Han passat més de deu anys de la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid, però l’última paraula sobre aquest escandalós espoli, que tantes vides i tants patrimonis ha destruït, encara no ha estat escrita. De moment, el liquidador de Banco Madrid, Pedro Martín Molina, ja està pagant el “karma” per tot el dolor que va provocar.
Segons informa el diari El Confidencial, el Grup Martín Molina ha presentat un ERO d’extinció que afecta tota la plantilla de treballadors, que, des de fa mesos, ja patien sovintejats retards en el pagament de les nòmines. Pedro Martín Molina era administrador de 18 societats de l’àmbit jurídic, assessoria i auditoria.
El rei dels concursos
Aquest conegut advocat és un “rapinyaire” amb una àmplia i polèmica trajectòria en l’àmbit concursal a Espanya. Segons dades del Registre Mercantil, va arribar a administrar 175 concursos de creditors en només tres anys, situant-se en 2014 com el professional que gestionava més procediments concursals al país.
El seu nom ha aparegut en concursos de gran rellevància mediàtica i econòmica. Va ser un dels administradors concursals de Carcesa, matriu d’Apis i Fruco dins del conglomerat de Nueva Rumasa (Ruiz-Mateos). També va participar en l’administració concursal de societats com Productora de Chocolates, Brookfield Promociones21 i Soluciones Comerciales Trapa, igualment vinculades al grup Ruiz-Mateos.
El ”gran cop”
Però el “gran cop” el va donar quan va ser nomenat, pel jutge Carlos Nieto, titular del jutjat mercantil n. 1 de Madrid, administrador concursal del Banco Madrid. Aquesta entitat, que estava absolutament sanejada, va ser víctima directa de la nota del FinCEN del 10 de març del 2015, que criminalitzava la BPA i va provocar la seva confiscació a Andorra.
En paral·lel, el Banc d’Espanya va procedir el mateix dia a la intervenció de Banco Madrid i al nomenament de tres administradors provisionals de l’entitat, que van decidir declarar la seva suspensió de pagaments, davant la fuita de dipòsits provocada per l’alarma pública. Quan el jutge Carlos Nieto es va fer càrrec de la instrucció de la suspensió de pagaments, va decidir nomenar nou administrador judicial el seu amic Pedro Martín Molina.
La destrucció del banc
Banco Madrid era un “bombó”: petit, però ben dirigit, era una màquina de fer diners. Gestionava uns 6.000 milions d’euros en dipòsits de més de 15.000 clients que li havien fet confiança, a més de 74.000 partícips en els seus fons d’inversió, altament rendibles. A l’hora de fer comptes, el jutge va quantificar els actius en 808 milions d’euros i els passius en 405 milions.
Pedro Martín Molina, en comptes d’intentar redreçar la situació, va abocar Banco Madrid a la liquidació, sabent que tenia una fortuna a guanyar amb la destrucció controlada del banc. Va acomiadar els 300 treballadors i va començar a vendre’s el banc a trossos.
La societat d’inversió GPF Capital va comprar la seu corporativa del banc, al passeig de la Castellana, per 35 milions d’euros, i actualment l’ha llogat al banc ING. Al final del procés, els clients van ser reemborsats amb el 93,5% dels seus dipòsits.
El liquidador, liquidat
El jutge Carlos Nieto va dictaminar que la suspensió de pagaments de Banco Madrid havia estat “fortuïta i no culpable”, ja que va ser provocada per la confiscació a Andorra del seu principal accionista, la BPA. També el Sepblac, després d’una exhaustiva investigació, va exonerar els responsables i accionistes de Banco Madrid de cap irregularitat relacionada amb el blanqueig de diners.
La liquidació de Banco Madrid va ser un fabulós negoci per Pedro Martín Molina i tots els “voltors” que hi van participar al seu costat. Però la vida dona moltes voltes i ara és el liquidador qui ha quedat liquidat.
