2015 va ser d’1,7 bilions de dòlars, equivalent al 2,3% del PIB del planeta, que representa, si fa no fa, 228 dòlars que paga cada ciutadà. Xifra aquesta que caldria augmentar considerablement –i ho diuen els investigadors del SIPRI- atès el secretisme i les “raons d’Estat” que imperen en la indústria militar.

I les expectatives no poden ser més promissòries. A Europa, per exemple. La garrotada de Trump als seus súbdits europeus respon a l’austeritat de les seves despeses militars. Les inversions de l’OTAN l’any passat van ser de 870.000 milions de dòlars, dels quals el 68% corresponia a l’aportació americana i la resta a europeus i canadencs. A la cimera de l’OTAN celebrada a Cardiff fa tres anys es va decidir que tots els membres de l’Aliança Atlàntica destinessin el 2% del PIB al pressupost de Defensa, una xifra que només cinc països assoleixen: Estats Units (3,16%), Grècia (2,36%), Estònia (2,18%), Regne Unit (2,17%) i Polònia (2,01%). Així doncs, els governs d’Alemanya (1,2%), Itàlia (1,1%) o Espanya (0,9%) hauran d’esmerçar-se per recompondre els pressupostos de l’Estat dels anys vinents. Milers de milions d’euros que volaran a la indústria militar –els drons estan de moda…- per ajustar a l’alça les partides de Defensa en detriment dels apartats de salut, educació, serveis socials… Ens esperen moments estel·lars de “camps pagats”, documentals i reportatges publicitaris sobre els nostres heroics soldats a l’Iraq o l’Afganistan, sobre l’obsolescència del seu equipament, sobre l’amenaça groga o russa, sobre la noble tasca pacificadora de l’OTAN i, en fi, sobre les necessàries guerres humanitàries, oxímoron entranyable.

Per aquests indrets ibèrics hauran d’esforçar-se molt més per imprimir una pàtina més moderna i americana a la propaganda de les gestes bèl·liques. Perquè amb legionaris cantant “Soy-el-novio-de-la-muerte-que-va-a-unirse-con-tan-leal-compañera” en un hospital oncològic infantil, verges condecorades amb aire marcial o banderes a mitja asta per l’execució d’un bon home fa 1984 anys no cola.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies