Joan Antoni Sànchez Carreté hauria pogut ser un nom important de la política catalana, però hi va renunciar per fer-se ric. Durant la transició postfranquista era el secretari general del Partit del Treball (PTE) a Catalunya, una organització maoista que es va convertir en la principal força política a l’esquerra del PCE/PSUC. A les primeres eleccions democràtiques del 1977, el PTE va donar cobertura a Esquerra Republicana, que encara no havia estat legalitzada, i és així com Heribert Barrera va obtenir l’escó.
Com a secretari general del PTE català, Joan Antoni Sànchez Carreté va tenir un paper rellevant en l’operació de retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya i el restabliment de la Generalitat. Però poc després va ser destituït del càrrec per defensar la independència de l’organització maoista a Catalunya. En les posteriors eleccions va impulsar una candidatura encapçalada per Lluís Maria Xirinacs que no va obtenir representació parlamentària.
A la dècada dels 80, Joan Antoni Sànchez Carreté va fer un tomb radical a la seva vida i es va convertir en l’assessor fiscal d’algunes de les grans fortunes del país vinculades a CiU, començant per la del president Jordi Pujol, ajudant-les a escaquejar impostos. Això li ha acabat provocant molts maldecaps judicials i ha estat condemnat en dues ocasions: una, pels tripijocs de Lluís Prenafeta amb Javier de la Rosa; i l’altra, per la seva participació en la trama corrupta d’Hisenda.
El passat dia 4, Joan Antoni Sànchez Carreté va comparèixer a l’Audiència Nacional com a testimoni. El jutge José de la Mata el va sotmetre a un dur interrogatori sobre un pendrive confiscat per la policia al seu despatx professional, on hi figuraven tots els comptes de la família Pujol al banc andorrà Andbank. Ell ho sap tot, però no va dir res. Per això cobra.
